El 18 de juny del 2014, Joan Ignasi Elena, llavors líder del corrent crític dels socialistes Avancem, anunciava que deixava el grup parlamentari socialista. Aquest moviment significava l'inici de l'escissió d'un PSC liderat per Miquel Iceta, que estava en hores baixes i perdia les veus catalanistes de la formació. L'exsocialista i actual conseller d'Interior és ara un dels principals protagonistes de les crítiques del líder de l'oposició. "Conseller Elena, marxi a casa seva", etzibava el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en un acte a començaments d'aquest novembre. No era ni la primera ni l'última vegada que el convidava a dimitir. Aquest mateix dijous, la cambra catalana votarà la seva reprovació a partir d'una moció del PSC, que s'està erigint en el partit d'ordre, també pel discurs en matèria de seguretat, just quan ERC intenta aplicar un canvi de model als Mossos d'Esquadra i encara cuejala tempesta per la destitució de Josep Maria Estela com a comissari en cap.
ERC i PSC poden convertir-se en socis de conveniència en l'aprovació dels pressupostos, però evitaran projectar-se com a aliats. Però en l'operació de conformar-se com a partit de responsabilitat i d'ordre, els socialistes juguen la carta de la seguretat. Elena, conscient que és assenyalat, n'ha fet una lectura irònica en les darreres setmanes. "La duresa d'Illa és molt agre i una mica impostada", deia en una entrevista a Ràdio 4 i La 2. "Em van avisar que pel fet que sigui un exmilitant socialista, hi ha una certa tendència a pensar que d'alguna manera ho has de pagar", va afegir el conseller, sabedor de les carpetes que interessen al primer partit de l'oposició. "Es limiten a parlar només de més policies", va afegir.
La batalla contra Elena, al qual acusen d'haver desestabilitzat el cos dels Mossos d'Esquadra, té com a ariet Ramon Espadaler, exconseller d'Interior i veu destacada d'Units per Avançar, integrat al grup parlamentari socialista. Quan pren la paraula al Parlament, l'exdirigent d'Unió acostuma a referir-se a les polítiques de seguretat i la policia catalana. És membre de la comissió d'Interior, però també de la comissió d'estudi sobre el model policial. I la seva tesi, que repeteix constantment, és que els Mossos van ser una "moneda de canvi" a l’inici de la legislatura per convèncer la CUP perquè investís Pere Aragonès. En paral·lel, els anticapitalistes apunten cap al PSC, perquè consideren que té una "aliança clara" amb els sindicats policials per frenar les polítiques de seguretat que es volen impulsar des de la cambra.
Un discurs per a les eleccions municipals
El discurs de la seguretat, que el PSC també vincula a la carpeta de l'habitatge -amb suport a iniciatives legislatives com la reforma de la llei d'enjudiciament criminal perquè els jutges puguin ordenar desnonaments en menys de 48 hores des que es té coneixement d'una ocupació-, tindrà protagonisme en la precampanya de les eleccions municipals. I els socialistes exhibiran discurs propi, especialment a Barcelona, on Jaume Collboni aspira a fer el sorpasso a Ada Colau. Les ocupacions ocuparan l'agenda electoral, encara que hagin patit un retrocés del 18% en comparació a l'etapa prèvia a la pandèmia, o que la majoria de les ocupacions siguin en pisos buits de fons inversors -voltors- i no de petits propietaris. El discurs de la seguretat és poderós i el PSC el gestiona de la mà d'Units per Avançar. La figura a escala municipal que millor representa aquest relat és, Albert Batlle, tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'aliança que conformen PSC i Units és còmoda. Així ho veuen ambdues parts. En les últimes eleccions catalanes del 14-F, Espadaler va mobilitzar més de 60.000 vots cap al PSC. Això és el que guanyen els d'Illa mentre que l'espai de la desapareguda Unió té, mitjançant els socialistes, representació institucional. "Estem còmodes. L'aliança es manté, tothom treballa amb el respecte per la diferència. És una aliança eficaç", apunten fonts d'Units a NacióDigital. Per part del PSC, el partit considera que "tot funciona com ha de funcionar" i no creuen que l'entesa corri cap mena de perill.
L'enduriment del discurs socialista en la carpeta d'habitatge, lligat al de la seguretat, ja ha provocat una primera reacció dels moviments socials. A començaments del mes de novembre, més d'un centenar de persones, convocades per les PAH catalanes, van fer una protesta sorpresa a la seu del PSC per criticar la postura endurida en relació a les ocupacions d'habitatges. Anteriorment, el soroll dels col·lectius social també va fer acte de presència durant la Festa de la Rosa de Gavà. Però el partit no té previst un viratge discursiu. Dijous afrontarà la proposta de reprovació d'Elena al Parlament -la resta de grups encara no ha manifestat el sentit del seu vot-, unes crítiques que tindran recorregut sigui quin sigui el resultat que es registri a la cambra. Es tracta de projectar que el PSC és el partit d'ordre.