18
de novembre
del
2022
La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha demanat reobrir la fase oral del procediment per les perjudicials de Pablo Llarena sobre les euroordres. La petició es va fer el 7 de novembre perquè, segons detalla l’advocat Gonzalo Boye, han aparegut nous elements que fan necessari celebrar una nova vista per aclarir determinats punts. Les opcions que el tribunal accepti fer una nova vista són remotes, però la defensa aspira a tenir una última paraula per desmuntar una de les carpetes clau de l'exili, juntament amb la que s'aborda la setmana vinent sobre la immunitat.
Segons els advocats dels independentistes, l’advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que va donar la raó al Suprem i a Espanya en la qüestió de les perjudicials, va introduir en el seu informe de juliol elements que no s’havien tractat durant la vista oral de l’abril, cosa que podria generar indefensió en els eurodiputats. És poc probable que es reobri la vista, però en tot cas el TJUE haurà de justificar els motius pels quals pren una decisió determinada. La sentència d'aquesta carpeta pot sortir, a tot estirar, al març de l'any vinent, dos anys després que Llarena presentés les prejudicials.
Un punt significatiu que la defensa vol que s’abordi en aquesta nova vista és l’espionatge a través de Pegasus a una seixantena de persones vinculades al moviment independentista. L'escàndol va esclatar el 18 d'abril, pocs dies després de la vista oral a Luxemburg. L’Estat va espiar, entre d’altres, l'equip de defensa de Puigdemont durant els preparatius del cas de les prejudicials i d'altres, i això atempta contra diversos drets fonamentals. Qui va autoritzar l’espionatge del CNI va ser Pablo Lucas, magistrat del Suprem.
En el seu informe, que no és vinculant però sí que acostuma a marcar la línia de la decisió que acaba prenent el tribunal de Luxemburg, l'advocat De la Tour defensava que la justícia belga no pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre euroordres contra els exiliats pel cas de l'1-O, ni entrar a valorar possibles vulneracions de drets, si no és que s'acredita unes deficiències "sistèmiques" en l'estat de dret espanyol. L'espionatge a desenes d'independentistes catalans es podria entendre com a deficiència sistèmica? És una pregunta que, ara com ara, no té resposta.
A banda, en aquestes setmanes, han aparegut sentències de la justícia europea i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que també contradiuen els arguments de l’advocat general de la UE, que van avalar en bona part la línia del Suprem i de Llarena i han afegit dubtes sobre les possibilitats d'èxit en una de les peces fonamentals per al futur de Puigdemont i la resta de dirigents independentistes a l'exili. En tot cas, quan hi hagi sentència sobre aquesta carpeta, no tindrà impacte directament sobre Puigdemont i els exiliats que són eurodiputats. Per ara.
Per què? Perquè paral·lelament hi ha pendent de resoldre encara el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu que va aixecar la immunitat dels eurodiputats de Junts. Això s'abordarà divendres vinent en una vista al Tribunal General de la Unió Europea i, mentre no hi hagi sentència, els tres eurodiputats continuen protegits per la immunitat gràcies a la mesura cautelar que els va concedir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i que impedeix que es puguin reactivar les euroordres de Llarena i que Bèlgica pugui analitzar la seva extradició.
Segons els advocats dels independentistes, l’advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que va donar la raó al Suprem i a Espanya en la qüestió de les perjudicials, va introduir en el seu informe de juliol elements que no s’havien tractat durant la vista oral de l’abril, cosa que podria generar indefensió en els eurodiputats. És poc probable que es reobri la vista, però en tot cas el TJUE haurà de justificar els motius pels quals pren una decisió determinada. La sentència d'aquesta carpeta pot sortir, a tot estirar, al març de l'any vinent, dos anys després que Llarena presentés les prejudicials.
Un punt significatiu que la defensa vol que s’abordi en aquesta nova vista és l’espionatge a través de Pegasus a una seixantena de persones vinculades al moviment independentista. L'escàndol va esclatar el 18 d'abril, pocs dies després de la vista oral a Luxemburg. L’Estat va espiar, entre d’altres, l'equip de defensa de Puigdemont durant els preparatius del cas de les prejudicials i d'altres, i això atempta contra diversos drets fonamentals. Qui va autoritzar l’espionatge del CNI va ser Pablo Lucas, magistrat del Suprem.
El Catalangate, una deficiència "sistèmica"?
En el seu informe, que no és vinculant però sí que acostuma a marcar la línia de la decisió que acaba prenent el tribunal de Luxemburg, l'advocat De la Tour defensava que la justícia belga no pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre euroordres contra els exiliats pel cas de l'1-O, ni entrar a valorar possibles vulneracions de drets, si no és que s'acredita unes deficiències "sistèmiques" en l'estat de dret espanyol. L'espionatge a desenes d'independentistes catalans es podria entendre com a deficiència sistèmica? És una pregunta que, ara com ara, no té resposta.
A banda, en aquestes setmanes, han aparegut sentències de la justícia europea i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que també contradiuen els arguments de l’advocat general de la UE, que van avalar en bona part la línia del Suprem i de Llarena i han afegit dubtes sobre les possibilitats d'èxit en una de les peces fonamentals per al futur de Puigdemont i la resta de dirigents independentistes a l'exili. En tot cas, quan hi hagi sentència sobre aquesta carpeta, no tindrà impacte directament sobre Puigdemont i els exiliats que són eurodiputats. Per ara.
Pendents del suplicatori
Per què? Perquè paral·lelament hi ha pendent de resoldre encara el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu que va aixecar la immunitat dels eurodiputats de Junts. Això s'abordarà divendres vinent en una vista al Tribunal General de la Unió Europea i, mentre no hi hagi sentència, els tres eurodiputats continuen protegits per la immunitat gràcies a la mesura cautelar que els va concedir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i que impedeix que es puguin reactivar les euroordres de Llarena i que Bèlgica pugui analitzar la seva extradició.