20
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:40h
Òmnium Cultural i diverses associacions memorialistes han presentat aquest diumenge una crida internacional perquè la Prefectura Superior de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona es converteixi en un centre de memòria. En un acte just davant de la comissaria, les entitats han reclamat el trasllat dels agents del cos de seguretat, així com la transferència de l’espai i el fons documental a les institucions catalanes perquè en facin un espai de memòria, d’arxius i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. Segons han explicat, 177 organitzacions internacionals de 20 països s’han adherit al manifest. Les entitats han desplegat una gran lona que reproduïa la façana de la Prefectura Policial convertida en el centre de la memòria que reclamen.
47 anys després de la mort de Franco i cinc anys després del compromís del Congrés per tancar la Prefectura de la Via Laietana, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que el fet que el centre de tortures del franquisme sigui encara una prefectura de policia és una “anomalia democràtica” i ha exposat que "els tímids intents de revisió com la nova Llei de Memòria Democràtica són insuficients", ja que segons ell "no preveuen conseqüències jurídiques ni responsabilitats patrimonials per l’Estat". Antich ha qualificat d'"inacceptable" que l’única causa judicial oberta contra el franquisme "sigui a 10.000 quilòmetres d’aquí".
Així, el president d'Òmnium ha considerat que el tancament de la comissaria i la seva posterior conversió en un centre de memòria és una “exigència democràtica internacional” per la memòria, la veritat i la justícia. També ha exposat que la societat civil està unida contra les complicitats amb la tortura del franquisme i ha explicat que recullen el testimoni de les persones anònimes que han estat vexades en aquest indret per raons ideològiques, de gènere, sexe, ètnia, llengua o origen. “Tenim una mala notícia per a l’Estat: La policia acabarà marxant”, ha exclamat Antich. “No pararem fins que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria. La batalla per la dignitat la guanyarem per la memòria, la democràcia i la llibertat. La lluita continua”, ha argumentat.
A més a més, Antich ha lamentat que l’Estat no hagi fet “net” del franquisme i que no compleixi els “mínims” requerits en reparació. Alhora, ha assegurat que a l’Estat ser còmplice de la tortura “és un mèrit”. Durant l’acte, tant ell com les entitats han criticat els atacs que han descrit com a "constants" contra la placa commemorativa per les víctimes de les tortures instal·lada a pocs metres de la Prefectura. “Els actes vandàlics no són casuals”, ha afirmat el líder d'Òmnium, que ha opinat que són conseqüència de la passivitat de l’Estat perseguint aquests comportaments.
A banda d’Òmnium, han impulsat la campanya internacional: Amical de Mathausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, European Observatory on Memories, EUROM, Fundació Cipriano Garcia, CCOO Cayalunya, Irídia, el Centre de Defensa de Drets Humans i la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Durant l’acte, les entitats han llegit un manifest que ha recordat que a la Prefectura s’hi va produir “una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals, per part dels membres de la VI Brigada Regional d’Informació Social, coneguda com a brigada politicosocial”. Així mateix, han subratllat que fa 20 anys que demanen la conversió de l’espai amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés. Finalment, han insistit que diversos organismes internacionals han instat l’Estat a garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes per mitjà de la resignificació dels espais de tortura en espais de memòria. Tot i això, han lamentat que les peticions no s’han complert i han instat el Ministeri de l’Interior i les administracions competents a fer-ne cas i transformar l’espai.
47 anys després de la mort de Franco i cinc anys després del compromís del Congrés per tancar la Prefectura de la Via Laietana, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que el fet que el centre de tortures del franquisme sigui encara una prefectura de policia és una “anomalia democràtica” i ha exposat que "els tímids intents de revisió com la nova Llei de Memòria Democràtica són insuficients", ja que segons ell "no preveuen conseqüències jurídiques ni responsabilitats patrimonials per l’Estat". Antich ha qualificat d'"inacceptable" que l’única causa judicial oberta contra el franquisme "sigui a 10.000 quilòmetres d’aquí".
Així, el president d'Òmnium ha considerat que el tancament de la comissaria i la seva posterior conversió en un centre de memòria és una “exigència democràtica internacional” per la memòria, la veritat i la justícia. També ha exposat que la societat civil està unida contra les complicitats amb la tortura del franquisme i ha explicat que recullen el testimoni de les persones anònimes que han estat vexades en aquest indret per raons ideològiques, de gènere, sexe, ètnia, llengua o origen. “Tenim una mala notícia per a l’Estat: La policia acabarà marxant”, ha exclamat Antich. “No pararem fins que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria. La batalla per la dignitat la guanyarem per la memòria, la democràcia i la llibertat. La lluita continua”, ha argumentat.
A més a més, Antich ha lamentat que l’Estat no hagi fet “net” del franquisme i que no compleixi els “mínims” requerits en reparació. Alhora, ha assegurat que a l’Estat ser còmplice de la tortura “és un mèrit”. Durant l’acte, tant ell com les entitats han criticat els atacs que han descrit com a "constants" contra la placa commemorativa per les víctimes de les tortures instal·lada a pocs metres de la Prefectura. “Els actes vandàlics no són casuals”, ha afirmat el líder d'Òmnium, que ha opinat que són conseqüència de la passivitat de l’Estat perseguint aquests comportaments.
A banda d’Òmnium, han impulsat la campanya internacional: Amical de Mathausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, European Observatory on Memories, EUROM, Fundació Cipriano Garcia, CCOO Cayalunya, Irídia, el Centre de Defensa de Drets Humans i la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Durant l’acte, les entitats han llegit un manifest que ha recordat que a la Prefectura s’hi va produir “una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals, per part dels membres de la VI Brigada Regional d’Informació Social, coneguda com a brigada politicosocial”. Així mateix, han subratllat que fa 20 anys que demanen la conversió de l’espai amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés. Finalment, han insistit que diversos organismes internacionals han instat l’Estat a garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes per mitjà de la resignificació dels espais de tortura en espais de memòria. Tot i això, han lamentat que les peticions no s’han complert i han instat el Ministeri de l’Interior i les administracions competents a fer-ne cas i transformar l’espai.