Xesco Reverter: «Donald Trump és cavall perdedor»

La festa de graduació de la filla gran de Xesco Reverter en una escola de Washington va estar tacada de sang. Els pares de la millor amiga de la filla van morir a trets i la celebració va haver de ser suspesa. És una de les històries que l'excorresponsal de TV3 als EUA explica en el llibre Estats Units, el país de les contradiccions (Ara llibres), una radiografia sobre la societat nord-americana en els anys trumpians. Hi va arribar el 2017, just quan engegava la presidència de Donald Trump. 

Nascut a Barcelona el 1978, corresponsal a Londres, cap d'internacional de TV3 entre el 2010 i el 2017, Reverter ha deixat enrere la que encara és la primera superpotència amb un sentiment contradictori i agredolç, com el que mostra en unes pàgines que travessen el país de costa a costa. Hi conversem just quan els EUA acaben de viure unes eleccions transcendentals de mig mandat. 

- S'imposa una anàlisi de les eleccions nord-americanes. Els resultats han sorprès la majoria dels analistes. A vostè també?

- Sí, perquè les midterm són unes eleccions on molts cops es castiga el partit del president. Barack Obama va perdre una seixantena de congressistes. Donald Trump, el 2018, també va patir moltes pèrdues. Amb una inflació altíssima i un índex de popularitat molt baix, tot indicava que a Joe Biden li passaria el mateix. S'esperava un daltabaix considerable. Han passat diverses coses i totes tenen a veure amb la mateixa persona: Donald Trump. El fet que el Partit Republicà s'hagi escorat tant a la dreta ha acabat espantant molta gent. Si a això li sumem la reacció a la sentència contra l'avortament, tenim dos elements que han servit de mobilització del vot més progressista. Moltes dones i molts joves s'han mobilitzat. I un altre factor ha estat que molts candidats republicans eren molt trumpistes i han fet figa. En els swing states, amb candidats tan extremistes perds les eleccions. Trump ha estat el gran perdedor d'aquestes eleccions. El missatge dels demòcrates, en canvi, centrat en l'avortament i el perill per a la democràcia, ha funcionat.

- Això fa inviable el seu retorn?

- Trump va perdre el 2018, el 2020 i ara el 2022. És cavall perdedor. De fet, ell va ser un gran impulsor de la sentència contra l'avortament perquè va designar magistrats molt conservadors al Tribunal Suprem. Ha estat l'impulsor dels candidats ultraconservadors, que han estat una tàctica perdedora. Es fa difícil preveure què passarà amb Trump. Quan es va produir la insurrecció del gener del 2021, jo pensava que no superaria l'impeachment. Però els republicans no ho van fer perquè creien que era el millor as que tenien. Ara han vist que no deixa de perdre, i veuen que un candidat diferent però igual d'ultraconservador com Ron DeSantis pot guanyar. Veurem. Està molt obert. Veig a Trump capaç de guanyar unes primàries republicanes, però una reelecció ja ho veig més complicat. Trump queda tocat i és molt significatiu que mitjans conservadors com la Fox o el New York Post, altaveus mediàtics de la dreta, ja es decanten per DeSantis. 

- No ha de ser fàcil per algú que ve d'Europa entendre la societat nord-americana. Quin diccionari va utilitzar per interpretar bé aquell món?

- Jo tenia un avantatge i era que portava tota la vida fent informació internacional. Ho tenia molt present. Altres corresponsals no han fet abans internacional. Era un país que tenia estudiat. Coneixia força la política exterior nord-americana, però no tant la interior. Vaig llegir molt, vaig consultar molta premsa. I també m'ha ajudat seguir molt el que fan els think tanks establerts a Washington. Però això també passa quan vas a París o a Moscou o a la Xina, també necessites un diccionari i te l'has de fabricar. Una cosa que a mi m'ha ajudat molt ha estat poder trepitjar el territori, viatjar molt, parlar i escoltar molt gent. Entrar a les cases de Virgínia Occidental o Michigan. 

"Els nord-americans se senten encara un país en construcció, jove, i això els fa ser optimistes"

  
- Algunes percepcions que es veuen des de fora deuen ser errònies.

- Sovint tenim la idea que els Estats Units són dues costes de mentalitat oberta i tot un interior conservador, i no és tant així. Washington és una ciutat hiperprogressista on el 95% va votar per Biden, però si te n'allunyes només mitja hora et trobes en un camp de Virgínia molt trumpista. Texas és un estat molt conservador, però la capital, Austin, és molt liberal i progre.     
 
- No hi ha una certa prepotència intel·lectual europea a l'hora d'analitzar els EUA?  

- Ara potser no tant, però crec que hi ha una barreja de prepotència europea amb un punt de complex d'inferioritat que durant molt de temps els nord-americans han tingut. La Il·lustració sorgeix del vell continent i els que van cap als Estats Units beuen d'aquestes idees. I són pioners a l'hora d'aplicar-les. La primera revolució es fa als Estats Units. La Revolució Francesa ve després. Però a nivell cultural, de debat d'idees, musical, on passa tot és a la vella Europa. L'elit nord-americana estudiava francès. Després de la Segona Guerra Mundial això va canviant. Però ells no han sentit la necessitat d'estar pendents del que passa fora. Encara ara, si vas als EUA i preguntes per la capital d'Itàlia, molta gent no t'ho sabrà dir. Ho he vist a l'escola de les meves filles. La història que expliquen està totalment centrada en els Estats Units.   

- Diu en el llibre que els EUA mantenen un esperit adolescent, més que no pas adult. Potser això ajuda a entendre el país?

- És que és un país molt jove. Ells se senten encara un país en construcció. Se senten joves i amb capacitat de millorar. Això els fa ser optimistes. Avançat el segle XIX encara estaven conquerint territoris nous del seu país. I després han anat a la Lluna, per expandir-se més. Nosaltres ja no ens expandim.  

- Quina va ser de les primeres coses que el van sorprendre?

- Vaig trobar que el menjar havia millorat molt. Abans hi havia estat treballant un temps, de cambrer. Vaig veure que els supermercats oferien molts més productes com els nostres. També que la Casa Blanca me la imaginava molt més gran. Recordo quan vaig entrar al Despatx Oval, en una visita de Mariano Rajoy, i ho vaig veure petit. La sala de premsa t'imagines que serà immensa i és superpetita. 

- Va viure la insurrecció del 6 de gener. Al matí, ja va veure una massa de gent al metro.

- Sí, però ningú s'imaginava el que va passar. Mirant-ho amb perspectiva, segurament era inevitable. Després de mesos mentint cada dia, escalfant la seva gent per part de Trump, va generar un sentiment d'indignació. Que té sentit perquè si creus que t'han robat les eleccions, t'indignes. Allí la gent estava convençuda que s'estava produint un cop d'estat, que en realitat el feien ells. Però ningú s'esperava allò. Una prova és que en el míting de Trump, abans de l'assalt, vam estar parlant amb molta gent. Algunes persones ens van dir: "Avui passarà una cosa molt grossa. Ja ho veureu". I aquestes declaracions no les vam incloure a la crònica del míting, previ a l'assalt. La seguretat al Capitoli no era molt gran. 
 
- Explica moltes històries personals. La del policia Chad Chandler és increïble.

- És un policia a qui envien primer a vigilar a una presó de Virgínia Occidental. Després assisteix a un jutge, conduint els acusats. Coneix molta gent amb problemes de drogues. Un dia, empaitant un lladre, cau i es fractura el genoll. A l'hospital, li donen un calmant opiaci, Oxycontin, que una gran farmacèutica, a través d'una gran campanya publicitària, havia tret al mercat per superar els dolors més forts. Generava molta addicció i es va estendre per tot arreu. Al Chad, en lloc de subministrar-li durant 3 o 4 dies, li van donar durant un mes. 

- Se li va complicar la vida?

- Va baixar als inferns. Va entrar en una espiral: mercat negre, s'enganxa a l'heroïna, comença a delinquir, perd la feina, perd la dona, el detenen... El mateix jutge amb qui va treballar l'envia a la mateixa presó on havia fet de policia. Nosaltres ens el vam trobar uns anys després en un centre de rehabilitació. El fort d'aquesta història és que per culpa de l'avarícia d'una companyia farmacèutica d'una família multimilionària hi ha hagut una epidèmia de drogues. Cada any moren 100.000 persones als Estats Units per culpa de les drogues. 

- I cada any en moren 45.000 per armes de foc. El problema amb les armes el va conèixer molt de prop. Expliqui'ns la història.

- Els pares de la millor amiga de la meva filla gran van morir. Els vam conèixer a l'arribar als Estats Units. Havien treballat en ambaixades a l'estranger. Les filles anaven a l'escola i vam tractar molt la mare, una dona fantàstica que venia a casa i nosaltres a la seva. Al marit, però, no el vèiem mai. Ens deien que era al soterrani i les filles li tenien una mica de por. Estaven en procés de separació. Un dia, el de la graduació de la meva filla, quan va passar de primària a secundària, poc abans de la festa, que allà se celebra molt. Era també el dia que ells havien d'anar a signar el divorci definitiu. Van discutir. Ell tenia una arma i va matar la dona. I al venir la policia, alertada pel tret, ell se suïcida. Una de les filles, de 12 anys, envia un missatge a les seves amigues i la notícia cau com una llosa. Un drama.

"Ens convé que hi hagi uns Estats Units sigui un país estable, pròsper, previsible i implicat en el món. Si no, trontollem tots"

  
- Una problemàtica que potser veia com a llunyana la va viure. 

- Sembla que només afecti a barris marginals, i és així en la seva majoria, però també arriba en zones més benestants. El de les armes és un tema difícil d'interpretar des d'aquí, però per mi és dels més fascinants. És la segona esmena de la Constitució. La primera és la llibertat d'expressió. Hem de pensar que és un país gran, amb un poder central que era feble. I si vivies a l'oest i tenies un problema, no podies esperar que vingués la policia. A això li hem de sumar un lobby d'armes molt potent. I molta gent diu que és el seu dret, la seva llibertat, i que perquè hi hagi persones que usen les armes per cometre delictes, ells no han de perdre el dret a fer-ho. Vas aprofundint en un tema així i és interessant.     
 
- Es pregunta al final sobre cap a on va Amèrica i mostra un regust agredolç. Al final, quina versió del país creu que guanyarà, la de la nació optimista en construcció o la de la por i el ressentiment?

- És la gran pregunta. Jo, que també soc optimista, crec que potser guanyarà aquesta Amèrica generosa. I aquestes eleccions potser també ho mostren. Entre Biden i Trump, una majoria de nord-americans, per més de set milions de diferència, van votar per Biden. Pensem que Trump va guanyar el 2016 per un seguit de raons. Hi havia molt de malestar. L'Amèrica que Trump va descriure en el seu discurs inaugural, amb fàbriques oxidades i zones abandonades, era una imatge hiperbòlica però existeix. Hem vist zones que fan feredat. Però el 2020 els EUA van rebutjar el trumpisme. Aquest any ho han tornat a fer. Els republicans acabaran entenent que si es moderen una mica els anirà millor. La resposta a la sentència contra l'avortament ha estat molt forta. Ara mateix tres o quatre estats han aprovat una llei que protegeix aquest dret. Fins i tot estats conservadors. Però l'Amèrica conservadora, tot i minoritària, té molt de poder. 

- El temps juga a favor dels sectors més liberals?

- El país cada cop és més multiètnic, més tolerant. La joventut està marcant un camí. Més d'un 60% ha votat pels demòcrates. Els republicans són conservadors, però no sempre ho han estat tant. Una de les grans reformes migratòries la va fer Reagan. La primera agència del medi ambient la va crear Richard Nixon. Però hi ha una minoria ultraconservadora molt atrinxerada. 

- El futur ja no passa per Trump?

- Passa menys per Trump que fa uns dies. Les eleccions de midterm em fan ser més optimista. Hi ha una majoria de nord-americans que no volen que hi hagi un retrocés democràtic. Això ens ajuda a tenir més esperança. Com europeus, ens convé que hi hagi uns Estats Units sigui un país estable, pròsper, previsible i implicat en el món. Si no, trontollem tots.