12
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
9:43h
Fins que Pedro Sánchez, pocs minuts després de dos quarts de deu de la nit de dijous, no va verbalitzar el compromís per eliminar el delicte de sedició del codi penal -vinculat a la revisió del delicte de desordres públics-, alguns dirigents d'ERC no van respirar del tot alleugerits. L'anunci televisiu era la culminació de mesos de negociacions, iniciades fins i tot abans de la reunió de la taula de diàleg del 27 de juliol passat a Madrid, en què es va rubricar el compromís de les reformes legals per a la desjudicialització del conflicte, reclamades pels comuns des del primer moment.
El president espanyol, entrevistat a La Sexta en prime time en una conversa curosament preparada per la Moncloa, va evitar en tot moment pronunciar la paraula "derogació", per bé que el contingut del pacte amb ERC implicava la desaparició d'un tipus delictiu sense equiparació a la legislació europea. El líder del PSOE va utilitzar el concepte "reforma", menys taxatiu, per bé que la proposició de llei registrada pels socialistes i Unides Podem al Congrés incloïa explícitament la supressió del capítol 1 del títol XXII del codi penal. En d'altres paraules, la desaparició de la sedició com a delicte, una anacronisme amb dos segles de vigència a l'Estat. L'acord no va tenir forma de fotografia conjunta perquè el govern espanyol no va voler. Sánchez va preferir una entrevista com a únic modulador de l'entesa, per la necessitat de combatre el discurs de tebior en el càstig judicial que intuïa que arribaria de la dreta espanyola.
L'acord vinculat a la taula de diàleg que tant perseguia ERC ja era de domini públic. I, a diferència dels indults, els republicans el podien reivindicar com a fruit tangible de l'estratègia de negociació. La primera concreció amb recorregut. Les converses havien estat volgudament discretes, per no dinamitar l'objectiu final, fins al punt que el silenci imposat s'havia convertit en una obsessió. "Era sagrat no parlar", detallen veus governamentals coneixedores de la relació amb la Moncloa, que continuen preservant detalls. Els últims serrells del pacte no es van tancar fins dimecres, per bé que el cos de la proposició de llei per reformar el codi penal ja estava molt cuinada, amb Laura Vilagrà i Félix Bolaños com a lampistes titulars del diàleg i amb un grup reduït de dirigents com a operaris de suport. És dimecres quan va quedar fixada l'escenificació televisiva de Sánchez, seguit de la decisió dels socialistes catalans i els republicans d'alliberar agendes. Dijous al migdia, va prendre cos de forma definitiva, amb els comuns com a facilitadors de la reforma, per la persistència exhibida.
Jaume Asens, entre els primers gestants de la proposta d'esborrar la sedició com a tipus delictiu, reivindicava divendres un protagonisme que ERC relativitza, basat en la defensa d'un camí que, al principi de la legislatura espanyola, el PSOE veia ple d'obstacles mentre els republicans es refugiaven en el relat de l'amnistia. Però hi ha hagut actors secundaris amb un rol també rellevant. Perquè va ser un moviment d'Alberto Núñez Feijóo, pressionat pels falcons populars, el que va convèncer ERC que el compromís de la Moncloa amb la carpeta de la sedició era "ferm".
La decisió del líder del PP de trencar el pacte amb Sánchez per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) si el govern espanyol no renunciava a la reforma legal va fer encaixar les peces de forma definitiva. El 27 d'octubre, quan el paisatge de la política espanyola s'ennuvolava per l'esfondrament de l'entesa avançada de l'òrgan de govern dels jutges, a Catalunya es divisava una claror acompanyada d'optimisme. "Van resistir les envestides del PP", detallen fonts republicanes per referir-se a l'actitud dels socialistes. Feia poques hores que Sánchez, en una conversa telefònica amb Feijóo mentre el líder socialista feia el trajecte en cotxe entre Johannesburg i Pretòria -en el marc del viatge oficial que estava completant a Sud-àfrica-, havia respost al president dels populars que no acceptaria "xantatges". Els canvis a la sedició no eren intercanviables per un pacte al CGPJ.
L'episodi va convèncer la cúpula ERC que la cadena de confiances que s'havien reclamat, en públic i en privat, a la Moncloa quan la crisi del Catalangate va erosionar la convivència política tenia base. El camí estava aplanat. "La relació ha estat seriosa", apunten veus coneixedores de la negociació, que insisteixen en el recorregut llarg de les converses. "En semblava impossible", admeten fonts de la cúpula republicana amb la perspectiva de l'acord, que es va celebrar en la reunió de divendres de la nova executiva del partit.
Un pacte que ha allunyat ERC una mica més dels seus antics socis, bel·ligerant com ha estat Junts amb una proposició de llei que considera inquietant per a les reclamacions independentistes. La formació -amb Carles Puigdemont especialment actiu a les xarxes- posa el focus en el delicte de desordres públics agreujats i els interrogants que suscita per a la mobilització popular que va significar el procés. Òmnium ha mostrat recels a la reforma del codi penal i l'ANC ja ha convocat una manifestació per al 6 de desembre. El guió que marca ERC no és compartit per una part rellevant del sobiranisme, encara que els republicans el considerin productiu i l'únic sender transitable.
El president espanyol, entrevistat a La Sexta en prime time en una conversa curosament preparada per la Moncloa, va evitar en tot moment pronunciar la paraula "derogació", per bé que el contingut del pacte amb ERC implicava la desaparició d'un tipus delictiu sense equiparació a la legislació europea. El líder del PSOE va utilitzar el concepte "reforma", menys taxatiu, per bé que la proposició de llei registrada pels socialistes i Unides Podem al Congrés incloïa explícitament la supressió del capítol 1 del títol XXII del codi penal. En d'altres paraules, la desaparició de la sedició com a delicte, una anacronisme amb dos segles de vigència a l'Estat. L'acord no va tenir forma de fotografia conjunta perquè el govern espanyol no va voler. Sánchez va preferir una entrevista com a únic modulador de l'entesa, per la necessitat de combatre el discurs de tebior en el càstig judicial que intuïa que arribaria de la dreta espanyola.
L'acord vinculat a la taula de diàleg que tant perseguia ERC ja era de domini públic. I, a diferència dels indults, els republicans el podien reivindicar com a fruit tangible de l'estratègia de negociació. La primera concreció amb recorregut. Les converses havien estat volgudament discretes, per no dinamitar l'objectiu final, fins al punt que el silenci imposat s'havia convertit en una obsessió. "Era sagrat no parlar", detallen veus governamentals coneixedores de la relació amb la Moncloa, que continuen preservant detalls. Els últims serrells del pacte no es van tancar fins dimecres, per bé que el cos de la proposició de llei per reformar el codi penal ja estava molt cuinada, amb Laura Vilagrà i Félix Bolaños com a lampistes titulars del diàleg i amb un grup reduït de dirigents com a operaris de suport. És dimecres quan va quedar fixada l'escenificació televisiva de Sánchez, seguit de la decisió dels socialistes catalans i els republicans d'alliberar agendes. Dijous al migdia, va prendre cos de forma definitiva, amb els comuns com a facilitadors de la reforma, per la persistència exhibida.
Jaume Asens, entre els primers gestants de la proposta d'esborrar la sedició com a tipus delictiu, reivindicava divendres un protagonisme que ERC relativitza, basat en la defensa d'un camí que, al principi de la legislatura espanyola, el PSOE veia ple d'obstacles mentre els republicans es refugiaven en el relat de l'amnistia. Però hi ha hagut actors secundaris amb un rol també rellevant. Perquè va ser un moviment d'Alberto Núñez Feijóo, pressionat pels falcons populars, el que va convèncer ERC que el compromís de la Moncloa amb la carpeta de la sedició era "ferm".
La decisió del líder del PP de trencar el pacte amb Sánchez per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) si el govern espanyol no renunciava a la reforma legal va fer encaixar les peces de forma definitiva. El 27 d'octubre, quan el paisatge de la política espanyola s'ennuvolava per l'esfondrament de l'entesa avançada de l'òrgan de govern dels jutges, a Catalunya es divisava una claror acompanyada d'optimisme. "Van resistir les envestides del PP", detallen fonts republicanes per referir-se a l'actitud dels socialistes. Feia poques hores que Sánchez, en una conversa telefònica amb Feijóo mentre el líder socialista feia el trajecte en cotxe entre Johannesburg i Pretòria -en el marc del viatge oficial que estava completant a Sud-àfrica-, havia respost al president dels populars que no acceptaria "xantatges". Els canvis a la sedició no eren intercanviables per un pacte al CGPJ.
L'episodi va convèncer la cúpula ERC que la cadena de confiances que s'havien reclamat, en públic i en privat, a la Moncloa quan la crisi del Catalangate va erosionar la convivència política tenia base. El camí estava aplanat. "La relació ha estat seriosa", apunten veus coneixedores de la negociació, que insisteixen en el recorregut llarg de les converses. "En semblava impossible", admeten fonts de la cúpula republicana amb la perspectiva de l'acord, que es va celebrar en la reunió de divendres de la nova executiva del partit.
Un pacte que ha allunyat ERC una mica més dels seus antics socis, bel·ligerant com ha estat Junts amb una proposició de llei que considera inquietant per a les reclamacions independentistes. La formació -amb Carles Puigdemont especialment actiu a les xarxes- posa el focus en el delicte de desordres públics agreujats i els interrogants que suscita per a la mobilització popular que va significar el procés. Òmnium ha mostrat recels a la reforma del codi penal i l'ANC ja ha convocat una manifestació per al 6 de desembre. El guió que marca ERC no és compartit per una part rellevant del sobiranisme, encara que els republicans el considerin productiu i l'únic sender transitable.