11
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:27h
La justícia ha arxivat la investigació sobre l'agent de la Guàrdia Urbana que va disparar el Marjan, un home sense sostre, el 21 de novembre de 2020. Segons ha avançat el programa Planta Baixa de TV3 i ha confirmat NacióDigital en tenir accés a la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona, la magistrada a càrrec del cas descarta seguir investigant el policia per lesions per imprudència. Considera que el guàrdia urbà va actuar en legítima defensa i en compliment del seu deure davant un risc real. Una decisió que xoca amb la versió de l'home que dormia al ras, que sempre ha mantingut que no volia atacar la policia i que va córrer alterat per la por quan va veure arribar la furgoneta que el perseguia, segons va explicar a aquest diari.
Amb aquest pronunciament, la jutgessa dona la raó a l'anàlisi intern de la Guàrdia Urbana, que no va veure cap mala praxi en el comportament de l'agent de la Unitat de Reforç per les Emergències i Proximitat (UREP) i que el va permetre recuperar l'activitat policial amb normalitat. Tampoc els Mossos d'Esquadra van veure-hi cap delicte. Així, la interlocutòria allibera l'agent de qualsevol responsabilitat penal i deixa la via judicial oberta només contra el Marjan, a qui acusen d'atemptat contra l'autoritat.
Per la seva banda, la Fundació Arrels, qui exerceix l'acusació popular contra l'actuació de la Guàrdia Urbana, ja ha recorregut aquest arxivament a l'Audiència Provincial i reclama que la jutgessa vagi més enllà de la versió policial. Des de l'entitat consideren "greu" que es deixi sense cap efecte un dispositiu en què es va disparar un home per haver-se alterat davant la persecució de diverses unitats policials.
La presència del ganivet
La interlocutòria, a més, considera provat que hi havia un ganivet, un aspecte que el Marjan mai ha negat. Ara bé, la magistrada recull que el tenia "lligat a l'avantbraç dret" i que no el carregava a la mà. Alhora, també precisa que els mateixos agents van reconèixer que aquest objecte "no era visible" si no s'hi estava a prop. Si bé tenir un ganivet no suposa cap anomalia en el cas d'una persona sense llar, ja que és una de les poques eines que poden utilitzar tant per menjar com per retallar material amb què dormir, el fet de portar-lo a sobre quan es corria en direcció a un agent ha acabat decantant la posició de la jutgessa.
Alhora, el text també precisa una de les incògnites que fins ara tampoc s'havia explicat: tot va començar per l'avís d'una veïna que es queixava de la presència de l'home sense llar prop de casa seva. Va fer constar que "ocasionava certa situació de insalubritat", apunta la interlocutòria.
El cas del Marjan, que va passar per la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital de Sant Pau i va estar-hi ingressat durant quatre mesos, va fer revifar el debat sobre quan tenen permís els agents per utilitzar armes de foc. El protocol existent en aquell moment per a la policia barcelonina no avalava de manera clara l'ús de la pistola en el cas del Marjan, com va explicar NacióDigital. Per això, el Centre pels Drets Humans Irídia va demanar una investigació a fons. Ara, després de la instrucció, la jutgessa ha considerat que la la Guàrdia Urbana tenia raó i que es va actuar de manera apropiada. Mentrestant, Arrels insisteix que cal que els fets es jutgin i no es quedin en la fase d'instrucció.
El relat contradictori
Un dels elements que més valora la magistrada que ha instruït el cas és la consideració que un vídeo aportat mostrat com el Marjan corre "directament i decidida cap a l'agent" i es remarca que l'agent retrocedeix mínimament abans de disparar, amb la intenció de protegir-se. Una idea que es veu diferent des de l'altra banda. De fet, la lletrada del Marjan insisteix que quan l'home era acorralat "mai va escometre contra l'agent ja que ni tan sols el va veure". Un principi que també defensa l'acusació popular d'Arrels, que fa constar que la declaració del sensellar remarcava que no va veure el policia que l'apuntava amb una pistola sinó que directament "va sentir l'impacte dels trets a l'abdomen".
Des de l'entitat adverteixen l'agent es podria haver enretirat més, ja que tenia espai, i lamenten que no es reduís l'home sense llar de cap altra manera menys lesiva. A més, fa constar que no hi havia "cap acció ni agressió prèvia" per part del sensellar que justifiqués el desplegament policial, que es va desembocar en una persecució de 10 minuts.
En aquestes corredisses, els agents insisteixen que van demanar de manera insistent que s'aturés i llencés el ganivet. Tanmateix, els advocats vinculats al Marjan remarquen que l'home no entenia les ordres de la policia perquè no comprenia l'idioma i que, en l'aproximació dels agents i la posterior persecució amb furgoneta, va percebre que el volien atropellar. Per últim, l'advocada del sensesostre recorda que els tiroteig "va causar ferides gravíssimes i li han deixat seqüeles per tota la vida". Unes afirmacions que, tanmateix, no han fet moure la jutgessa.
Amb aquest pronunciament, la jutgessa dona la raó a l'anàlisi intern de la Guàrdia Urbana, que no va veure cap mala praxi en el comportament de l'agent de la Unitat de Reforç per les Emergències i Proximitat (UREP) i que el va permetre recuperar l'activitat policial amb normalitat. Tampoc els Mossos d'Esquadra van veure-hi cap delicte. Així, la interlocutòria allibera l'agent de qualsevol responsabilitat penal i deixa la via judicial oberta només contra el Marjan, a qui acusen d'atemptat contra l'autoritat.
Per la seva banda, la Fundació Arrels, qui exerceix l'acusació popular contra l'actuació de la Guàrdia Urbana, ja ha recorregut aquest arxivament a l'Audiència Provincial i reclama que la jutgessa vagi més enllà de la versió policial. Des de l'entitat consideren "greu" que es deixi sense cap efecte un dispositiu en què es va disparar un home per haver-se alterat davant la persecució de diverses unitats policials.
La presència del ganivet
La interlocutòria, a més, considera provat que hi havia un ganivet, un aspecte que el Marjan mai ha negat. Ara bé, la magistrada recull que el tenia "lligat a l'avantbraç dret" i que no el carregava a la mà. Alhora, també precisa que els mateixos agents van reconèixer que aquest objecte "no era visible" si no s'hi estava a prop. Si bé tenir un ganivet no suposa cap anomalia en el cas d'una persona sense llar, ja que és una de les poques eines que poden utilitzar tant per menjar com per retallar material amb què dormir, el fet de portar-lo a sobre quan es corria en direcció a un agent ha acabat decantant la posició de la jutgessa.
Alhora, el text també precisa una de les incògnites que fins ara tampoc s'havia explicat: tot va començar per l'avís d'una veïna que es queixava de la presència de l'home sense llar prop de casa seva. Va fer constar que "ocasionava certa situació de insalubritat", apunta la interlocutòria.
El cas del Marjan, que va passar per la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital de Sant Pau i va estar-hi ingressat durant quatre mesos, va fer revifar el debat sobre quan tenen permís els agents per utilitzar armes de foc. El protocol existent en aquell moment per a la policia barcelonina no avalava de manera clara l'ús de la pistola en el cas del Marjan, com va explicar NacióDigital. Per això, el Centre pels Drets Humans Irídia va demanar una investigació a fons. Ara, després de la instrucció, la jutgessa ha considerat que la la Guàrdia Urbana tenia raó i que es va actuar de manera apropiada. Mentrestant, Arrels insisteix que cal que els fets es jutgin i no es quedin en la fase d'instrucció.
El relat contradictori
Un dels elements que més valora la magistrada que ha instruït el cas és la consideració que un vídeo aportat mostrat com el Marjan corre "directament i decidida cap a l'agent" i es remarca que l'agent retrocedeix mínimament abans de disparar, amb la intenció de protegir-se. Una idea que es veu diferent des de l'altra banda. De fet, la lletrada del Marjan insisteix que quan l'home era acorralat "mai va escometre contra l'agent ja que ni tan sols el va veure". Un principi que també defensa l'acusació popular d'Arrels, que fa constar que la declaració del sensellar remarcava que no va veure el policia que l'apuntava amb una pistola sinó que directament "va sentir l'impacte dels trets a l'abdomen".
Des de l'entitat adverteixen l'agent es podria haver enretirat més, ja que tenia espai, i lamenten que no es reduís l'home sense llar de cap altra manera menys lesiva. A més, fa constar que no hi havia "cap acció ni agressió prèvia" per part del sensellar que justifiqués el desplegament policial, que es va desembocar en una persecució de 10 minuts.
En aquestes corredisses, els agents insisteixen que van demanar de manera insistent que s'aturés i llencés el ganivet. Tanmateix, els advocats vinculats al Marjan remarquen que l'home no entenia les ordres de la policia perquè no comprenia l'idioma i que, en l'aproximació dels agents i la posterior persecució amb furgoneta, va percebre que el volien atropellar. Per últim, l'advocada del sensesostre recorda que els tiroteig "va causar ferides gravíssimes i li han deixat seqüeles per tota la vida". Unes afirmacions que, tanmateix, no han fet moure la jutgessa.