19
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:55h
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha descartat que els pressupostos s'aprovin abans d'acabar l'any i ha assenyalat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a màxim responsable. "Què és l'únic que sabem avui? Que l'1 de gener no tindrem pressupost a Catalunya i això té un responsable, que és Pere Aragonès", ha afirmat en el Consell Nacional extraordinari del PSC per ratificar els 137 alcaldables a les municipals del 2023. "Amb tot el que està passant al món i amb totes les dificultats. Això és fer política en formes del passat", ha reflexionat en veu alta el líder del PSC, que també ha retret "la confusió" d'ERC amb els comptes: "Estem disposats a negociar des del 22 d'agost i no tenim cap tipus de documentació", ha etzibat.
Les declaracions d'Illa arriben el mateix dia en què en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio també ha criticat els republicans d'estar "més pendents de desgastar Junts amb els pressupostos que d'aprovar-los". No obstant això, el número u dels socialistes ha reiterat que la seva mà estesa a negociar "no caduca" perquè està construint "una alternativa" a l'actual executiu amb la qual aspira a governar en solitari en les pròximes eleccions. Illa sí que ha admès, però, que hi ha contactes amb el Govern, però ha afirmat que "no es pot parlar d'una negociació sèria". Com alguns dels principals esculls, ha assenyalat la barreja de carpetes i un pensament electoralista per part del president, alhora que ha criticat que ERC "prioritza tancar acords a Madrid abans de fer-los aquí". El líder de l'oposició també ha tancat la porta a una moció de censura perquè, ha assegurat, "no és el moment" vista la situació actual per la qual travessa la població: amb crisis socials i econòmiques.
D'altra banda, també s'ha referit a la reforma del codi penal i, en aquesta línia, ha afirmat que respon a un "desig de la societat espanyola", que és el de "mirar endavant". Així, ha contradit veus de l'executiu espanyol, com ara la de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que havia afirmat que la veritable meta era extradir l'expresident Carles Puigdemont. Paral·lelament, Illa ha considerat que la reforma del codi penal no contempla la derogació de la sedició, sinó que és "una reforma" per "actualitzar" la legislació estatal a les "directives europees". En aquesta línia, ha subratllat que els experts li han assegurat que el delicte de desordres públics agreujats "encaixa amb els fets de Catalunya" del 2017. De la mateixa manera, ha reiterat que si es tornés a produir un escenari com el d'aquells anys, "tenim la rebel·lió i l'article 155 de la Constitució".
Les declaracions d'Illa arriben el mateix dia en què en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio també ha criticat els republicans d'estar "més pendents de desgastar Junts amb els pressupostos que d'aprovar-los". No obstant això, el número u dels socialistes ha reiterat que la seva mà estesa a negociar "no caduca" perquè està construint "una alternativa" a l'actual executiu amb la qual aspira a governar en solitari en les pròximes eleccions. Illa sí que ha admès, però, que hi ha contactes amb el Govern, però ha afirmat que "no es pot parlar d'una negociació sèria". Com alguns dels principals esculls, ha assenyalat la barreja de carpetes i un pensament electoralista per part del president, alhora que ha criticat que ERC "prioritza tancar acords a Madrid abans de fer-los aquí". El líder de l'oposició també ha tancat la porta a una moció de censura perquè, ha assegurat, "no és el moment" vista la situació actual per la qual travessa la població: amb crisis socials i econòmiques.
D'altra banda, també s'ha referit a la reforma del codi penal i, en aquesta línia, ha afirmat que respon a un "desig de la societat espanyola", que és el de "mirar endavant". Així, ha contradit veus de l'executiu espanyol, com ara la de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que havia afirmat que la veritable meta era extradir l'expresident Carles Puigdemont. Paral·lelament, Illa ha considerat que la reforma del codi penal no contempla la derogació de la sedició, sinó que és "una reforma" per "actualitzar" la legislació estatal a les "directives europees". En aquesta línia, ha subratllat que els experts li han assegurat que el delicte de desordres públics agreujats "encaixa amb els fets de Catalunya" del 2017. De la mateixa manera, ha reiterat que si es tornés a produir un escenari com el d'aquells anys, "tenim la rebel·lió i l'article 155 de la Constitució".