El periodisme, l'activisme enxarxat i la tecnologia

per Xavier Borràs , 15 d'abril de 2011 a les 17:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Durant dos dies, el 13 i el 14 d'abril, el Cibernàrium de Barcelona, a l'emblemàtic edifici MediaTic del Districte 22@, s'ha convertit en la meca del periodisme 2.0, dos dies d'intens intercanvi i d'exploració entre dos centenars de participants per parlar i interactuar sobre les noves possibilitats i l'impacte que les noves tecnologies tenen i tindran sobre el periodisme.

Andew Gregson i Mònica Garriga han estat les ànimes i impulsors del congrés sota el lema "Explorem l'impacte de la teconologia digital en el periodisme i la comunicació". Gregson, en la presentació, va remarcar que la seva visió per al Media140 de 2011 era la de construir un pont entre el nou i el vell per ajudar a connectar-nos, a entendre millor com poden beneficiar-nos de les tecnologies. Garriga, l'organitzadora de Media140 Barcelona, va afegir que "durant la immersió d'aquests dos dies volem aprendre possibilitats tecnològiques, que compartiu entre vosaltres el que us interessa, el que és viable, per entendre els canvis que ens afecten en periodisme".


El Media140 2011 es va distribuir en 4 línies de treball i els seus corresponents espais:

  • Una filosòfica, amb taules rodones i conferències.
  • Una altra d'emprenedoria, que tractà sobre els models de negoci
.
  • La creativa, amb tallers sobre els temes que estan canviant coses
.
  • I la d'acció.
El congrés comptà, també, amb xerrades-llampec de set minuts i la sessió Cafè Innovació per compartir les idees que anaven sorgint. [Per cert, el hashtag (etiqueta) #media140 va ser toptrend a Twitter durant tots dos dies a nivell d'Estat espanyol.]

No vam veure cap congressista sense portàtil, iPad o mòbil piulant pel twitter o fent comentaris a blogs i xarxes socials. Foto: Sonaratv


Com que el qui escriu aquestes ratlles no té, encara, el do de l'omnipresència o la ubiqüitat, només voldria destacar —de les múltiples xerrades oïdes (totes amb el destacable esforç de poder-se seguir en català, anglès o espanyol)— les tres persones que crec que més hi van tocar: Pat Kane, Jay Rosen i Pau Llop. És a dir, un escocès de Glasgow, un nord-americà de Buffalo i un català de Castelló (i no és l'inici de cap acudit). Per a la resta de la multitud d'interessants abordatges, tallers, etc., us remeto al blog exprés del media140 .

[Per cert, hi vam poder veure la nostra admirada amiga Mercè Molist, ara feliç mare, però igualment combativa i hacker! Ens van agradar molt els consells sobre Facebook d'en Benet M. Marcos. I no ens va agradar gota, per contra, la complaença i la fatxenderia habituals d'en Carles Capdevila —en una taula rodona amb en Partal (Vilaweb) i en Nafría (La Vanguardia)—, el director de l'Ara, que va ser incapaç de dir quants cabassos de subvenció han rebut o la frase de l'any: que aspiren a "arribar a les 2.000 subscripcions de pagament per al web". Segons Capdevila, "el Pla de Negoci de l'Ara és perdre diners el 2011 i el 2012, i de moment n'estem perdent menys del que pensàvem". Queda dit, no fos cas.]


Pat Kane i la nova ètica del periodisme

El primer i provocador tret de sortida el va fer Pat Kane, escriptor, músic, consultor i activista, amb seu a Glasgow i Londres. És l'autor de The Play Ethic: A Manifesto for a Different Way of Living (Macmillan, 2004) (“L’ètica del Joc: Un Manifest per una altra manera de viure”). Pat ha escrit per a moltes publicacions en el Regne Unit, incloent The Independent, The Sunday Times, The Guardian / Observer i, finalment, el Sunday Herald, del que va ser un dels fundadors el 1999.

Apunts (sense editar) sobre la conferència de Pat Kane

Kane afirmà que un dels principals reptes dels periodistes avui és tornar a l’ètica professional. Hem de tenir en compte que el periodisme succeeix cada dia, perquè ha de registrar el dia a dia humà antropològicament: el que passa, els sentiments i les sensacions.
El poder de la informació rau, doncs, en els fluxos d’informació, i en les persones que són capaces de modificar aquests fluxos. Per exemple, en el cas de Wikileaks, Pat Kane creu que el que persegueix Assange és la transparència política, no el titular, sinó iniciar una societat de la informació diferent, canviant els fluxos d’informació.

La publicitat és el Sant Graal per sostenir el periodisme? —es preguntà. De fet, la publicitat web va sobrepassar la dels mitjans escrits (però la major part va anar a parar als motors de recerca, com Google)

"Quin és, doncs, el model econòmic viable? És ètic que els anunciants ens patrocinin?" Cal que el periodisme es pregunti si en el context de la sostenibilitatsi la publicitat és la base ètica sobre la qual portem a terme les nostres pràctiques. La frontera se'ns acosta.
Si pensem en la pub. com a motor potser no seria el més ètic.

Xarxes. Som aquí perquè es va produir una revolució. Hi ha dues maneres d'afrontar-la: segons Ted Nelson o segons Tim Berner.

Ted Nelson cobra un microroyalty cada vegada que algú clica un hipertext (que ell va inventar). Tim Berner defensa que cada text que es vinculi lliurement amb un altre text i que intercanvi de la informació ha de ser lliure.

Neutralitat de la xarxa (xarxa de múltiple velocitat; una per als qui paguen bona i una altra de porqueria per als qui la volen gratuïta.

Pat Kane. Foto: X.B.C.

Napster (intent de digitalitzar la música). Caldria haver fet el mateix que fan les emissores de ràdio (pagar una llicència i punt). Descarregaves comunisme!, segons l'antipropaganda de l'època si feis servir Napster. L'única manera de fer diners amb música (spotify) és seguint una frase: el que fem es portar la gent cap allò que escasseja (desafiament: interessar-se per les fires d'idees, proveir experiències a mida, continguts especialitzats, periodista emprenedor i obert).

L'escassedat (Michael Bauwens, el Karl Marx del peer to peer): veiem el que realment és abundant com a escàs, i el que és escàs com a abundant (escàs: recursos naturals; abundant: informació). Canvi climàtic és urgent, el © no.

Com serà el periodisme en l'era del baix carboni?

Ontologia (filosofia dels media) [Nota al marge: dels quasi 200 "periodistes" presents a la sala només quatre van aixecar la mà quan Kane va preguntar si sabien que volia dir "ontologia".] Aborda les qüestions que concerneixen el que existeix i com existeix. Com es crea un món virtual.

Manuel Castells és una inspiració. A La societat en xarxa deia que internet és l'espai de poder i felicitat, de pau i guerra. És l'espai social del nostre món, un espai híbrid construït en la interfície entre l'experiència directa i la mediada per la comunicació i per damunt de tot amb internet (autocomunicació en massa). No vivim en un món de realitat virtual sinó de virtualitat real (l'experiència diària, narrativa, interactivada, des de l'ara i sense fronteres)

Què considera el periodisme la realitat? L'objecte del periodisme ara és el subjecte. Hem descobert la relativitat en el món del periodisme. El periodisme forma part de les notícies, les conforma. Què ha de fer el periodisme d'estil tradicional, doncs?

Assange no vol produir un escàndol periodístic, el que intenta fer és estrangular els vincles que fan possible la conspiració; no vol burlar-se'n o destapar la porqueria, sinó exposar la informació perquè tot sigui transparent políticament: una societat de la informació completament diferent (flux lliure de la informació a nivell del Govern i dels diners). És un hacker, però també és un periodista.

On som en aquest nou panorama en què el periodisme forma part de la notícia?

Si el periodisme es pregunta que ocorre durant el dia, llavors el periodisme no és marginal. Esdevé central per a la salut i el benestar de la societat de la informació, per a mantenir la societat sana. És una funció general: ciutadania implicada i dinàmica (igual com voten quan toca o fan serveis a la comunitat). És un requisit i no un lloc de treball. No journalism sinó churnalism (Nick Davies).

Clay Shirky: estem estancats entre les coses antigues dolentes i les coses noves bones (models econòmics que col·lapsen o media140) És fascinant el disseny de media140!

El soroll informatiu (la desinformació?). La funció editorial: la tasca d'editar és molt important a l'hora dels torrents informatius. Negoci: pensar a invertir en fideïcomisos i patronats (models diversos de premsa).
Hauríem de reflexionar sobre el poder de la selecció editorial. Caldria parlar amb tothom (donacions, ong) per moure fils i trobar un forat en el caos.

Una de les coses brillants és que els costos són més baixos (edificis, impremta, paper, transports).

Introdueix el concepte d' etherarquia (moltes estructures en comptes d'una de dominant).

És optimista quan al procés de canvi. Però no cal convertir la tecnologia en un fetitxisme.

Jay Rosen: el gran horitzontal

Rosen, professor de periodisme a la Universitat de Nova York, és autor deWhat Are Journalists For? (Yale University Press, 1999), sobre el moviment del periodisme cívic, i de PressThink, un blog iniciat en 2003 sobre els reptes del periodisme en l'era d'Internet. El 2006 va fundar New Assignment.Net, per a projectes de periodisme de codi obert.I un any després va ser co-editor, amb Arianna Huffington, de OffTheBus.Net, unexperiment en la cobertura de les eleccions en què col.laboraven professionals iamateurs i que va atreure 12.000 participants. Rosen, molt actiu a Twitter, va crear la paraula "mindcasting" per referir-se a una forma de compartir vincles i interconnectarpensaments, en oposició al concepte de "lifecasting" l'emissió contínua delsesdeveniments de la vida d'una persona a través de mitjans digitals.

Andrew Grecson escolta atentament Rosen, que parlà a través de videoconferència.

Apunts de la conferència de Jay Rosen

Significat: es tracta de quan les persones estan connectades amb altres persones de la mateixa manera que estan connectades de baix cap a dalt amb els grans media (peer to peer).

La gent dels media ha de dominar la comunicació horitzontal i la síntesi vertical de la informació.

La libertat de premsa pertany a aquells que en són propietaris. Té a veure amb els que la posseeixen. Però avui tothom pot ser propietari. No a tot arreu, encara, però n'hi ha més avui que en el passat.

Tothom pot fer-ho (encara que no vol dir que tothom ho hagi de fer). Internet fa possible que cadascú pugui fer la seva premsa, participar-hi. Que tothom pugui no vol dir que tothom ho faci. Això no ens ha de distreure de caure en la utopia. Els sistemes oberts, doncs, són molt importants. Tothom pot acabar fent de periodista en un moment donat.

Com més persones participin en el periodisme més fort esdevindrà. La participació en els sistemes dels media comporta problemes: sobrecàrrega, contrast, confiança, verificació, etc. Està en joc això, és un dels grans desafiaments.

L'editor del Guardian ha desenvolupat el concepte "mutualització del periodisme". És un programa que enfronta bloggers i periodistes. Vol dir que els periodistes professionals quelcom que els usuaris no poden aportar, perquè els amateurs ho fan a temps parcials, els periodistes tenen tots els recursos. Però el públic en general pot aprotar és que estan a milions de llocs més que els periodistes professionals. Si treballen conjuntament farem una feina millor, cal esbrinar com fer-ho (el conflicte absurd periodistes blogers ha estat superat).

Quan la mateixa xarxa ens sobrecarrega molta informació treballa per filtrar el fet de contrastar les dades es començar a escalar gradualment (com sabem que el twitt x és fiables, que la persona que el fa és qui és. Es busca gent arreu del món que ajudi a contrastar. El mateix internet passa a ser la solució del problema. No hi ha excés d'informació. Cal crear filtres horitzontals.

Enlloc de dir que Google roba notícies, potser hauríem de robar de Google. Ells diuen que organitzen la informació del món. Hi ha periodistes que els consideren el seu enemic, Part de l'èxit de Google és una feina que els periodistes haurien de fer: organitzar la informació. El Texas Tribune ha après a agafar dades que són públiques i les posa en mans del públic (l'únic que fa és editar-ho per pulir-ho i presentar-lo de manera fàcil per a l'usuari). Han descobert una enorme demanda d'aquest tipus de dades. En comptes de queixar-se robem de Google.

Finalment, vuitena idea: el públic són els receptors, usuaris finals. Ampliem les mires: lectors, oients, espectadors es miren el que els interessa als productors dels media i posar-los l'etiqueta que els correspon segons el medi; en canvi el concepte usuari comporta que puguin ser actius i participar. Llavors podem veure que ens adrecem a gent que activament pot fer coses amb el nostre producte. Podem orientar millor la nostra feina en aquest sentit.

Tanmateix, hi continua havent molts problemes que resoldre.

M'encanta que hi hagi un apartat filosòfic, això als EUA no passa mai.

Respostes a preguntes

Finances
Patrocini d'esdeveniments, continguts exclusius, publicitat (vendre les especialitats).
El model de negoci no està resolt.

Mutualisme, sí, però on queda la indústria
Es podria fer tipus opensource, entre ciutadans i periodistes?
(sistema de gestió de continguts de pagament? / grupal ja es fa servir en empreses a nivell comercial: consultors, etc.) Combinació d'eines gratuïtes i serveis per a usuaris experts.

Poder dels proveïdors de plataformes, neutralitat de la xarxa.
Estem a l'era daurada, l'estem vivint, a l'època de la llibertat de premsa. Però es podria acabar convertint en una cosa temporal. Potser d'aquí a un temps ens adonem que tot s'ha acabat. Com? Té a veure amb la neutralitat de la xarxa. Una pàgina és equidistant de l'altra i cada usuari té accés al mateix. Aquest és un tret distintiu d'internet. Però els grans media basteixen el seu negoci a través de diversos embuts o portes que cal pagar perquè s'obrin (els embuts, les portes). Els grans media s'han hagut d'adaptar a això i ja comencen a fer embuts i portes. S'ha vist en el cas de Wikileaks. La lluita serà evitar les condicions dels grans massa media: no volem els grans massa media que restableixin els punts de congestió. Com més gent usi les eines obertes millor per lluitar contra aquesta possibilitat de retorn als sistemes tancats.

Què podem fer en la finestra de temps actual abans no arribem al model de negoci?
Mentre estiguem en aquest període haurem d'aprofitar per replantejar-nos el 100% de la pràctica, perquè gran part d'aquest model vertical es basava en el model dels grans mass media. La suposició que els media funcionen d'aquesta manera està molt imbricada en la nostra consciència. La naturalesa inherent dels media ha de canviar del tot. Tot es pot canviar. El sistema subjacent s'ha transformat. Necessitem un període d'intensa experimentació arreu del món per veure com podem ajudar el periodisme seriós. Calen, doncs, bones idees, que poden venir de qualsevol lloc. L'experimentació és clau. L'eficiència no és l'enemic. Si descobreixes la manera de fer una cosa més barata és perfecte. I això és un repte en el nou periodisme. Molts guanys passen per l'abaratiment dels costos, dels dispositius. També cal tenir en compte els amateurs perquè juguen el seu paper i no cal distreure-ho amb debats elitistes. El periodisme ciutadà no neix per substituir els periodistes sinó simplement perquè som animals socials. Els periodistes professionals caldria que intentessin explicar a la gent que ells també tenen coses a fer per salvar el periodisme seriós, tot implicant-se en la pràctica d'aquest periodisme. Requereix molt d'esforç.

Google pot substituir els grans media?
A Google sempre han dit que no són una empresa editorial o de media. El seu negoci no és crear contingut. El mateix passa amb Apple. Una empresa que es dedica a editar és diferent que agafar una empresa tecnològica i convertir-la en una publicació.

Pau Llop i la desintermediació

El jove castellonenc Pau Llop és periodista i emprenedor social. Cofundador i director de Bottup.com, la primera plataforma non-profit de periodisme ciutadà hispanoparlant, amb més de 4.500 notícies ciutadanes editades per periodistes professionals i després publicades i difoses. Director de Nxtmdia.com, consultora web especialitzada en nous mitjans digitals independents i responsable —entre altres— del desenvolupament de Periodismohumano.com.

En Pau va fer una presentació sobre la seva idea de (Des)intermediació global i li vam fer una entrevista perquè ens en fes més de cinc cèntims.

Entrevista amb Pau Llop al media140


+informació:

Us recomanem l'especial #media140 de @silviacobo, que va fer liveblogging d'algunes sessions i la cobertura de Karma Peiró.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació