11
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
12
de novembre
a les
17:13h
Pocs minuts després de l'anunci de Pedro Sánchez sobre la reforma del codi penal, els missatges dels principals actors de l'independentisme ja permetien anticipar l'episodi que s'ha viscut aquest divendres, dia en què ha començat al Congrés la tramitació de la proposta de llei del PSOE i Unides Podem per derogar el delicte de sedició i modificar el de desordres públics. Aquest canvi legislatiu, resultat de negociacions discretes entre ERC i el govern espanyol en el marc de la taula de diàleg, ha eixamplat la distància entre els republicans i els antics socis de Junts i la CUP. Els primers, artífexs de l'acord, sostenen que és un pas endavant en la desjudicialització. La resta de l'independentisme, amb matisos en funció de l'actor que es pronuncia, avisa que el nou escenari obre la porta a criminalitzar les mobilitzacions.
El Govern i ERC han tancat files amb un acord que elimina el delicte de sedició del codi penal i que, asseguren, també és positiu per a la "dissidència política", amb una modificació del delicte de desordres públics que, en termes generals, rebaixa les penes màximes de presó fins als cinc anys, un menys que fins ara. Els republicans, necessitats d'èxits en la seva estratègia de negociació amb l'Estat, han tret pit en les darreres hores d'un pacte que és un punt de partida per continuar avançant, segons el seu parer. De fet, ara comença una tramitació al Congrés en la qual ERC confia poder millorar el text amb canvis en el tipus de la malversació, espasa de Dàmocles dels dirigents de l'1-O i altres independentistes represaliats.
El punt de vista d'ERC no el comparteixen la resta d'actors independentistes. A la discrepància en l'estratègia política s'hi sumen dubtes sobre el text registrat al Congrés, que alimenten les paraules dels portaveus del PSOE, que asseguren que els fets de 2017 continuen sent delicte i que amb la modificació del codi penal serà més fàcil l'extradició de Carles Puigdemont. L'expresident ha titllat d'"enganyifa" l'acord dels republicans amb el govern espanyol, i ha alertat que pot servir per "intentar liquidar l'estratègia de derrotar l'Estat". Junts ha tancat files contra una reforma que, diuen, "sembla un vestit a mida per dir que l'1-O va ser delicte" i la CUP ho ha qualificat de "jocs de malabars".
El debat, 24 hores després de l'anunci de Sánchez, ja no se situa en la sedició -queda clar que el delicte es derogarà- sinó en la contrapartida que suposa modificar els desordres públics, un tipus delictiu que ja existia al codi penal i que, de fet, s'utilitza tot sovint per acusar bona part dels manifestants independentistes. Òmnium s'ha centrat en aquest punt, alertant que els termes de la reforma del delicte suposen un "pas endavant en la criminalització de la dissidència". En la mateixa línia, però amb matisos substancials, l'ANC ha assegurat que l'acord per modificar el codi penal "transforma en delicte l'1-O i les mobilitzacions" independentistes i, per això, han demanat als partits que no hi donin suport.
Què passa amb els desordres públics?
La distància entre ERC i la resta d'actors s'ha posat de manifest i la batalla pel relat està servida a l'espera que es concreti el text definitiu que aprovarà el Congrés i es constati quin marge de maniobra tenen els tribunals, responsables de fer aplicar les lleis i recelosos dels intents de retornar la qüestió catalana a l'àmbit polític. Quins són, però, els canvis concrets que suposa la nova reforma en l'àmbit dels desordres públics? De la pena de presó màxima per sedició, que era de 15 anys, es passarà a una pena màxima de cinc anys per desordres públics agreujats. Continuarà existint un delicte, però amb unes penes més adaptades a la resta de codis penals europeus.
Això vol dir que els fets de 2017 són delicte? O que ocupar escoles per votar pot ser castigat? Del redactat del text se'n desprèn que ho podrien ser, però no en la modalitat agreujada, perquè l'1-O no hi va haver violència per part dels votants. L'article diu que, sense violència, les penes per ocupar o envair un local es mourien entre els tres i sis mesos de presó. El fet que s'hagi introduït el terme "intimidació" a la reforma inquieta sectors de l'independentisme, que podria ser una escletxa per incrementar la pena. L'aplicació del nou codi penal recaurà en els tribunals i serà el Suprem qui decidirà si els fets de l'1-O s'emmarquen en aquest tipus delictiu o bé si, sense la sedició, els fets ja no es poden castigar.
Impacte incert en els presos i els exiliats
La veu dels jutges continuarà sent important i ERC, malgrat celebrar el que consideren una "victòria", evita fer pronòstics sobre com impactarà la reforma del codi penal en la situació concreta dels presos o els exiliats. En aquells casos en què només hi hagi sedició, aquesta haurà de decaure. Si hi ha malversació, la cosa es complica i dependrà de si es pot incloure alguna reforma d'aquest delicte en la tramitació de la modificació del codi penal durant les setmanes vinents. Si ERC defensa que la reforma beneficia tot el moviment, altres veus de l'independentisme ho interpreten com un gest de cara a resoldre la situació de Marta Rovira, exiliada a Suïssa i que, per ara, no es planteja tornar. En el seu cas, el delicte podria prescriure de cara a 2023.
En el cas de Puigdemont, se'l persegueix per sedició -delicte que decauria però que es podria substituir pel de desordres públics- i per malversació, i la seva situació està pendent de les resolucions europees que arribin de Luxemburg. Per ara, manté la immunitat parlamentària com a eurodiputat. Una de les qüestions que s'ha plantejat les darreres hores és el risc que una reforma del codi penal en la línia d'homologar-lo als codis d'altres països europeus podria facilitar-ne l'extradició. Per situar-se en aquest escenari cal, primer, que s'aprovi la reforma del codi penal i es resolguin les carpetes de la justícia europea. Les incerteses i els dubtes sobre les conseqüències del pacte ERC-PSOE no han servit per acostar posicions a l'independentisme, tot el contrari.
El Govern i ERC han tancat files amb un acord que elimina el delicte de sedició del codi penal i que, asseguren, també és positiu per a la "dissidència política", amb una modificació del delicte de desordres públics que, en termes generals, rebaixa les penes màximes de presó fins als cinc anys, un menys que fins ara. Els republicans, necessitats d'èxits en la seva estratègia de negociació amb l'Estat, han tret pit en les darreres hores d'un pacte que és un punt de partida per continuar avançant, segons el seu parer. De fet, ara comença una tramitació al Congrés en la qual ERC confia poder millorar el text amb canvis en el tipus de la malversació, espasa de Dàmocles dels dirigents de l'1-O i altres independentistes represaliats.
El punt de vista d'ERC no el comparteixen la resta d'actors independentistes. A la discrepància en l'estratègia política s'hi sumen dubtes sobre el text registrat al Congrés, que alimenten les paraules dels portaveus del PSOE, que asseguren que els fets de 2017 continuen sent delicte i que amb la modificació del codi penal serà més fàcil l'extradició de Carles Puigdemont. L'expresident ha titllat d'"enganyifa" l'acord dels republicans amb el govern espanyol, i ha alertat que pot servir per "intentar liquidar l'estratègia de derrotar l'Estat". Junts ha tancat files contra una reforma que, diuen, "sembla un vestit a mida per dir que l'1-O va ser delicte" i la CUP ho ha qualificat de "jocs de malabars".
El debat, 24 hores després de l'anunci de Sánchez, ja no se situa en la sedició -queda clar que el delicte es derogarà- sinó en la contrapartida que suposa modificar els desordres públics, un tipus delictiu que ja existia al codi penal i que, de fet, s'utilitza tot sovint per acusar bona part dels manifestants independentistes. Òmnium s'ha centrat en aquest punt, alertant que els termes de la reforma del delicte suposen un "pas endavant en la criminalització de la dissidència". En la mateixa línia, però amb matisos substancials, l'ANC ha assegurat que l'acord per modificar el codi penal "transforma en delicte l'1-O i les mobilitzacions" independentistes i, per això, han demanat als partits que no hi donin suport.
Què passa amb els desordres públics?
La distància entre ERC i la resta d'actors s'ha posat de manifest i la batalla pel relat està servida a l'espera que es concreti el text definitiu que aprovarà el Congrés i es constati quin marge de maniobra tenen els tribunals, responsables de fer aplicar les lleis i recelosos dels intents de retornar la qüestió catalana a l'àmbit polític. Quins són, però, els canvis concrets que suposa la nova reforma en l'àmbit dels desordres públics? De la pena de presó màxima per sedició, que era de 15 anys, es passarà a una pena màxima de cinc anys per desordres públics agreujats. Continuarà existint un delicte, però amb unes penes més adaptades a la resta de codis penals europeus.
Això vol dir que els fets de 2017 són delicte? O que ocupar escoles per votar pot ser castigat? Del redactat del text se'n desprèn que ho podrien ser, però no en la modalitat agreujada, perquè l'1-O no hi va haver violència per part dels votants. L'article diu que, sense violència, les penes per ocupar o envair un local es mourien entre els tres i sis mesos de presó. El fet que s'hagi introduït el terme "intimidació" a la reforma inquieta sectors de l'independentisme, que podria ser una escletxa per incrementar la pena. L'aplicació del nou codi penal recaurà en els tribunals i serà el Suprem qui decidirà si els fets de l'1-O s'emmarquen en aquest tipus delictiu o bé si, sense la sedició, els fets ja no es poden castigar.
Impacte incert en els presos i els exiliats
La veu dels jutges continuarà sent important i ERC, malgrat celebrar el que consideren una "victòria", evita fer pronòstics sobre com impactarà la reforma del codi penal en la situació concreta dels presos o els exiliats. En aquells casos en què només hi hagi sedició, aquesta haurà de decaure. Si hi ha malversació, la cosa es complica i dependrà de si es pot incloure alguna reforma d'aquest delicte en la tramitació de la modificació del codi penal durant les setmanes vinents. Si ERC defensa que la reforma beneficia tot el moviment, altres veus de l'independentisme ho interpreten com un gest de cara a resoldre la situació de Marta Rovira, exiliada a Suïssa i que, per ara, no es planteja tornar. En el seu cas, el delicte podria prescriure de cara a 2023.
En el cas de Puigdemont, se'l persegueix per sedició -delicte que decauria però que es podria substituir pel de desordres públics- i per malversació, i la seva situació està pendent de les resolucions europees que arribin de Luxemburg. Per ara, manté la immunitat parlamentària com a eurodiputat. Una de les qüestions que s'ha plantejat les darreres hores és el risc que una reforma del codi penal en la línia d'homologar-lo als codis d'altres països europeus podria facilitar-ne l'extradició. Per situar-se en aquest escenari cal, primer, que s'aprovi la reforma del codi penal i es resolguin les carpetes de la justícia europea. Les incerteses i els dubtes sobre les conseqüències del pacte ERC-PSOE no han servit per acostar posicions a l'independentisme, tot el contrari.
La reforma del codi penal, en cinc punts
1. La sedició se suprimeix. La proposició de llei del PSOE i Unides Podem diu, literalment, que "se suprimeix el capítol I del títol XXII" del codi penal, en altres paraules, desapareix el delicte de sedició tal com s'entenia fins ara. Això vol dir que no es podrà utilitzar, ningú podrà ser acusat ni condemnat per aquest delicte i s'hauran de revisar aquelles sentències en vigor en què hi hagi condemna per aquest tipus delictiu.
2. Desordres públics, de tres a cinc anys. Ara bé, no tot és tan senzill. Mentre s'elimina el delicte de sedició, també es modifica el delicte de desordres públics i s'estableix que, en la seva modalitat normal, les penes aniran dels tres mesos als tres anys de presó. En la modalitat agreujada -aquella que "per número, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic"- les penes aniran dels tres als cinc anys de presó. Per això, però, s'estableix el requisit de "violència o intimidació". Activistes i veus de l'esquerra independentista alerten que amb el nou tipus de desordres públics permet castigar més fàcilment els manifestants.
3. Inhabilitacions de fins a vuit anys. El nou delicte de desordres públics també vol establir penes d'inhabilitació de fins a vuit anys en aquells casos en què qui participi dels desordres públics agreujats sigui una autoritat.
4. Violència i intimidació. El delicte de desordres públics requereix, amb aquesta reforma, que s'executin actes de "violència o intimidació". El fet d'introduir aquest requisit de la violència s'interpreta com a positiu per part d'ERC. Alhora, la qüestió de la intimidació ha provocat dubtes entre l'independentisme perquè permet una interpretació molt més subjectiva i, per aquesta via, castigar algunes conductes -com ara ocupar instal·lacions o edificis o tallar vies públiques- amb la modalitat més greu del tipus delictiu.
5. Procés d'esmenes. La proposta tot just s'ha registrat al Congrés i ara comença un procés d'esmenes que permetrà modificar-la fins a arribar al ple, on es votarà i, si no hi ha canvis d'última hora, tirarà endavant amb els vots del PSOE, Unides Podem, ERC i, previsiblement, el PNB i Bildu, socis habituals de Pedro Sánchez. Quan es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, entraran en joc els tribunals.
1. La sedició se suprimeix. La proposició de llei del PSOE i Unides Podem diu, literalment, que "se suprimeix el capítol I del títol XXII" del codi penal, en altres paraules, desapareix el delicte de sedició tal com s'entenia fins ara. Això vol dir que no es podrà utilitzar, ningú podrà ser acusat ni condemnat per aquest delicte i s'hauran de revisar aquelles sentències en vigor en què hi hagi condemna per aquest tipus delictiu.
2. Desordres públics, de tres a cinc anys. Ara bé, no tot és tan senzill. Mentre s'elimina el delicte de sedició, també es modifica el delicte de desordres públics i s'estableix que, en la seva modalitat normal, les penes aniran dels tres mesos als tres anys de presó. En la modalitat agreujada -aquella que "per número, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic"- les penes aniran dels tres als cinc anys de presó. Per això, però, s'estableix el requisit de "violència o intimidació". Activistes i veus de l'esquerra independentista alerten que amb el nou tipus de desordres públics permet castigar més fàcilment els manifestants.
3. Inhabilitacions de fins a vuit anys. El nou delicte de desordres públics també vol establir penes d'inhabilitació de fins a vuit anys en aquells casos en què qui participi dels desordres públics agreujats sigui una autoritat.
4. Violència i intimidació. El delicte de desordres públics requereix, amb aquesta reforma, que s'executin actes de "violència o intimidació". El fet d'introduir aquest requisit de la violència s'interpreta com a positiu per part d'ERC. Alhora, la qüestió de la intimidació ha provocat dubtes entre l'independentisme perquè permet una interpretació molt més subjectiva i, per aquesta via, castigar algunes conductes -com ara ocupar instal·lacions o edificis o tallar vies públiques- amb la modalitat més greu del tipus delictiu.
5. Procés d'esmenes. La proposta tot just s'ha registrat al Congrés i ara comença un procés d'esmenes que permetrà modificar-la fins a arribar al ple, on es votarà i, si no hi ha canvis d'última hora, tirarà endavant amb els vots del PSOE, Unides Podem, ERC i, previsiblement, el PNB i Bildu, socis habituals de Pedro Sánchez. Quan es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, entraran en joc els tribunals.