1 de 10
els límits de la tecnologia

Quan el telèfon es converteix en un malson

El ciberassetjament és un fenomen a l'alça que provoca descens d'autoestima i quadres depressius en les víctimes, i davant del qual encara no hi ha respostes judicials efectives

El ciberassetjament provoca quadres depressius | Envato
per Irene Montagut / Roger Tugas, Barcelona, Catalunya | 30 de novembre de 2022 a les 23:43 |
"Fill de puta", "guarra", "et mataré". El Dani, la Patrícia, la Judit [noms ficticis] van rebre missatges com aquests al seu mòbil, des d'un número desconegut d'una persona anònima. Així comença el ciberassetjament o ciberbullying -assetjament a través de les noves tecnologies i d’internet-, un fenomen cada cop més a l'alça i que té repercussions negatives en les víctimes i per al qual encara no hi ha una resposta judicial efectiva. 



L'ús de les noves tecnologies configura unes característiques pròpies que diferencien les agressions en línia d'altres tipus d'agressió. La invisibilitat de l'agressor -sovint anònim-, l'augment potencial del nombre d'espectadors i la manca "d'espais segurs" per a la víctima identifiquen els problemes de ciberassetjament. Segons el Departament d'Educació, aquestes pràctiques provoquen efectes negatius en les víctimes, com el descens de l'autoestima o estats d'ansietat i quadres depressius, que dificulten la seva integració al medi escolar i el desenvolupament "normal" dels aprenentatges.

El ciberassetjament, en dades


No està gens clar quantes víctimes de ciberassetjament hi ha, ja que les enquestes mostren dades molt divergents entre si. En el cas de la gent jove, n'hi ha que calculen que poc més de l'1% d'alumnes n'ha patit, mentre que d'altres eleven la xifra fins a més del 80%. La disparitat és notòria. El primer cas és el baròmetre de b-resol -una aplicació per denunciar casos d'assetjament escolar- que anualment situa el percentatge d'estudiants de l'Estat que afirmen haver patit ciberassetjament entre l'1% i el 2%.

Dibuixa un escenari més negatiu l'estudi recent Anàlisi de la violència contra la infància i l’adolescència a l’entorn digital de Save the Children, segons el qual el 84% de catalans d'entre 18 i 20 anys n'han estat víctimes. Especialment pel que fa a l'exposició involuntària de material sexual (60%), ciberbullying (42%), exhibicionisme (30%) i online grooming (27%), és a dir, el contacte d'un adult amb un infant o adolescent amb l'objectiu de tenir-hi relacions sexuals. Aquest sondeig, que només compta amb la participació de 222 joves, també apunta que quasi un de cada deu ha patit happy slapping -gravar una agressió física i compartir-la a la xarxa- i ciberassetjament sexual.

Altres fonts fixen la problemàtica en punts intermedis, si bé el perfil de l'enquestat varia en cada cas. Un informe encarregat per la Fundació Barça conclou que prop del 5% d'alumnes de primària a Catalunya hauria patit ja ciberassetjament, mentre que una enquesta de la Generalitat a joves d'entre 12 i 18 anys, durant el curs 2016-2017, eleva el percentatge de víctimes fins al 40%, especialment entre les dones. Poques dades hi ha amb relació a la població adulta, però una enquesta del Departament d'Interior sobre violència sexual apunta que el 26% de dones n'havia patit per vies digitals algun cop, i quasi el 10%, durant l'últim any.

Quanta gent ha patit ciberassetjament, segons diverses enquestes?


Els detalls de cada enquesta apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada barra, des d'on també es pot trobar un enllaç a cada sondeig.
 
 

I la justícia, actua?


L'estigma que hi ha sobre aquesta problemàtica no només està entre la societat, sinó que també recau en els recursos públics. La tecnologia avança més de pressa que les lleis que, en la majoria de casos, no emparen per poder reaccionar davant de molts casos de ciberassetjament fins que s’ha produït un delicte que ha traspassat la pantalla.

Segons l'estudi de Save the Children, s'han tipificat nous delictes que tracten comportaments propis de la violència online i algunes conductes estan recollides en el codi penal. És el cas de l'assetjament comès a través de les TIC (regulat a l'article 172), el tracte degradant a través de les TIC (article 173), l'accés i interpretació il·lícita, descobriment i revelació de secrets a través de les TIC (article 197) i delictes contra l'honor, injúries i calúmnies (article 205 i següents del codi penal). 

Tot i que a la Unió Europea qualsevol operador digital que hi treballa està sotmès a la legislació de protecció de dades, sovint les grans empreses tecnològiques no faciliten les dades als jutjats i, per tant, els tribunals no poden actuar. "El problema no està en la legislació, sinó en l'actuació de les empreses", sosté l'investigador del Grup de Recerca en Documentació Digital i Comunicació Interactiva de la Universitat Pompeu Fabra Javier Díaz. Ara bé, segons el fiscal de delictes informàtics de Barcelona, Roberto Valverde, "les xarxes socials, si són serioses, col·laboren raonablement bé amb la Fiscalia". Cal tenir en compte, però, que es tracta d'una col·laboració voluntària perquè es regeixen bàsicament per la legislació americana.

Ara bé, molts d'aquests casos d'agressions que tenen lloc a l'àmbit digital no deriven en denúncies formals. Tot i això, la seva evolució pel que fa a infraccions penals sí que evidencia fins a quin punt és una problemàtica a l'alça, especialment pel que fa a les amenaces i coaccions. Se'n van denunciar només 322 a Catalunya el 2015, xifra que ha anat augmentant any rere any fins a les 595 el 2020 i, encara més, el 2021 va fer un salt notori fins a les 918. La dificultat per resoldre aquests casos és evident i avança més lentament, ja que dels 132 fets esclarits el 2015 només s'ha passat a 183 l'any passat, l'equivalent escassament a dos de cada deu dels que es van denunciar.

Evolució de les denúncies penals pels casos de ciberassetjament més habituals, a Catalunya

 


 

Suport a les víctimes


Moltes víctimes es troben soles, sense saber on anar a buscar ajuda, davant un afer pel qual, si tenen els ànims i el suport suficient, com a molt, rebran l'ajuda d'un psicòleg. Per fer front a aquesta realitat naixen les associacions de suport a les víctimes com l'Associació Stop Haters contra el ciberbullying (PDA Bullying).

Catalunya, a més, compta amb l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE). Des de fa més de deu anys, un gran equip de professionals de diferents àmbits, com psicòlegs, pèrits o advocats, treballa altruistament per fer prevenció contra l'assetjament, tot i que també ofereixen els seus serveis per ajudar quan els casos ja s'han desenvolupat. "El gran problema que tenim a la societat és que s'encobreix el bullying", lamenta el seu president, el pèrit judicial Joan Martínez

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

També hauries de llegir
Fa 8 setmanes

Ciberassetjament. Cap lloc segur

Participació