18
de novembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:20h
Quasi dos anys després de la sentència que el va condemnar a un any d'inhabilitació per l'1-O, el Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre el cas de l'exalcalde d'Agramunt i exconseller d'Exteriors, Bernat Solé. La sala penal ha confirmat la sentència per desobediència, que passa a ser ferma. Fins ara, Solé era delegat del Govern a Lleida, un càrrec que no podrà continuar ostentant.
El TSJC va condemnar Solé el gener de 2021, quan encara era conseller de 2021 i faltaven poques setmanes per a les eleccions al Parlament. Malgrat la inhabilitació, no va ser apartat del càrrec perquè la sentència no era ferma. El TSJC va argumentar que Solé era culpable d'un delicte de desobediència greu per haver facilitat el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt.
La sala va considerar provat que tenia coneixement personal i directe de les decisions del Tribunal Constitucional (TC), que advertien de desobediència en cas d'implementar les lleis de desconnexió en relació amb l'1-O i la declaració d'independència. Per això, el tribunal va condemnar-lo a una pena d'un any d'inhabilitació i a una multa de 16.800 euros.
Dos dels magistrats que van dictar sentència van ser Jesus María Barrientos i Carlos Ramos. A tots dos se'ls ha qüestionat la imparcialitat per jutjar fets relacionats amb el procés. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Suprem ha anul·lat el judici contra la mesa del Parlament de l'1-O i ha ordenat repetir-lo precisament perquè considera que ni Barrientos ni Ramos, membres del tribunal, eren imparcials.
Tots dos també van ser apartats del judici contra Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa de la passada legislatura. En aquest cas el TSJC va reconèixer que no eren imparcials per jutjar la causa arran de l'actuació de Barrientos en un acte de Torrent el 2018, en què l'aleshores president del Parlament va denunciar l'existència de presos polítics i el president del TSJC va aixecar-se i, visiblement ofès, va abandonar la sala.
El TSJC va condemnar Solé el gener de 2021, quan encara era conseller de 2021 i faltaven poques setmanes per a les eleccions al Parlament. Malgrat la inhabilitació, no va ser apartat del càrrec perquè la sentència no era ferma. El TSJC va argumentar que Solé era culpable d'un delicte de desobediència greu per haver facilitat el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt.
La sala va considerar provat que tenia coneixement personal i directe de les decisions del Tribunal Constitucional (TC), que advertien de desobediència en cas d'implementar les lleis de desconnexió en relació amb l'1-O i la declaració d'independència. Per això, el tribunal va condemnar-lo a una pena d'un any d'inhabilitació i a una multa de 16.800 euros.
Dos dels magistrats que van dictar sentència van ser Jesus María Barrientos i Carlos Ramos. A tots dos se'ls ha qüestionat la imparcialitat per jutjar fets relacionats amb el procés. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Suprem ha anul·lat el judici contra la mesa del Parlament de l'1-O i ha ordenat repetir-lo precisament perquè considera que ni Barrientos ni Ramos, membres del tribunal, eren imparcials.
Tots dos també van ser apartats del judici contra Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa de la passada legislatura. En aquest cas el TSJC va reconèixer que no eren imparcials per jutjar la causa arran de l'actuació de Barrientos en un acte de Torrent el 2018, en què l'aleshores president del Parlament va denunciar l'existència de presos polítics i el president del TSJC va aixecar-se i, visiblement ofès, va abandonar la sala.
El TSJC inhabilita Bernat Solé per l'1-O by edicio naciodigital on Scribd