1 de 10
taula de diàleg

Com es castigaria ara l'1-O? Preguntes i respostes sobre el nou codi penal

L'acord entre el govern espanyol i ERC deroga la sedició que va condemnar els líders del procés i fixa com a màxim una pena de cinc anys de presó en cas de desordres públics agreujats

Pedro Sánchez i Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu | Moncloa
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 11 de novembre de 2022 a les 12:05 |
PSOE i Unides Podem han registrat aquest divendres la proposició de llei per reformar el codi penal pactada amb ERC. El document presentat inclou la derogació del delicte de sedició, que va servir per condemnar els presos polítics i ara desapareix del codi penal, i es redefineix el delicte de desordres públics agreujats. La proposta començarà a tramitar-se al Congrés i, durant aquest procediment, els republicans confia poder "ampliar acords" per avançar més en la desjudicialització, tal com ha manifestat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Entre els titulars del pacte hi figura l'eliminació de la sedició i el manteniment de la malversació, l'altre gran delicte que afecta presos, exiliats i altres represaliats.

Amb la reforma del codi penal, l'1-O és delicte? Com es castigaria? Podran tornar Carles Puigdemont i Marta Rovira? Què passa amb els exiliats? I amb els presos indultats? A continuació, vuit preguntes amb resposta.


La sedició es deroga?


Sí. El delicte de sedició queda eliminat del codi penal i, per tant, ja no es podrà aplicar ni als presos polítics, ni als exiliats, ni tampoc a cap altre ciutadà en cap altre moment, perquè deixarà d'existir. Ara bé, això no vol dir que uns fets com els de 2017 deixin de ser delicte, perquè es reforma el delicte de desordres públics en la seva modalitat agreujada. El govern espanyol i ERC han acordat derogar aquest tipus delictiu que no reconeixien els altres països europeus.


Què vol dir "desordres públics agreujats"?


La proposta de reforma del delicte de desordres públics estableix que existirà delicte quan un grup de persones atemptin contra la "pau pública" i executin actes de "violència o intimidació sobre persones o coses", obstaculitzant vies públiques, posant en risc la vida o la salut de les persones o envaint instal·lacions o edificis. Quan aquests fets siguin comesos per "una multitud el nombre de la qual, l'organització i el propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", es consideraran desordres públics agreujats i la pena pot arribar als cinc anys de presó i inhabilitació. Si hi participen autoritats públiques, la pena d'inhabilitació pot ascendir fins als vuit anys


L'1-O va ser delicte?


El gran dubte. Segons ERC, els comuns i Jaume Asens, un dels ideòlegs de la reforma, el delicte de desordres públics agreujats no es pot aplicar als fets de l'1-O. "No es pot aplicar perquè no exigeix violència i intimidació", ha afirmat el dirigent dels comuns. Segons el PSOE, això no és així i sí que es podria aplicar a aquell episodi, però amb les penes actuals d'un màxim de cinc anys de presó. Pedro Sánchez va dir dijous que els fets de 2017 continuen sent delicte.

En tot cas, qui aplica el codi penal són els jutges, per tant, serà el Tribunal Suprem qui haurà d'interpretar com queda la condemna pel referèndum d'acord amb la nova legislació, i què passa amb els exiliats. En la seva sentència, Manuel Marchena va dir que els fets de 2017 no eren desordres públics ni rebel·lió, sinó que eren un acte de sedició. Si aquest delicte ha caigut del codi penal, el Suprem hauria d'argumentar bé per què ara sí que els fets de 2017 es poden considerar desordres públics i modificar la pena per adaptar-la a la nova legislació.

Ocupar escoles per a un referèndum unilateral és delicte?


De la definició del delicte es desprèn que, una ocupació dels col·legis electorals en els termes de l'1-O, sí que podria ser considerat delicte. La proposta de modificació diu que hi ha desordres públics en cas d'"invasió d'instal·lacions o edificis" si és amb violència o intimidació (penes de fins a cinc anys). En l'article 557 bis, s'estableix que també podria ser delicte encara que no hi hagués violència, si això causa una "pertorbació rellevant de la pau pública i la normal activitat". En aquest cas la pena seria més baixa, de tres a sis mesos de presó o multa de fins a dotze mesos. 

Podran tornar Puigdemont i Rovira?


És incert i dependrà en bona part de la interpretació que facin els jutges. El que està clar és que ni Carles Puigdemont ni Marta Rovira ni la resta d'exiliats podran ser extradits pel delicte de sedició, perquè ha desaparegut. Sí que se'ls podria reclamar pel delicte de desordres públics agreujats, si els jutges consideren que els fets de 2017 s'emmarquen en aquest tipus delictiu, però aquí hi ha discrepància sobre si aquest tipus l'acceptarien fora d'Espanya o no. Bèlgica, per exemple, no va voler extradir Lluís Puig per risc de vulneració de drets, i això no necessàriament hauria de canviar.

En el cas de Rovira -processada per rebel·lió-, la seva situació millora significativament, però ara com ara no s'escaparia del judici. No se la podria acusar per sedició, però sí per desordres públics si així ho veu pertinent el Suprem. De tota manera, el seu cas podria prescriure l'any que ve. La situació també podria canviar per a Clara Ponsatí, perseguida només per sedició, delicte que, ara, decau. Pel que fa a Puigdemont i els exiliats que se'ls persegueix per sedició i malversació, la situació és més complexa. La sedició decau, però la malversació, de moment, continua vigent. Per tant, el risc de presó hi és, tant per aquest segon delicte com pel delicte de desordres públics en cas que finalment el Suprem consideri que es pot aplicar als fets de l'1-O.

Una opció que s'ha posat sobre la taula és que, amb la reforma del codi penal, que homologa la normal als estàndards europeus, podria ser més fàcil que països estrangers extradeixin els exiliats. En aquesta línia es mou el PSOE. Patxi López, portaveu socialista al Congrés, ha argumentat que fins ara la col·laboració judicial amb altres països europeus no ha estat possible pel fet que "es requeria un delicte homologable que no existia". "Això no tornarà a passar amb aquesta reforma", ha afirmat López. L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, considera irrellevant aquesta modificació mentre que els socialistes asseguren que, si torna, l'expresident haurà de ser jutjat. 

Què passa amb els presos indultats?


El Tribunal Suprem hauria de revisar la sentència d'acord amb la nova legislació. En el cas dels presos que només van ser condemnats per sedició, aquest delicte ha de decaure i els tribunals hauran de valorar si se'ls pot aplicar el de desordres públics agreujats, amb una pena màxima de cinc anys de presó i vuit d'inhabilitació. Pel que fa als condemnats per sedició en concurs medial amb la malversació, de nou la sedició ha de decaure i queda pendent saber què passarà amb la malversació. Els indults no va congelar la pena d'inhabilitació, només la de presó.

Com es tramita la reforma del codi penal?


Primer s'haurà de registrar la modificació al Congrés, tramitar-la i finalment votar-la al Congrés. El codi penal és una llei orgànica, que només pot ser substituïda per una nova llei del mateix rang. Per això cal majoria absoluta al Congrés. PSOE, Unides Podem i ERC sumen 166 diputats, per tant, en caldrien 10 més per assolir la xifra de 176. Es pot arribar a aquest nombre d'escons amb PNB i Bildu, que són socis habituals de Sánchez. La reforma es podria votar definitivament abans de final d'any, segons ha detallat Asens.
 

Reforma del codi penal by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació