16
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:08h
Tensió màxima a l'OTAN i nervis d'acer. Així es podria resumir la situació que es va viure dimarts al vespre en les grans cancelleries al saber-se que un míssil havia caigut en territori polonès i havia causat dues morts. El temor que es tractés d'un atac rus o, si més no, de procedència russa, encara que fos fruit d'un error, va causar una alarma generalitzada. Finalment, el mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha afirmat aquest dimecres que "probablement" el míssil va ser disparat per la defensa antiaèria ucraïnesa en resposta a un míssil de creuer rus.
Polònia és membre de l'Aliança Atlàntica i l'episodi podia generar una major escalada al conflicte d'Ucraïna. La crisi del míssil, tot i ser breu i resolta sense danys majors, ha estat un bon exemple de l'estat d'extrema fragilitat de l'actual escenari ucraïnès. Un mapa bèl·lic en el qual la guerra de nervis hi juga un paper determinant. Aquests són alguns elements que s'han visualitzat en aquesta crisi del míssil.
1. El pitjor incident en un moment crucial
L'episodi s'ha produït en un moment molt rellevant, just en plena cimera del G-20 a Bali, a Indonèsia. Un fet que, d'haver-se tractat d'un atac, hauria convertit el míssil en una veritable provocació per part de Vladímir Putin. Una maniobra d'altíssim risc per al Kremlin que podia tenir, fins i tot, components suïcides. Molt més quan l'evolució de la guerra no li és favorable.
La recuperació de la ciutat de Kherson ha estat un èxit contundent d'Ucraïna i ha fet que des de la comunitat internacional s'hagin aixecat veus reclamant un gir diplomàtic al conflicte. El mateix líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha emprat el terme "pau" i "negociacions". I no és irrellevant el gest de Xi Jinping a Bali, quan va subratllar la necessitat de preservar "la integritat territorial d'Ucraïna" i que no s'utilitzin armes i recursos com a instrument de guerra. Semblava que el front diplomàtic avançava posicions.
2. Ucraïna juga les seves cartes
L'incident del míssil també ha permès contemplar com el règim de Kíiv juga les seves cartes sense contemplacions. És una guerra i cap de les dues parts renuncia a utilitzar totes les armes, inclosa la mentida. Zelenski va voler convertir el que tot apunta a un error de la seva defensa en una oportunitat per afeblir Rússia i va assegurar que el míssil provenia de l'invasor. Era, en efecte, de fabricació russa. Però no va ser llançat pels russos.
3. Resposta freda
La reacció donada pels líders occidentals ha estat austera i desproveïda de retòrica. Ni el president nord-americà, Joe Biden, ni el secretari general de l'OTAN van perdre el control de la situació i han transmès seguretat i fredor. Biden de seguida va dir que era "improbable" que es tractés d'una acció des dels rengles russos, per l'itinerari del míssil. Per la seva banda, el cap de l'Aliança ha informat de seguida sobre l'incident, sense subterfugis. Però també ha deixat clar que la responsabilitat darrera del conflicte i les morts és de Rússia, ja que Ucraïna "s'estava defensant".
4. Polònia, posada a prova
Un altre aspecte important ha estat la reacció moderada del govern polonès. Un executiu que no és precisament moderat. El partit Llei i Justícia, de dreta radical, fons clerical i nacionalista antirus, va ser posat a prova. El president, Andrzej Duda, era a Bali. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, va convocar el Consell Nacional de Seguretat. Durant unes hores, es va témer que la situació es descontrolés. Però Varsòvia, després de posar en alerta les seves tropes, va començar a desescalar la crisi.
5.- Un assaig?
El míssil contra territori polonès ha servit per veure com reaccionarien totes les parts en conflicte davant un incident inesperat. Durant la Guerra Freda, es va especular sempre amb un episodi fortuït que pogués desembocar en una guerra nuclear. Hi ha mecanismes d'informació i verificació per descartar aquesta hipòtesi. Però una suma de provocacions sí que pot culminar en un salt cap al precipici. Aquest cop, el perill ha estat avortat. Però en el balanç real, el definitiu, amb les dues persones mortes, innocents com totes però, a més, del tot alienes a la guerra, hi ha el recordatori de quines són les veritables víctimes d'una guerra.
Polònia és membre de l'Aliança Atlàntica i l'episodi podia generar una major escalada al conflicte d'Ucraïna. La crisi del míssil, tot i ser breu i resolta sense danys majors, ha estat un bon exemple de l'estat d'extrema fragilitat de l'actual escenari ucraïnès. Un mapa bèl·lic en el qual la guerra de nervis hi juga un paper determinant. Aquests són alguns elements que s'han visualitzat en aquesta crisi del míssil.
1. El pitjor incident en un moment crucial
L'episodi s'ha produït en un moment molt rellevant, just en plena cimera del G-20 a Bali, a Indonèsia. Un fet que, d'haver-se tractat d'un atac, hauria convertit el míssil en una veritable provocació per part de Vladímir Putin. Una maniobra d'altíssim risc per al Kremlin que podia tenir, fins i tot, components suïcides. Molt més quan l'evolució de la guerra no li és favorable.
La recuperació de la ciutat de Kherson ha estat un èxit contundent d'Ucraïna i ha fet que des de la comunitat internacional s'hagin aixecat veus reclamant un gir diplomàtic al conflicte. El mateix líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha emprat el terme "pau" i "negociacions". I no és irrellevant el gest de Xi Jinping a Bali, quan va subratllar la necessitat de preservar "la integritat territorial d'Ucraïna" i que no s'utilitzin armes i recursos com a instrument de guerra. Semblava que el front diplomàtic avançava posicions.
2. Ucraïna juga les seves cartes
L'incident del míssil també ha permès contemplar com el règim de Kíiv juga les seves cartes sense contemplacions. És una guerra i cap de les dues parts renuncia a utilitzar totes les armes, inclosa la mentida. Zelenski va voler convertir el que tot apunta a un error de la seva defensa en una oportunitat per afeblir Rússia i va assegurar que el míssil provenia de l'invasor. Era, en efecte, de fabricació russa. Però no va ser llançat pels russos.
3. Resposta freda
La reacció donada pels líders occidentals ha estat austera i desproveïda de retòrica. Ni el president nord-americà, Joe Biden, ni el secretari general de l'OTAN van perdre el control de la situació i han transmès seguretat i fredor. Biden de seguida va dir que era "improbable" que es tractés d'una acció des dels rengles russos, per l'itinerari del míssil. Per la seva banda, el cap de l'Aliança ha informat de seguida sobre l'incident, sense subterfugis. Però també ha deixat clar que la responsabilitat darrera del conflicte i les morts és de Rússia, ja que Ucraïna "s'estava defensant".
4. Polònia, posada a prova
Un altre aspecte important ha estat la reacció moderada del govern polonès. Un executiu que no és precisament moderat. El partit Llei i Justícia, de dreta radical, fons clerical i nacionalista antirus, va ser posat a prova. El president, Andrzej Duda, era a Bali. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, va convocar el Consell Nacional de Seguretat. Durant unes hores, es va témer que la situació es descontrolés. Però Varsòvia, després de posar en alerta les seves tropes, va començar a desescalar la crisi.
5.- Un assaig?
El míssil contra territori polonès ha servit per veure com reaccionarien totes les parts en conflicte davant un incident inesperat. Durant la Guerra Freda, es va especular sempre amb un episodi fortuït que pogués desembocar en una guerra nuclear. Hi ha mecanismes d'informació i verificació per descartar aquesta hipòtesi. Però una suma de provocacions sí que pot culminar en un salt cap al precipici. Aquest cop, el perill ha estat avortat. Però en el balanç real, el definitiu, amb les dues persones mortes, innocents com totes però, a més, del tot alienes a la guerra, hi ha el recordatori de quines són les veritables víctimes d'una guerra.