Ministra, això no va bé

Rep el butlletí cada matí al teu correu

"Malgrat les ferotges resistències, continuarem impulsant un Estat feminista". La frase és d'Irene Montero i la va difondre aquest dijous a les xarxes socials, acompanyada d'un vídeo amb part de la seva intervenció al Senat, on va insistir en la necessitat que els jutges és formin per a "una correcta aplicació de les lleis". Immersa en una tempesta política, la ministra d'Igualtat està decidida a resistir defensant l'articulació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual -més coneguda com a llei del "només sí és sí"-, encara que l'aplicació del nou marc normatiu hagi provocat un degoteig de casos en què s'han revisat a la baixa la condemna d'autors de delictes d'agressió sexual. Precisament, tot el contrari del que perseguia la iniciativa, que unificava els delictes d'abús sexual i agressió per incrementar la gravetat de qualsevol conducta de caràcter masclista.

Montero pensa que la magistratura està aplicant de forma "defectuosa" la llei pel sediment "masclista" del poder judicial, punt de vista que irrita els jutges, fins al punt que algunes associacions ja en demanen la dimissió després de sentir-se assenyalats i no divisar autocrítica. La ministra acumula erosió perquè l'aplicació d'una les seves apostes estrella -la llei s'havia gestat en els darrers quatre anys i donava resposta a un moviment ciutadà de rebuig a les agressions sexuals que tenia com a cas icònic el de la Manada- ha acaparat titulars pels efectes nocius sobre les víctimes, a qui volia protegir. Fins i tot l'advocat d'un dels cinc condemnats per aquella agressió grupal a Pamplona el 2016 estudia si la norma pot facilitar una reducció de la pena.

Poc emparada per l'executiu de Pedro Sánchez -la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, verbalitzava ahir l'"absolut respecte" a tots els jutges i magistrats"-, Montero té pocs camins que no siguin el de buscar una solució normativa, ja sigui en forma de revisió de la llei o d'aplicació d'una disposició transitòria que freni recursos d'agressors. Així s'han expressat almenys portaveus de la judicatura -és el punt de vista de Maria del Prado Escoda, de Jutges per la Democràcia, que recollim a NacióDigital- i el mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en els darrers dies ha recordat que ja va advertir el govern espanyol que la norma tenia escletxes perilloses. Unes llacunes avui denunciades que no van veure ni els diversos ministeris que van cooperar en el procés d'elaboració ni la llista extensa de forces polítiques que van aprovar el text a les Corts espanyoles.

En les últimes hores, a la ministra només l'ha acompanyada l'aportació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que ha apuntat que el ministeri públic fugirà d'"automatismes" en la revisió de penes amb la "vocació d'empara a les víctimes". Una mica d'oxigen per al Ministeri d'Igualtat, que no resol el problema de fons. Com s'evita del tot que agressors ja condemnats no es beneficiïn d'una llei pensada com a avantguarda de la legislació feminista? 

La inflexibilitat pública de les darreres hores pot acabar jugant una mala passada a Montero. De moment, ha posat el peu a la porta amb arguments més polítics que normatius. Però, si es veu obligada a rectificar el text per frenar la sagnia de casos, la reculada també serà escrutada en termes polítics. Tot plegat quan l'estructura de Podem -de la qual en participa la ministra d'Igualtat- i Yolanda Díaz cohabiten de manera poc amorosa. És significatiu el silenci de la vicepresidenta espanyola entre tan rebombori.
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Maria del Prado Escoda: «Per evitar que es revisin alguns casos, s'ha de reformar la llei del 'només sí és sí'»; per Bernat Surroca.

»Catalunya registra la xifra rècord d'empreses estrangeres establertes al país; per Oriol March.

»El PSC, després de la reunió amb el Govern pels pressupostos: «No ha començat cap negociació»; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Pressupostos, utilitat i aliances»; per Oriol March.

» Opinió: «Perifèrics i marmotes»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Un de cada quatre catalans triguen més de 10 dies a tenir visita amb el metge de capçalera; per David Cobo.

»Dirigents d'ERC, la CUP i els comuns se sumen a un manifest en contra del Hard Rock; per Carme Rocamora.

»La delinqüència es manté a la baixa a Barcelona després de l'estiu; per David Cobo.

»L'Audiència de Madrid rectifica i atura la petició d'informació de la justícia andorrana sobre Rajoy.

»Quentin Tarantino tria per primera vegada quina és la seva millor pel·lícula; per Victor Rodrigo.

» Condemnen Antena 3 a deixar d'emetre «El Rosco» de «Pasapalabra».

»Tres comarques en alerta per ruixats intensos aquest divendres.
 

---

 El passadís

L'acte empresarial celebrat aquest dijous a l'Auditori Fòrum de Barcelona per reivindicar el corredor mediterraniva ser un devessall d'intervencions de dirigents empresarials del País Valencià, Múrcia i Catalunya. El va encetar el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda. Però la persona més determinant de la campanya Vull Corredor no va parlar. Es tracta de Juan Roig, president de Mercadona. Alguns dels assistents assenyalaven Roig com la peça clau de l'aliança empresarial catalano-valenciana pel corredor. Ja fa temps que Roig és un pont entre Barcelona i València, i els seus contactes i dinars amb Foment del Treball han estat discrets però continus. Des de l'empresariat català es destaca que s'ha convertit en un interlocutor vàlid després d'uns anys -els de l'hegemonia del PP- en què el poder econòmic valencià va estar dominat per un perfil més vinculat a la construcció. Roig també ha establert un eix sòlid amb el president Ximo Puig.

Vist i llegit

La temporada televisiva ha estat farcida d'estrenes aquesta tardor. Algunes les ha protagonitzades la ressuscitada 8TV, en mans de Nicola Pedrazzoli. Entrat el mes de novembre, la cadena continua introduint novetats a la graella, com l'espai Strip dates, inclòs dins del programa El Circ de Frank Blanco. Inspirat en un format ideat a Channel 5, el concurs persegueix unir parelles desconegudes amb l'al·licient de mostrar els aspirants sense roba. La crítica televisiva Mònica Planas hi reflexiona en una columna al diari Ara, en què fa una lectura corrosiva de l'espai, pel que transmet. "Si 8TV ja és tronada a qualsevol hora, Strip dates li afegeix un component tèrbol. La dinàmica connecta més amb els valors mediàtics de fa vint anys, propis de la televisió xarona sense escrúpols que sexualitza els continguts i cosifica els concursants", escriu Planas. "Tot plegat digne dels criteris més vulgars i llefiscosos de Berlusconi", afegeix l'analista per referir-se a Pedrazzoli i el producte que comercialitza.   

 El nom propi

Joaquín Sabina ha estat protagonista en els darrers dies de dos titulars desconcertants. El músic deia dimarts que ja no era "tan d'esquerres", en la presentació d'un documental que s'estrenava aquesta setmana rodat per Fernando León de Aranoa. I de Sabina també en transcendia aquesta setmana que ha trencat la relació musical amb el seu escuder durant 40 anys, Pancho Varona, amb qui ha compartit gires i la gestació de cançons memorables. Tots dos ja no compartiran escenari en la pròxima gira del cantautor, que ha d'arrencar el febrer de l'any que ve. Per entendre el context que ha conduït al divorci creatiu dels dos amics val la pena aturar-se en l'article de Carlos Marcos a El País, que desgrana detalls de l'erosió de la relació.

 Els imperdibles

Aquest diumenge serà 20 de novembre, data de la mort de Francisco Franco, efemèride que convida a rescatar treballs que analitzin els danys que va causar el règim en la societat catalana i espanyola. Un dels més elaborats és el documentalLa veritat sobre la dictadura de Franco, que es pot recuperar al portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Amb cinc capítol de 45 minuts de durada cadascun, el projecte desgrana les diferents etapes desplegades pel franquisme. En l'anàlisi hi participen historiadors especialistes en la biografia de Franco i la guerra d'Espanya, com els hispanistes britànics Paul Preston i Antony Beevor; els alemanys Walther Bernecker i Carlos Collado Seidel; o els historiadors espanyols Ángel Viñas i Xavier Moreno Juliá. La sèrie documental compta amb una gran riquesa d'imatges procedents d'arxius estatals i estrangers. Recuperar-la si us ve de gust. Bon cap de setmana!

 ​