18
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
24
de novembre
a les
19:19h
El trenca-closques jurídic de la batalla de l'exili és complex, però es poden identificar dues grans carpetes que són clau per clarificar el futur dels independentistes residents a Bèlgica. La primera és la de les qüestions prejudicials que va presentar Pablo Llarena, pendent de sentència. La segona, la que analitza el suplicatori del Parlament Europeu contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Aquesta causa arriba divendres vinent al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a Luxemburg, en una vista que es preveu llarga. La defensa dels tres eurodiputats de Junts, pilotada per Gonzalo Boye, té preparada una bateria d'arguments per mirar de blindar la seva immunitat, peça fonamental per abordar, en els mesos vinents, un hipotètic retorn a Catalunya.
L'objectiu de Puigdemont és anul·lar el suplicatori, una decisió que va prendre el Parlament Europeu el 9 de març de 2021. Això es pot aconseguir per diverses vies, ja sigui perquè el tribunal veu errors en la tramitació de l'aixecament de la immunitat o perquè entra al fons de la qüestió i conclou que no es pot retirar aquesta protecció als eurodiputats independentistes per alguna altra vulneració de drets o perquè hi ha persecució política. La demanda contra l'aixecament de la immunitat que preparat l'equip de Boye planteja vuit al·legacions i té més de 10.000 pàgines d'annexos. A la vista, l'advocat del president a l'exili farà una exposició inicial seguida de les intervencions del Parlament Europeu i l'estat espanyol, i després el tribunal plantejarà preguntes a les parts.
Entre els principals arguments dels exiliats, la defensa assenyala la manca d'imparcialitat de dos dels protagonistes del suplicatori, el president del Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI), Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans i que algunes veus que coneixen els moviments al Parlament Europeu situen a prop del PP; i el ponent del suplicatori, Angel Dzhambazki, eurodiputat búlgar d'extrema dreta i que comparteix grup europeu amb Vox. En aquest punt, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la resolució del maig que retornava la immunitat als eurodiputats de manera cautelar pel risc de ser detinguts, ja apuntava que "a primera vista", hi havia dubtes sobre la imparcialitat de Vázquez i Dzhambazki.
Si el TGUE considera que hi ha manca d'imparcialitat, el suplicatori s'hauria d'anul·lar i el procediment hauria de tornar a començar amb una nova composició de JURI, especialment pel que fa al seu president -Vázquez- i al ponent -Dzhambazki-. De fet, un error de base del suplicatori dels tres eurodiputats independentistes fa referència, precisament, al ponent. La norma que regula els suplicatoris diu que hi ha d'haver un ponent per cada expedient, és a dir, un ponent per al cas de Puigdemont, un altre per al de Comín i un tercer per al de Ponsatí. En aquest cas, però, tots tres casos s'han agrupat en un sol ponent tot i que presenten diferències significatives. A Puigdemont i Comín se'ls persegueix per sedició i malversació, mentre que a Ponsatí únicament se la reclama per sedició.
Hi ha més raons que, segons la defensa, permetrien tombar el suplicatori, i fins i tot condicionar d'altres resolucions futures. Els advocats dels eurodiputats al·leguen que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per demanar l'aixecament de la immunitat -de fet, també asseguren que no podia jutjar el procés- i, quan es planteja una qüestió d'aquestes característiques, l'Eurocambra ho ha d'analitzar, cosa que no ha passat. Segons el president de JURI, el Comitè no té potestat per entrar en aquesta qüestió, però la defensa de Puigdemont aporta en els annexos de la demanda un informe del mateix Comitè en què es rebutja un suplicatori per manca de competència. Si el TGUE considera que el Suprem no és competent, el suplicatori s'hauria d'anul·lar.
La demanda d'anul·lació presentada per la defensa també denuncia un silenci improcedent per part de JURI. Durant la tramitació del suplicatori, els advocats dels eurodiputats independentistes van plantejar diverses preguntes al Comitè que, seguint el principi de bona administració, s'havien de respondre de manera argumentada, cosa que no va passar. El recurs recull tot d'elements que no han rebut resposta de la comissió. En aquest sentit, una de les preguntes que està previst que respongui el Parlament Europeu durant la vista de divendres és si hi ha algun cas com el de Puigdemont, Comín i Ponsatí. La defensa, després d'una exhaustiva anàlisi de 180 suplicatoris anteriors, manté que no ha passat mai que s'aixequi la immunitat d'un eurodiputat sense una condemna.
Pot passar que el TGUE no vulgui entrar al fons de la qüestió i tombi el suplicatori per algun dels motius anteriors, sigui manca d'imparcialitat o per una qüestió de competència o d'irregularitats en el procediment. Això ja seria un èxit per a la defensa, que aconseguiria preservar la immunitat a l'espera de veure si el Parlament Europeu recorre en cassació al TJUE, que ja va advertir al maig que sospitava de Vázquez i Dzhambazki. Un escenari difícil és que el TGUE, quan analitzi la demanda, entri a valorar si existeix fumus persecutionis, és a dir, indicis de persecució política contra els eurodiputats independentistes, cosa que seria un element suficient per revocar el suplicatori i suposaria un revés important als interessos de l'Estat. Que això passi, però, és poc probable.
De tota manera, la defensa preveu posar al dia el TGUE sobre els esdeveniments de les darreres setmanes, especialment sobre la reforma del codi penal per derogar el delicte de sedició. L'eliminació d'aquest delicte, insisteixen a dir des de Waterloo, ja es va aconseguir a l'exili amb la sentència de Slesvig-Holstein, quan el tribunal alemany va rebutjar l'extradició de Puigdemont perquè no hi havia delicte (s'obria, això sí, a analitzar la qüestió de la malversació). Però no és això el que Boye mirarà de fer entendre al tribunal. L'advocat posarà èmfasi en l'allau de declaracions de ministres espanyols i del mateix president, Pedro Sánchez, justificant que el canvi en el codi penal és per aconseguir l'extradició de Puigdemont, cosa que pot acreditar els indicis de persecució.
En funció de com acabi aquesta carpeta, quedaran més o menys clars els detalls de la immunitat que protegeix Carles Puigdemont i la resta d'eurodiputats. Els dirigents independentistes poden moure's ara com ara per la Unió Europea sense risc de ser detinguts, però no poden entrar a Espanya, on les autoritats espanyoles mantenen actives ordres de detenció perquè consideren que la immunitat dins de territori nacional no els aplica. Precisament per això, en la petició de suplicatori, Llarena només va demanar aixecar la immunitat que fa referència als altres estats membre de la UE i el Parlament Europeu va acordar aixecar-li aquesta protecció (regulada a l'apartat b) de l'article 9 del Protocol sobre Privilegis i Immunitats de la UE).
La sentència no es preveu fins a l'any que ve. Un escenari favorable per als independentistes seria anul·lar el suplicatori, però si el TGUE considera plenament legal la tramitació de l'aixecament de la immunitat, és a dir, rebutja la demanda dels eurodiputats, la defensa encara podria presentar un altre recurs, en aquest cas al TJUE. Seria el mateix tribunal que al maig va retornar la immunitat a Puigdemont pel risc de ser detingut i que ja va ser crític amb JURI. L'escenari d'un recurs de cassació allargaria diversos mesos la partida i abans que es resolgués ja s'hauria acabat la legislatura europea. Durant aquest temps, si no hi ha canvis, Puigdemont, Comín i Ponsatí continuarien tenint immunitat gràcies a la decisió cautelar del TJUE.
L'objectiu de Puigdemont és anul·lar el suplicatori, una decisió que va prendre el Parlament Europeu el 9 de març de 2021. Això es pot aconseguir per diverses vies, ja sigui perquè el tribunal veu errors en la tramitació de l'aixecament de la immunitat o perquè entra al fons de la qüestió i conclou que no es pot retirar aquesta protecció als eurodiputats independentistes per alguna altra vulneració de drets o perquè hi ha persecució política. La demanda contra l'aixecament de la immunitat que preparat l'equip de Boye planteja vuit al·legacions i té més de 10.000 pàgines d'annexos. A la vista, l'advocat del president a l'exili farà una exposició inicial seguida de les intervencions del Parlament Europeu i l'estat espanyol, i després el tribunal plantejarà preguntes a les parts.
Entre els principals arguments dels exiliats, la defensa assenyala la manca d'imparcialitat de dos dels protagonistes del suplicatori, el president del Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI), Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans i que algunes veus que coneixen els moviments al Parlament Europeu situen a prop del PP; i el ponent del suplicatori, Angel Dzhambazki, eurodiputat búlgar d'extrema dreta i que comparteix grup europeu amb Vox. En aquest punt, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la resolució del maig que retornava la immunitat als eurodiputats de manera cautelar pel risc de ser detinguts, ja apuntava que "a primera vista", hi havia dubtes sobre la imparcialitat de Vázquez i Dzhambazki.
Si el TGUE considera que hi ha manca d'imparcialitat, el suplicatori s'hauria d'anul·lar i el procediment hauria de tornar a començar amb una nova composició de JURI, especialment pel que fa al seu president -Vázquez- i al ponent -Dzhambazki-. De fet, un error de base del suplicatori dels tres eurodiputats independentistes fa referència, precisament, al ponent. La norma que regula els suplicatoris diu que hi ha d'haver un ponent per cada expedient, és a dir, un ponent per al cas de Puigdemont, un altre per al de Comín i un tercer per al de Ponsatí. En aquest cas, però, tots tres casos s'han agrupat en un sol ponent tot i que presenten diferències significatives. A Puigdemont i Comín se'ls persegueix per sedició i malversació, mentre que a Ponsatí únicament se la reclama per sedició.
Llarena podia demanar el suplicatori?
Hi ha més raons que, segons la defensa, permetrien tombar el suplicatori, i fins i tot condicionar d'altres resolucions futures. Els advocats dels eurodiputats al·leguen que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per demanar l'aixecament de la immunitat -de fet, també asseguren que no podia jutjar el procés- i, quan es planteja una qüestió d'aquestes característiques, l'Eurocambra ho ha d'analitzar, cosa que no ha passat. Segons el president de JURI, el Comitè no té potestat per entrar en aquesta qüestió, però la defensa de Puigdemont aporta en els annexos de la demanda un informe del mateix Comitè en què es rebutja un suplicatori per manca de competència. Si el TGUE considera que el Suprem no és competent, el suplicatori s'hauria d'anul·lar.
La demanda d'anul·lació presentada per la defensa també denuncia un silenci improcedent per part de JURI. Durant la tramitació del suplicatori, els advocats dels eurodiputats independentistes van plantejar diverses preguntes al Comitè que, seguint el principi de bona administració, s'havien de respondre de manera argumentada, cosa que no va passar. El recurs recull tot d'elements que no han rebut resposta de la comissió. En aquest sentit, una de les preguntes que està previst que respongui el Parlament Europeu durant la vista de divendres és si hi ha algun cas com el de Puigdemont, Comín i Ponsatí. La defensa, després d'una exhaustiva anàlisi de 180 suplicatoris anteriors, manté que no ha passat mai que s'aixequi la immunitat d'un eurodiputat sense una condemna.
Segur que no hi ha persecució política?
Pot passar que el TGUE no vulgui entrar al fons de la qüestió i tombi el suplicatori per algun dels motius anteriors, sigui manca d'imparcialitat o per una qüestió de competència o d'irregularitats en el procediment. Això ja seria un èxit per a la defensa, que aconseguiria preservar la immunitat a l'espera de veure si el Parlament Europeu recorre en cassació al TJUE, que ja va advertir al maig que sospitava de Vázquez i Dzhambazki. Un escenari difícil és que el TGUE, quan analitzi la demanda, entri a valorar si existeix fumus persecutionis, és a dir, indicis de persecució política contra els eurodiputats independentistes, cosa que seria un element suficient per revocar el suplicatori i suposaria un revés important als interessos de l'Estat. Que això passi, però, és poc probable.
De tota manera, la defensa preveu posar al dia el TGUE sobre els esdeveniments de les darreres setmanes, especialment sobre la reforma del codi penal per derogar el delicte de sedició. L'eliminació d'aquest delicte, insisteixen a dir des de Waterloo, ja es va aconseguir a l'exili amb la sentència de Slesvig-Holstein, quan el tribunal alemany va rebutjar l'extradició de Puigdemont perquè no hi havia delicte (s'obria, això sí, a analitzar la qüestió de la malversació). Però no és això el que Boye mirarà de fer entendre al tribunal. L'advocat posarà èmfasi en l'allau de declaracions de ministres espanyols i del mateix president, Pedro Sánchez, justificant que el canvi en el codi penal és per aconseguir l'extradició de Puigdemont, cosa que pot acreditar els indicis de persecució.
Els detalls de la immunitat
En funció de com acabi aquesta carpeta, quedaran més o menys clars els detalls de la immunitat que protegeix Carles Puigdemont i la resta d'eurodiputats. Els dirigents independentistes poden moure's ara com ara per la Unió Europea sense risc de ser detinguts, però no poden entrar a Espanya, on les autoritats espanyoles mantenen actives ordres de detenció perquè consideren que la immunitat dins de territori nacional no els aplica. Precisament per això, en la petició de suplicatori, Llarena només va demanar aixecar la immunitat que fa referència als altres estats membre de la UE i el Parlament Europeu va acordar aixecar-li aquesta protecció (regulada a l'apartat b) de l'article 9 del Protocol sobre Privilegis i Immunitats de la UE).
En el pitjor dels casos, encara queda un recurs
La sentència no es preveu fins a l'any que ve. Un escenari favorable per als independentistes seria anul·lar el suplicatori, però si el TGUE considera plenament legal la tramitació de l'aixecament de la immunitat, és a dir, rebutja la demanda dels eurodiputats, la defensa encara podria presentar un altre recurs, en aquest cas al TJUE. Seria el mateix tribunal que al maig va retornar la immunitat a Puigdemont pel risc de ser detingut i que ja va ser crític amb JURI. L'escenari d'un recurs de cassació allargaria diversos mesos la partida i abans que es resolgués ja s'hauria acabat la legislatura europea. Durant aquest temps, si no hi ha canvis, Puigdemont, Comín i Ponsatí continuarien tenint immunitat gràcies a la decisió cautelar del TJUE.