12
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
14
de novembre
a les
8:12h
Aquests dies, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, afronta un dels moments més difícils de la seva gestió. Quan diputats d'ERC, Podem i Bildu van visitar Melilla dilluns per veure les imatges de les gravacions oficials fetes durant l'assalt a la tanca de Melilla del juny passat, la versió d'Interior va ser desmentida pels fets. Es va produir un mínim de 24 morts, i part d'elles es van produir en territori espanyol, en contra del que el ministre sempre ha afirmat. També es van produir unes 400 devolucions en calent.
Grande-Marlaska és un polític assetjat des de tots els flancs. Ho és des de l'esquerra. Però també des de l'oposició de dretes, que olora la sang i no desaprofita cap oportunitat per intentar desestabilitzar Pedro Sánchez, qui ha subratllat la confiança en el ministre. De moment. Però hi va haver un temps en què tot va ser molt diferent. Quan el magistrat era vist amb simpatia i admiració per la flor-i-nata de la dreta espanyola.
El PP sabia el que es feia quan l'any 2013 va proposar el magistrat Grande-Marlaska com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El jutge acumulava una trajectòria caracteritzada per la lluita antiterrorista. En l'imaginari dels populars, no cal dir-ho, el combat contra ETA i l'antiga Batasuna es troba al cim dels referents. El jutge va fer mèrits amb escreix.
La trajectòria de Grande-Marlaska com a magistrat està íntimament lligada a la lluita contra ETA. Hi ha potser en això algun element personal. Una de les persones que més va influir en la seva decisió de dedicar-se a la judicatura va ser José María Lidón, professor seu als jesuïtes de Deusto. L'any 2001, Lidón va ser assassinat per un comando quan sortia de casa. Grande-Marlaska el té molt present.
En el cor del poder judicial
Nascut a Bilbao el 1962, el futur jutge va ser un apassionat de la política durant la Transició. La nit del 23-F, després del discurs del rei, va escriure a la Zarzuela demanant un retrat signat pel monarca, que li van fer arribar. Ingressat a la carrera judicial el 1987 -destinat a la càntabra Santoña-, va ocupar la presidència de l'Audiència Provincial de Biscaia, abans de traslladar-se a Madrid. Va ser el 2004 quan va entrar a l'Audiència Nacional. Més tard, des de la sala penal de l'Audiència, va esdevenir una peça clau en el combat de l'estat contra ETA, però també contra tota l'esquerra abertzale.
El magistrat va entrar en el santoral de la dreta espanyola més nacionalista quan, des del jutjat d'instrucció número 5, va instruir el procés contra Arnaldo Otegi per pertinença a ETA. Ja va ser el súmmum quan va decidir investigar el cas Faisan, quan en plenes negociacions entre el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i ETA, des de fonts d'Interior es va avisar l'organització armada d'una operació de detenció imminent. Aleshores, el PP va intentar buscar les pessigolles a l'antecessor de Grande-Marlaska, l'aleshores ministre Alfredo Pérez Rubalcaba. Sense sort, malgrat l'ajuda del magistrat.
Acusacions de tortura
De ben segur, el punt més fosc de la trajectòria del ministre han estat les sospites d'haver fet els ulls grossos davant de denúncies de torturesa presos bascos que estaven sota la seva custòdia. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat en onze ocasions l'estat espanyol per no fer prou per investigar les acusacions de tortura a detinguts bascos. En sis d'aquestes, en els casos de Martín Sarasola, Igor Portu, Beatriz Etxebarria, Oihan Ataun, Xabier Beortegui i Patxi Arratibel, el jutge instructor va ser l'avui ministre.
Però aquests casos no van erosionar -ans al contrari- la popularitat del jutge en els àmbits més conservadors. La seva actuació en un altre tema polèmic va vincular-lo encara més a l'entorn judicial del PP. Va ser a l'arxivar la investigació per l'accident de l'avió Yak-42 a Turquia el 2003, que va deixar 62 militars espanyols morts, la majoria mal identificats. El jutge va atribuir els fets a un error de la tripulació i no va responsabilitzar el Ministeri de Defensa. Era un govern del PP. Anys després, Defensa va reconèixer les seves responsabilitats i va demanar disculpes.
El jutge es defineix com una persona progressista. Però el cert és que va ser una peça clau del sector conservador del CGPJ, del qual formava part de la comissió permanent, el nucli dur. El seu nom va circular amb força durant el govern de Mariano Rajoy per altes responsabilitats, especialment com a possible fiscal general de l'Estat. Va ser amb motiu de la mort sobtada de José Manuel Maza. Poc després, però, es va produir la sorprenent moció de censura de Pedro Sánchez. Així és que, al final, el primer líder polític que el va trucar per demanar-li que formés part del seu equip va ser el secretari general del PSOE. Després, la seva destitució de Diego Pérez de los Cobos per manca de confiança el va enfrontar als sectors que poc abans l'adulaven.
Progressista, conservador o oportunista, en una cosa sí que Grande-Marlaska ha adoptat una posició d'avançada: en la defensa dels drets LGTBI. Va ser de les primeres personalitats públiques a sortir de l'armari. El 2005 es va casar amb Gorka, un professor d'anglès amb qui comparteix la seva vida. Una decisió que no devia ser fàcil. El ministre ha explicat en una entrevista que la seva "confessió" va provocar un drama familiar, i va suposar que la seva mare trenqués relacions amb ell durant anys. Però fora de casa, el ministre encarna sense massa complexos l'ala dreta de l'executiu de Sánchez.
Grande-Marlaska és un polític assetjat des de tots els flancs. Ho és des de l'esquerra. Però també des de l'oposició de dretes, que olora la sang i no desaprofita cap oportunitat per intentar desestabilitzar Pedro Sánchez, qui ha subratllat la confiança en el ministre. De moment. Però hi va haver un temps en què tot va ser molt diferent. Quan el magistrat era vist amb simpatia i admiració per la flor-i-nata de la dreta espanyola.
El PP sabia el que es feia quan l'any 2013 va proposar el magistrat Grande-Marlaska com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El jutge acumulava una trajectòria caracteritzada per la lluita antiterrorista. En l'imaginari dels populars, no cal dir-ho, el combat contra ETA i l'antiga Batasuna es troba al cim dels referents. El jutge va fer mèrits amb escreix.
La trajectòria de Grande-Marlaska com a magistrat està íntimament lligada a la lluita contra ETA. Hi ha potser en això algun element personal. Una de les persones que més va influir en la seva decisió de dedicar-se a la judicatura va ser José María Lidón, professor seu als jesuïtes de Deusto. L'any 2001, Lidón va ser assassinat per un comando quan sortia de casa. Grande-Marlaska el té molt present.
En el cor del poder judicial
Nascut a Bilbao el 1962, el futur jutge va ser un apassionat de la política durant la Transició. La nit del 23-F, després del discurs del rei, va escriure a la Zarzuela demanant un retrat signat pel monarca, que li van fer arribar. Ingressat a la carrera judicial el 1987 -destinat a la càntabra Santoña-, va ocupar la presidència de l'Audiència Provincial de Biscaia, abans de traslladar-se a Madrid. Va ser el 2004 quan va entrar a l'Audiència Nacional. Més tard, des de la sala penal de l'Audiència, va esdevenir una peça clau en el combat de l'estat contra ETA, però també contra tota l'esquerra abertzale.
El magistrat va entrar en el santoral de la dreta espanyola més nacionalista quan, des del jutjat d'instrucció número 5, va instruir el procés contra Arnaldo Otegi per pertinença a ETA. Ja va ser el súmmum quan va decidir investigar el cas Faisan, quan en plenes negociacions entre el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i ETA, des de fonts d'Interior es va avisar l'organització armada d'una operació de detenció imminent. Aleshores, el PP va intentar buscar les pessigolles a l'antecessor de Grande-Marlaska, l'aleshores ministre Alfredo Pérez Rubalcaba. Sense sort, malgrat l'ajuda del magistrat.
Acusacions de tortura
De ben segur, el punt més fosc de la trajectòria del ministre han estat les sospites d'haver fet els ulls grossos davant de denúncies de torturesa presos bascos que estaven sota la seva custòdia. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat en onze ocasions l'estat espanyol per no fer prou per investigar les acusacions de tortura a detinguts bascos. En sis d'aquestes, en els casos de Martín Sarasola, Igor Portu, Beatriz Etxebarria, Oihan Ataun, Xabier Beortegui i Patxi Arratibel, el jutge instructor va ser l'avui ministre.
Però aquests casos no van erosionar -ans al contrari- la popularitat del jutge en els àmbits més conservadors. La seva actuació en un altre tema polèmic va vincular-lo encara més a l'entorn judicial del PP. Va ser a l'arxivar la investigació per l'accident de l'avió Yak-42 a Turquia el 2003, que va deixar 62 militars espanyols morts, la majoria mal identificats. El jutge va atribuir els fets a un error de la tripulació i no va responsabilitzar el Ministeri de Defensa. Era un govern del PP. Anys després, Defensa va reconèixer les seves responsabilitats i va demanar disculpes.
El jutge es defineix com una persona progressista. Però el cert és que va ser una peça clau del sector conservador del CGPJ, del qual formava part de la comissió permanent, el nucli dur. El seu nom va circular amb força durant el govern de Mariano Rajoy per altes responsabilitats, especialment com a possible fiscal general de l'Estat. Va ser amb motiu de la mort sobtada de José Manuel Maza. Poc després, però, es va produir la sorprenent moció de censura de Pedro Sánchez. Així és que, al final, el primer líder polític que el va trucar per demanar-li que formés part del seu equip va ser el secretari general del PSOE. Després, la seva destitució de Diego Pérez de los Cobos per manca de confiança el va enfrontar als sectors que poc abans l'adulaven.
Progressista, conservador o oportunista, en una cosa sí que Grande-Marlaska ha adoptat una posició d'avançada: en la defensa dels drets LGTBI. Va ser de les primeres personalitats públiques a sortir de l'armari. El 2005 es va casar amb Gorka, un professor d'anglès amb qui comparteix la seva vida. Una decisió que no devia ser fàcil. El ministre ha explicat en una entrevista que la seva "confessió" va provocar un drama familiar, i va suposar que la seva mare trenqués relacions amb ell durant anys. Però fora de casa, el ministre encarna sense massa complexos l'ala dreta de l'executiu de Sánchez.