Entrevista

Edu Rifà: «Amb el canvi climàtic, el futur és el vi de muntanya»

L'impulsor del Torelló Mountain Wines recorda les dificultats i els costos que té plantar vinyes al voltant dels 1.000 metres

Eduard Rifà és l'impulsor del Torelló Mountain Wines | Josep M Montaner
per Gerard Vilà, Torelló, Catalunya | 15 de novembre de 2022 a les 16:37 |
Els vins de muntanya han deixat de ser una qüestió exòtica i cada vegada més cellers i més grans -com Bodegas Torres- hi estan apostant. Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat la Torelló Mountain Wines, enmarcat en el Festival de Cinema de Muntanya, amb un èxit de públic incontestable.

El seu impulsor és l'osonenc Edu Rifà que des de fa uns anys cultiva vinyes a Bellmunt. Té uns 400 ceps a 1.200 metres d'altitud a tocar d'un dels cims més emblemàtics d'Osona. Sommelier de formació, veu els viticultors de muntanya com uns aventurers, però anima a que surtin més iniciatives perquè cada vegada hi ha més reconeixement als vins d'alçada.


- Cada vegada hi ha més gent que aposta per fer vi de muntanya?

- La realitat és que sí i tinc la sensació que amb el canvi climàtic el futur va cap aquí. Fa vint anys no hi havia cap celler de muntanya i ara ens trobem que n'hi ha una quarantena i cada vegada va a més. I no només petits productors, sinó també grans empreses com Torres que ha instal·lat un celler al Pallars Jussà.


- Per tant el canvi climàtic ha afavorit que hi hagi més vi de muntanya?

- Evidentment. Afavorir és una manera de dir-ho, però el que ha passat és que ha perjudicat els altres. La realitat és que ens trobem amb llargues calors en zones tradicionalment vinícoles com el Penedès o Priorat i el que ens cal és buscar llocs més frescos per poder fer vi, això vol dir pujar a la muntanya.


- Què té el vi de muntanya que el diferenciï de la resta?

- D'entrada la varietat del raïm que es planta. Encara no tenim molts moltes experiències de plantar el mateix que en cotes baixes i s'aposta per aquelles que estan adaptades com la Risling o la Pinot Noir en vins negres. Falta encara plantar les garnatxes per exemple, i veure com responen en llocs més frescos.



- I això amb gust quina diferència hi ha?

- Doncs bàsicament a més alçada menys maduresa del raïm i per tant més grau d'acidesa i menys grau alcohòlic i menys dolçor. Això no vol dir que no hi hagi vins afruitats.

- Cada vegada hi ha més interès entre els consumidors?

- Doncs la veritat és que sí. Quan fa quatre anys vam proposar fer el Torelló Mountain Wines havíem de convèncer a tothom d'aquest binomi entre vi i muntanya que es feia com estrany. Ara la gent s'interssa i compra vi de muntanya.

- I els costos?

- Aquest és un tema a banda. Es tracta d'una viticultura heroica i en molts casos són petits productors que s'aventuren a fer vins de muntanya.

- És molt car, doncs?

- És subjectiu, però si tu veus com es produeix en cotes baixes i en zones de muntanya és evident que no és econòmic. S'ha d'invertir molt més en la protecció dels ceps, ja sigui per la climatologia, els animals etc. Però sobretot el problema és la producció. A la Manxa una planta et pot generar entre sis i vuit quilos de raïm, mentre que a muntanya estem parlant que a vegades no arriba al mig quilo. Per tant, no ens hem d'enganyar, econòmic no és.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació