15
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:27h
La Taula del Tercer Sector Social i la Plataforma d'Infància (PINCat) alerten que el desplegament del decret de l'escola inclusiva ha estat "clarament insuficient" en els cinc anys després de la seva aprovació i demanen un pla de xoc per implementar-lo. És una de les conclusions de la Taula i la PINCat exposades en un dossier que ha elaborat la periodista Núria Martínez i presentat aquest dimarts.
El document identifica la falta de recursos econòmics i humans com una de les principals mancances. Tot i que el decret preveu l'escolarització en centres ordinaris, excepte en casos molt excepcionals, el percentatge d'alumnes amb necessitats educatives especials que van a l'escola especial només s'ha reduït del 16,9% (curs 2016-17) al 15,5% (2021-22).
El decret que el Govern va aprovar fa cinc anys estableix que els alumnes amb necessitats educatives especials vagin a escoles ordinàries, excepte si la discapacitat és molt greu. A Catalunya, hi ha 39.596 alumnes amb necessitats educatives especials, sobretot associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials; trastorns de l'espectre autista; trastorns greus de conducta; trastorns mentals i malalties degeneratives greus i minoritàries.
El dossier "El decret d'escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?" recull que el 15,5% d'aquests alumnes (6.153) van a escoles d'educació especial i la resta (33.443), a altres centres. Són més que el curs 2016-2017, quan 25.320 alumnes amb necessitats educatives especials anaven a escoles ordinàries.
Ara bé, els responsables de l'informe subratllen que els alumnes amb necessitats específiques en centres d'educació especial ha anat creixent, al contrari del que s'esperava amb l'aprovació del decret. I a més, en percentatges, la reducció del nombre d'aquests alumnes que van a centres d'educació especial ha estat "insuficient", del 16,9% al 15,5%.
"Les famílies volen protegir els fills i, com que veuen que les experiències positives no existeixen o són molt poques, segueixen portant els fills en centres d'educació especial. El que ha de passar, no és que les famílies siguin superherois, sinó que el decret funcioni i que les famílies puguin portar els fills en centres ordinaris", ha afirmat l'autora de l'informe en declaracions als mitjans de comunicació després de la presentació.
El document recull que la "mancança de recursos" o la "falta de transparència" en la seva distribució són algunes de les queixes de la comunitat educativa. L'increment previst en actuacions del decret des del curs 2017-2018 fins al 2020-21 havia de ser de 142 milions d'euros, però ha estat de 117,5 milions d'euros, segons dades del Departament d'Educació a què ha tingut accés l'autora de l'informe. Amb tot, el departament puntualitza que la despesa en educació inclusiva, si es contemplen altres polítiques més enllà del decret, ha estat de 264 milions.
A part de la manca de recursos, l'informe també identifica com a barreres per al desplegament de l'escola inclusiva que els edificis i materials no són del tot accessibles; que falta una mirada inclusiva transversal en la comunitat educativa i que les escoles d'educació especial no s'estan convertint en centres proveïdors de serveis i suports als centres ordinaris, com preveu el decret.
El dossier apunta que els alumnes amb necessitats educatives especials estan "sobrerepresentats" als centres públics i "infrarepresentats" als concertats, una situació que va en contra de la política contra la segregació escolar. El 70,1% d'aquests alumnes van a escoles públiques (curs 2021-2022; el 68,4% el 2016-17); el 27,5%, en privats amb concert (31,1% fa cinc anys) i el 2,4%, en privats sense concert (0,5% el curs 2016-17).
Una altra realitat de què alerta l'informe és que els alumnes amb necessitats educatives especials és pràcticament inexistent en la formació postobligatòria. Així, per exemple, només l'1,5% dels prop de 40.000 alumnes amb necessitats educatives especials fa batxillerat; l'1,6%, formació professional; el 2,4%, itineraris formatius específics i l'1,9%, programes de formació i inserció. "No estem garantint la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat", ha alertat Martínez.
Preguntada per la situació de l'educació en el lleure, l'autora de l'informe ha assenyalat que les places no estan garantides de forma universal per als alumnes amb necessitats eductives especials, que es troben que "sovint no se'ls admet o fins i tot se'ls expulsa" d'aquestes activitats. Per a Martínez, aquesta situació és "gravíssima" en un sistema que vol ser inclusiu, ja que l'educació en el lleure té un paper important a l'hora de "potenciar o no les desigualtats".
La presidenta de la Taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya, Francina Alsina, ha afirmat que cinc anys després de l'aprovació del decret hi ha professors que se senten "sobrepassats" perquè diuen que no poden atendre "de manera adequada" els alumnes amb necessitats específiques i famílies, "frustrades" i "enfadades" perquè "veuen vulnerat el seu dret i perquè sovint han d'estar reclamant a l'administració allò que els pertoca per llei".
Pel que fa a les propostes, l'autora de l'informe considera que en aquests moments no n'hi ha prou a augmentar el pressupost per a l'escola inclusiva, sinó que cal un "pla de xoc" per implementar-la, amb centres accessibles per a tothom i més inclusió a la postobligatòria, a la concertada i a les activitats de lleure.
Els impulsors del document demanen formar la comunitat educativa; acompanyar els docents amb professionals especialitzats; més sensibilització social; aplicar canvis en el sistema d'avaluació perquè sigui menys rígid i més personalitzat i garantir una escola inclusiva a tot el territori.
En la clausura de la presentació del document, la directora general d'Educació Inclusiva, Laia Asso, s'ha compromès amb la formació dels docents i la sensibilització i, d'altra banda, ha reconegut que els monitors de suport, els vetlladors, "han acabat suplint moltes mancances del sistema" i que se'ls ha "precaritzat". Asso s'ha mostrat confiada que l'avaluació externa per desplegar l'escola inclusiva encarregada pel Departament d'Educació doni "pistes" d'allà on cal "posar el focus". Els resultats d'aquesta auditoria s'esperen abans de finals d'any.
El document identifica la falta de recursos econòmics i humans com una de les principals mancances. Tot i que el decret preveu l'escolarització en centres ordinaris, excepte en casos molt excepcionals, el percentatge d'alumnes amb necessitats educatives especials que van a l'escola especial només s'ha reduït del 16,9% (curs 2016-17) al 15,5% (2021-22).
El decret que el Govern va aprovar fa cinc anys estableix que els alumnes amb necessitats educatives especials vagin a escoles ordinàries, excepte si la discapacitat és molt greu. A Catalunya, hi ha 39.596 alumnes amb necessitats educatives especials, sobretot associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials; trastorns de l'espectre autista; trastorns greus de conducta; trastorns mentals i malalties degeneratives greus i minoritàries.
El dossier "El decret d'escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?" recull que el 15,5% d'aquests alumnes (6.153) van a escoles d'educació especial i la resta (33.443), a altres centres. Són més que el curs 2016-2017, quan 25.320 alumnes amb necessitats educatives especials anaven a escoles ordinàries.
Ara bé, els responsables de l'informe subratllen que els alumnes amb necessitats específiques en centres d'educació especial ha anat creixent, al contrari del que s'esperava amb l'aprovació del decret. I a més, en percentatges, la reducció del nombre d'aquests alumnes que van a centres d'educació especial ha estat "insuficient", del 16,9% al 15,5%.
"Les famílies volen protegir els fills i, com que veuen que les experiències positives no existeixen o són molt poques, segueixen portant els fills en centres d'educació especial. El que ha de passar, no és que les famílies siguin superherois, sinó que el decret funcioni i que les famílies puguin portar els fills en centres ordinaris", ha afirmat l'autora de l'informe en declaracions als mitjans de comunicació després de la presentació.
El document recull que la "mancança de recursos" o la "falta de transparència" en la seva distribució són algunes de les queixes de la comunitat educativa. L'increment previst en actuacions del decret des del curs 2017-2018 fins al 2020-21 havia de ser de 142 milions d'euros, però ha estat de 117,5 milions d'euros, segons dades del Departament d'Educació a què ha tingut accés l'autora de l'informe. Amb tot, el departament puntualitza que la despesa en educació inclusiva, si es contemplen altres polítiques més enllà del decret, ha estat de 264 milions.
A part de la manca de recursos, l'informe també identifica com a barreres per al desplegament de l'escola inclusiva que els edificis i materials no són del tot accessibles; que falta una mirada inclusiva transversal en la comunitat educativa i que les escoles d'educació especial no s'estan convertint en centres proveïdors de serveis i suports als centres ordinaris, com preveu el decret.
El dossier apunta que els alumnes amb necessitats educatives especials estan "sobrerepresentats" als centres públics i "infrarepresentats" als concertats, una situació que va en contra de la política contra la segregació escolar. El 70,1% d'aquests alumnes van a escoles públiques (curs 2021-2022; el 68,4% el 2016-17); el 27,5%, en privats amb concert (31,1% fa cinc anys) i el 2,4%, en privats sense concert (0,5% el curs 2016-17).
Una altra realitat de què alerta l'informe és que els alumnes amb necessitats educatives especials és pràcticament inexistent en la formació postobligatòria. Així, per exemple, només l'1,5% dels prop de 40.000 alumnes amb necessitats educatives especials fa batxillerat; l'1,6%, formació professional; el 2,4%, itineraris formatius específics i l'1,9%, programes de formació i inserció. "No estem garantint la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat", ha alertat Martínez.
Preguntada per la situació de l'educació en el lleure, l'autora de l'informe ha assenyalat que les places no estan garantides de forma universal per als alumnes amb necessitats eductives especials, que es troben que "sovint no se'ls admet o fins i tot se'ls expulsa" d'aquestes activitats. Per a Martínez, aquesta situació és "gravíssima" en un sistema que vol ser inclusiu, ja que l'educació en el lleure té un paper important a l'hora de "potenciar o no les desigualtats".
La presidenta de la Taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya, Francina Alsina, ha afirmat que cinc anys després de l'aprovació del decret hi ha professors que se senten "sobrepassats" perquè diuen que no poden atendre "de manera adequada" els alumnes amb necessitats específiques i famílies, "frustrades" i "enfadades" perquè "veuen vulnerat el seu dret i perquè sovint han d'estar reclamant a l'administració allò que els pertoca per llei".
Pel que fa a les propostes, l'autora de l'informe considera que en aquests moments no n'hi ha prou a augmentar el pressupost per a l'escola inclusiva, sinó que cal un "pla de xoc" per implementar-la, amb centres accessibles per a tothom i més inclusió a la postobligatòria, a la concertada i a les activitats de lleure.
Els impulsors del document demanen formar la comunitat educativa; acompanyar els docents amb professionals especialitzats; més sensibilització social; aplicar canvis en el sistema d'avaluació perquè sigui menys rígid i més personalitzat i garantir una escola inclusiva a tot el territori.
En la clausura de la presentació del document, la directora general d'Educació Inclusiva, Laia Asso, s'ha compromès amb la formació dels docents i la sensibilització i, d'altra banda, ha reconegut que els monitors de suport, els vetlladors, "han acabat suplint moltes mancances del sistema" i que se'ls ha "precaritzat". Asso s'ha mostrat confiada que l'avaluació externa per desplegar l'escola inclusiva encarregada pel Departament d'Educació doni "pistes" d'allà on cal "posar el focus". Els resultats d'aquesta auditoria s'esperen abans de finals d'any.