12
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:47h
"No podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics", ha escrit l'ANC en un comunicat emès aquest dissabte. L'Assemblea s'ha referit, així, a la derogació del delicte de la sedició del codi penal fruit d'una negociació d'ERC amb el govern espanyol que, alhora, inclou el delicte de desordres públics agreujats. Segons l'entitat presidida per Dolors Feliu, el pacte té un "doble objectiu no dissimulat", que és "castigar la mobilització independentista" i "penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per ocupar instal·lacions o edificis".
És per això que l'ANC ha fet una crida a la societat civil a manifestar-se el pròxim 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12:00 del migdia. L'inici de la protesta encara és incert, però segons l'organització, acabarà davant del Palau de la Generalitat. El propòsit de la convocatòria és traslladar als partits la seva oposició a la reforma del codi penal, que, han opinat, "atempta contra els drets fonamentals" i busca la judicialització del conflicte.
"Bescanviar el benefici d’alguns, dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport", ha escrit l'entitat que, ha reconegut que tot i que la derogació de la sedició pot rebaixar les penes en alguns casos, també comporta "penes de presó per a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació". Concretament, l'Assemblea ha fet referència al fet el que el text presentat recull "explícitament" que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó aquells que "envaeixin instal·lacions o edificis" i "obstaculitzin les vies públiques, representant un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”.
Segons l'entitat, en aquest redactat hi té cabuda el càstig penal contra "qualsevol mobilització". Per tant, segons ells, és un text que deixaria sense llibertat les persones que van permetre el referèndum sobre la independència de Catalunya en edificis i escoles públiques, així com aquells que van exercir el seu "dret a la manifestació pacífica, tallant carreteres o vies públiques".
El Consell de la República exigeix "continuar confrontant l'Estat"
En el mateix to que l'Assemblea, el Consell de la República (CxR) ha denunciat que l'acord entre els republicans i els socialistes per derogar la sedició vol "acabar" amb l'activisme de base de l'independentisme i amb l'exili. Segons un comunicat emès per la mateixa entitat la nit de divendres, la modificació "no és un pas en la resolució del conflicte polític" entre l'independentisme català i l'Estat i "només restitueix el delicte de sedició amb un altre nom, ampliant l'abast de les conductes criminalitzables". L'entitat presidida per l'expresident Carles Puigdemont també ha opinat que "s'eixampla la base de la repressió" amb la "persecució penal" contra la ciutadania, "en especial contra l'independentisme". Malgrat la rebaixa de penes que planteja el nou delicte, el CxR ha considerat que "es continua perseguint" el moviment i les seves protestes. Per això, ha afirmat que "l'anunciada desjudicialització és un engany".
Així, el Consell ha subratllat que "no existeix l'independentisme constitucional" i, en conseqüència, han apuntat que "qualsevol força política que acordi o manifesti la voluntat de desenvolupar polítiques independentistes en el marc de la constitució espanyola, menteix". Per aquest motiu, han apostat per "continuar confrontant l'Estat", per bé que han considerat que s'ha fet "evident" que ara la confrontació "no és només amb l'Estat". En paral·lel, l'entitat ha rebutjat la modificació del delicte també per la intenció feta pública pel portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, d'utilitzar la reforma per "garantir l'extradició dels exiliats". I, finalment, el Consell ha instat "tots els agents" de l'independentisme a "debatre i consensuar" un acord d'acció "unitari" que permeti "no haver d'assumir acords com el que ha fet ERC amb l'Estat i que afecten el procés d'alliberament nacional".
És per això que l'ANC ha fet una crida a la societat civil a manifestar-se el pròxim 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12:00 del migdia. L'inici de la protesta encara és incert, però segons l'organització, acabarà davant del Palau de la Generalitat. El propòsit de la convocatòria és traslladar als partits la seva oposició a la reforma del codi penal, que, han opinat, "atempta contra els drets fonamentals" i busca la judicialització del conflicte.
"Bescanviar el benefici d’alguns, dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport", ha escrit l'entitat que, ha reconegut que tot i que la derogació de la sedició pot rebaixar les penes en alguns casos, també comporta "penes de presó per a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació". Concretament, l'Assemblea ha fet referència al fet el que el text presentat recull "explícitament" que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó aquells que "envaeixin instal·lacions o edificis" i "obstaculitzin les vies públiques, representant un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”.
Segons l'entitat, en aquest redactat hi té cabuda el càstig penal contra "qualsevol mobilització". Per tant, segons ells, és un text que deixaria sense llibertat les persones que van permetre el referèndum sobre la independència de Catalunya en edificis i escoles públiques, així com aquells que van exercir el seu "dret a la manifestació pacífica, tallant carreteres o vies públiques".
El Consell de la República exigeix "continuar confrontant l'Estat"
En el mateix to que l'Assemblea, el Consell de la República (CxR) ha denunciat que l'acord entre els republicans i els socialistes per derogar la sedició vol "acabar" amb l'activisme de base de l'independentisme i amb l'exili. Segons un comunicat emès per la mateixa entitat la nit de divendres, la modificació "no és un pas en la resolució del conflicte polític" entre l'independentisme català i l'Estat i "només restitueix el delicte de sedició amb un altre nom, ampliant l'abast de les conductes criminalitzables". L'entitat presidida per l'expresident Carles Puigdemont també ha opinat que "s'eixampla la base de la repressió" amb la "persecució penal" contra la ciutadania, "en especial contra l'independentisme". Malgrat la rebaixa de penes que planteja el nou delicte, el CxR ha considerat que "es continua perseguint" el moviment i les seves protestes. Per això, ha afirmat que "l'anunciada desjudicialització és un engany".
Així, el Consell ha subratllat que "no existeix l'independentisme constitucional" i, en conseqüència, han apuntat que "qualsevol força política que acordi o manifesti la voluntat de desenvolupar polítiques independentistes en el marc de la constitució espanyola, menteix". Per aquest motiu, han apostat per "continuar confrontant l'Estat", per bé que han considerat que s'ha fet "evident" que ara la confrontació "no és només amb l'Estat". En paral·lel, l'entitat ha rebutjat la modificació del delicte també per la intenció feta pública pel portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, d'utilitzar la reforma per "garantir l'extradició dels exiliats". I, finalment, el Consell ha instat "tots els agents" de l'independentisme a "debatre i consensuar" un acord d'acció "unitari" que permeti "no haver d'assumir acords com el que ha fet ERC amb l'Estat i que afecten el procés d'alliberament nacional".