20
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:48h
Un de cada quatre joves no aprovaria que un gitano fos el seu veí. O que fos el seu professor, o el seu cap, o policia. Ho conclou el darrer informe sobre racisme dut a terme pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que va enquestar 1.200 persones entre 15 i 29 anys, i que es va presentar la setmana passada. Aquestes dades mostren l'antigitanisme desacomplexat que encara existeix a la societat espanyola. Cap altra ètnia o col·lectiu rep unes puntuacions de rebuig tan gran, pel que fa a la percepció ciutadana. Davant d'això, membres de la comunitat gitana exposen a NacióDigital com es mantenen aquestes discriminacions quotidianes contra el poble gitano, i reclamen a l'administració una reacció fent notar un deute històric.
Les dades de l'estudi -en què el 30% dels joves diu que tampoc acceptaria tenir un alcalde gitano- ressegueixen un camí d'exemples quotidians de discriminació que la comunitat gitana veu amb impotència i una resignació forçosa. "Ens passa amb tot. Des d'entrar a una botiga a intentar comprar un cotxe per Wallapop. Si el cognom no els convenç, s'ha acabat tot", menciona Ricard Valentí, de Joves Gitanos de Gràcia. El mateix representant del poble gitano gracienc recorda que els quatre puntals pendents de resoldre són l'educació, l'ocupació laboral, l'habitatge i la salut. Per cada categoria, hi ha una riuada de discriminacions.
En alguns casos, se centren especialment en les dones. "Per part de molts metges, són habituals els comentaris de reprovació o de posar en dubte la capacitat de tenir un fill d'una gitana quan es queda embarassada i la visiten", comenta María Rubia, membre de la Unió del Poble Romaní. Això s'uneix a altres demostracions de racisme de fons, que s'originen com una reacció espontània als noms, el físic o el codi postal. "No és el mateix que et diguis Antonio Heredia Vargas i siguis de la Mina o et diguis Oriol Vilamarí i visquis a l'Eixample", resol Rubia.
Un fet que es reprodueix també amb la feina. Les complicacions per passar processos de selecció alimenten que gitanos graduats, amb estudis, acabin treballant per a organitzacions vinculades a la comunitat gitana, assegura María Rubia. "Hi ha gent que batalla els prejudicis, s'hi esforça més i prova de ficar el peu en aquesta mena de món exterior i es troba que aquest món es nega a obrir-li la porta", detalla l'activista pels drets del poble romaní.
Un fet similar passa amb l'habitatge. Així ho advertia Mar Vidal, tècnica de la Fundació Secretariado Gitano, que en una trobada recent d'entitats socials expressava que a l'hora d'aconseguir un lloguer "les persones racialitzades, com les gitanes, xoquen de cara amb la discriminació". Així, aquesta treballadora social que acompanya famílies en la cerca d'un habitatge on viure exposava els entrebancs que travessen habitualment els gitanos. Torna a surar el maldecap dels cognoms. "No són rebutjades a una primera visita a un pis o a una agència immobiliària. En trucar per concertar la visita, en el moment de donar uns noms i cognoms, si són relacionables amb uns cognoms típics del poble gitano, la trucada es queda allà. I la persona no pot arribar a demostrar ni si és solvent", detalla Vidal.
Tot això acaba incidint també en territoris que acaben convertint-se en una mena de "gueto", remarca Rubia. En aquest sentit, es defensa que la negativa constant davant els intents d'alguns joves de sortir de la bombolla de la comunitat gitana acaba reforçant aquests vincles amb el seu entorn. "Després d'intentar-ho, molts tornen perquè tot és menys hostil. I acaben preferint un pis de 45 metres quadrats amb moltes mancances, però que els acaba fent més feliços", exposa la membre de la Unió del Poble Romaní.
La mateixa subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, Anna Sanmartín, expressava la contradicció entre la percepció que altres ètnies poden ser més rebutjades que els gitanos i les respostes que van trobar a l'estudi. "Les dades mostren el contrari", va subratllar, tot apuntant que la realitat de la discriminació que pateix la comunitat gitana "està molt invisibilitzada".
Una idea que, per contra, no qualla de la mateixa manera entre els gitanos entrevistats. Tant Valentí com Rubia neguen haver-se sorprès amb els resultats de l'enquesta. Amb un peu a la història i un altre a la quotidianitat, els membres de la comunitat gitana remarquen que "l'antigitanisme ha estat la discriminació més normalitzada de la història", apunta la membre del col·lectiu romaní. En el mateix sentit, Joan Batista, també gracienc, recorda que encara es pot apreciar aquesta realitat amb la cinquena accepció que la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) atribueix al concepte "gitano", ja que el vincula a "trapacero". Una paraula que fa referència a "qui amb astúcies, falsedats i mentides procura enganyar algú".
Davant d'això, Ricard Valentín troba a faltar una resposta de la ciutadania del seu voltant. "La gent hauria de reaccionar a tot arreu", però lamenta que no succeeixi. Parcialment, celebra que hi hagi avenços com el recent impuls del Congrés dels Diputats per modificar el codi penal per tipificar l'antigitanisme com a delicte d'odi específic. Ara bé, el deute històric és massa gran. "Hi ha un delicte d'omissió i encara calen mesures de compensació. O una comissió de la veritat", reivindica María Rubia, que recorda que el poble gitano també va ser una de les obsessions del nazisme i el franquisme, malgrat això no es recordi de manera tan habitual. Alhora, la comunitat gitana lamenta que es vinculin els tòpics sobre la seva ètnia a la manca de feina o a la marginalitat quan això és "la conseqüència del racisme", i "no hauria de ser la causa", subratlla Rubia.
I mentre el debat polític i social manté apartada la realitat d'una comunitat que es calcula que a l'estat espanyol aplega unes 725.000 persones, els exemples de discriminació quotidiana enumerats pels representants de la comunitat gitana a aquest diari s'acumulen. Com quan un jove es va graduar de la selectivitat i va trucar a un restaurant per celebrar-ho i li van dir que allà els gitanos pagaven per avançat. O el dia que la comitiva judicial es va apropar a Ricard Valentí, en un desnonament pel qual protestava, i li va etzibar: "No pareces gitano". Unes anècdotes discriminatòries que es barregen amb les dels seus avantpassats. "A la família sempre ens hem trobat atacs per ser una minoria. També quan els avis m'explicaven que els pegaven una bufetada per parlar en català", rememora el representant dels gitanos de Gràcia. Un greuge històric que les dades no encoratgen, ni de bon tros, a assumir com a moderat.
Les dades de l'estudi -en què el 30% dels joves diu que tampoc acceptaria tenir un alcalde gitano- ressegueixen un camí d'exemples quotidians de discriminació que la comunitat gitana veu amb impotència i una resignació forçosa. "Ens passa amb tot. Des d'entrar a una botiga a intentar comprar un cotxe per Wallapop. Si el cognom no els convenç, s'ha acabat tot", menciona Ricard Valentí, de Joves Gitanos de Gràcia. El mateix representant del poble gitano gracienc recorda que els quatre puntals pendents de resoldre són l'educació, l'ocupació laboral, l'habitatge i la salut. Per cada categoria, hi ha una riuada de discriminacions.
En alguns casos, se centren especialment en les dones. "Per part de molts metges, són habituals els comentaris de reprovació o de posar en dubte la capacitat de tenir un fill d'una gitana quan es queda embarassada i la visiten", comenta María Rubia, membre de la Unió del Poble Romaní. Això s'uneix a altres demostracions de racisme de fons, que s'originen com una reacció espontània als noms, el físic o el codi postal. "No és el mateix que et diguis Antonio Heredia Vargas i siguis de la Mina o et diguis Oriol Vilamarí i visquis a l'Eixample", resol Rubia.
Del malson del pis al "gueto"
Un fet que es reprodueix també amb la feina. Les complicacions per passar processos de selecció alimenten que gitanos graduats, amb estudis, acabin treballant per a organitzacions vinculades a la comunitat gitana, assegura María Rubia. "Hi ha gent que batalla els prejudicis, s'hi esforça més i prova de ficar el peu en aquesta mena de món exterior i es troba que aquest món es nega a obrir-li la porta", detalla l'activista pels drets del poble romaní.
Un fet similar passa amb l'habitatge. Així ho advertia Mar Vidal, tècnica de la Fundació Secretariado Gitano, que en una trobada recent d'entitats socials expressava que a l'hora d'aconseguir un lloguer "les persones racialitzades, com les gitanes, xoquen de cara amb la discriminació". Així, aquesta treballadora social que acompanya famílies en la cerca d'un habitatge on viure exposava els entrebancs que travessen habitualment els gitanos. Torna a surar el maldecap dels cognoms. "No són rebutjades a una primera visita a un pis o a una agència immobiliària. En trucar per concertar la visita, en el moment de donar uns noms i cognoms, si són relacionables amb uns cognoms típics del poble gitano, la trucada es queda allà. I la persona no pot arribar a demostrar ni si és solvent", detalla Vidal.
Tot això acaba incidint també en territoris que acaben convertint-se en una mena de "gueto", remarca Rubia. En aquest sentit, es defensa que la negativa constant davant els intents d'alguns joves de sortir de la bombolla de la comunitat gitana acaba reforçant aquests vincles amb el seu entorn. "Després d'intentar-ho, molts tornen perquè tot és menys hostil. I acaben preferint un pis de 45 metres quadrats amb moltes mancances, però que els acaba fent més feliços", exposa la membre de la Unió del Poble Romaní.
La mateixa subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, Anna Sanmartín, expressava la contradicció entre la percepció que altres ètnies poden ser més rebutjades que els gitanos i les respostes que van trobar a l'estudi. "Les dades mostren el contrari", va subratllar, tot apuntant que la realitat de la discriminació que pateix la comunitat gitana "està molt invisibilitzada".
Discriminació normalitzada
Una idea que, per contra, no qualla de la mateixa manera entre els gitanos entrevistats. Tant Valentí com Rubia neguen haver-se sorprès amb els resultats de l'enquesta. Amb un peu a la història i un altre a la quotidianitat, els membres de la comunitat gitana remarquen que "l'antigitanisme ha estat la discriminació més normalitzada de la història", apunta la membre del col·lectiu romaní. En el mateix sentit, Joan Batista, també gracienc, recorda que encara es pot apreciar aquesta realitat amb la cinquena accepció que la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) atribueix al concepte "gitano", ja que el vincula a "trapacero". Una paraula que fa referència a "qui amb astúcies, falsedats i mentides procura enganyar algú".
Davant d'això, Ricard Valentín troba a faltar una resposta de la ciutadania del seu voltant. "La gent hauria de reaccionar a tot arreu", però lamenta que no succeeixi. Parcialment, celebra que hi hagi avenços com el recent impuls del Congrés dels Diputats per modificar el codi penal per tipificar l'antigitanisme com a delicte d'odi específic. Ara bé, el deute històric és massa gran. "Hi ha un delicte d'omissió i encara calen mesures de compensació. O una comissió de la veritat", reivindica María Rubia, que recorda que el poble gitano també va ser una de les obsessions del nazisme i el franquisme, malgrat això no es recordi de manera tan habitual. Alhora, la comunitat gitana lamenta que es vinculin els tòpics sobre la seva ètnia a la manca de feina o a la marginalitat quan això és "la conseqüència del racisme", i "no hauria de ser la causa", subratlla Rubia.
I mentre el debat polític i social manté apartada la realitat d'una comunitat que es calcula que a l'estat espanyol aplega unes 725.000 persones, els exemples de discriminació quotidiana enumerats pels representants de la comunitat gitana a aquest diari s'acumulen. Com quan un jove es va graduar de la selectivitat i va trucar a un restaurant per celebrar-ho i li van dir que allà els gitanos pagaven per avançat. O el dia que la comitiva judicial es va apropar a Ricard Valentí, en un desnonament pel qual protestava, i li va etzibar: "No pareces gitano". Unes anècdotes discriminatòries que es barregen amb les dels seus avantpassats. "A la família sempre ens hem trobat atacs per ser una minoria. També quan els avis m'explicaven que els pegaven una bufetada per parlar en català", rememora el representant dels gitanos de Gràcia. Un greuge històric que les dades no encoratgen, ni de bon tros, a assumir com a moderat.