20
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:53h
El gener del 1938 un bombardeig de les tropes feixistes italianes va fer miques l'Escola del Mar de la platja dels Pescadors de Barcelona. 86 anys més tard, aquest centre educatiu renaixerà en el mateix lloc en què va ser enderrocat. Aquesta, almenys, és la idea de l'Ajuntament de Barcelona, que de la mà del seu tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, ha anunciat al diari Ara que "fa temps" que treballen en la seva reconstrucció.
En el tràgic succés del 38, no hi va haver víctimes, però l'escola es va haver de traslladar a Montjuïc. Més concretament, on ara hi ha el Museu Etnològic. Més tard, va tornar a fer un trasllat i va fer créixer arrels al barri del Guinardó, on encara avui continua oberta. El projecte municipal no és que el centre educatiu s'obri, de nou, en la seva ubicació original sinó que la seva reconstrucció sigui un símbol, un record, un homenatge. El propòsit amb el qual treballen, és que el projecte estigui llest el 2024 i la data no és casual.
Ha estat triada perquè coincideixi amb la biennal d'art nòmada Manifesta de la capital catalana. De fet, fonts municipals han subratllat que podria ser un pilar de l'edició. “Una de les coses que vol Manifesta és deixar un llegat, i quan els vam explicar el projecte es van il·luminar, però encara no està tancat”, ha detallat Martí.
Deixant de banda la simbologia de l'Escola del Mar, aquest és un centre que destaca per dues coses. La primera, per la seva innovació pedagògica, amb Manuel Ainaud al capdavant, i la segona, per les seves característiques arquitectòniques. I és que l'escola és centenària. El 1921 va ser l'any que Josep Goday va alçar l'històric edifici. Anys més tard, el seu net, Marc Cuixart Goday va impulsar una iniciativa per fer-ne possible la recuperació. Aleshores, ja va comptar amb el suport d’un centenar de personalitats del món de la cultura. I, ara, podria veure com el seu desig es fa realitat.
La voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'avançar en la recuperació d'un altre edifici emblemàtic perdut pel pas del temps coincideix amb el treball que porta fent en els darrers anys. El consistori ha apostat per reconstruir edificis històrics que havien quedat en l'oblit i precisament el simple fet de retornar-los al present ha deixat empremta en el patrimoni de la ciutat.
En el tràgic succés del 38, no hi va haver víctimes, però l'escola es va haver de traslladar a Montjuïc. Més concretament, on ara hi ha el Museu Etnològic. Més tard, va tornar a fer un trasllat i va fer créixer arrels al barri del Guinardó, on encara avui continua oberta. El projecte municipal no és que el centre educatiu s'obri, de nou, en la seva ubicació original sinó que la seva reconstrucció sigui un símbol, un record, un homenatge. El propòsit amb el qual treballen, és que el projecte estigui llest el 2024 i la data no és casual.
Ha estat triada perquè coincideixi amb la biennal d'art nòmada Manifesta de la capital catalana. De fet, fonts municipals han subratllat que podria ser un pilar de l'edició. “Una de les coses que vol Manifesta és deixar un llegat, i quan els vam explicar el projecte es van il·luminar, però encara no està tancat”, ha detallat Martí.
Deixant de banda la simbologia de l'Escola del Mar, aquest és un centre que destaca per dues coses. La primera, per la seva innovació pedagògica, amb Manuel Ainaud al capdavant, i la segona, per les seves característiques arquitectòniques. I és que l'escola és centenària. El 1921 va ser l'any que Josep Goday va alçar l'històric edifici. Anys més tard, el seu net, Marc Cuixart Goday va impulsar una iniciativa per fer-ne possible la recuperació. Aleshores, ja va comptar amb el suport d’un centenar de personalitats del món de la cultura. I, ara, podria veure com el seu desig es fa realitat.
La voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'avançar en la recuperació d'un altre edifici emblemàtic perdut pel pas del temps coincideix amb el treball que porta fent en els darrers anys. El consistori ha apostat per reconstruir edificis històrics que havien quedat en l'oblit i precisament el simple fet de retornar-los al present ha deixat empremta en el patrimoni de la ciutat.