11
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:24h
"Amb l'eliminació de la sedició serà més difícil perseguir judicialment l'independentisme". Amb aquestes paraules ha reaccionat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'anunci de l'acord entre ERC i el PSOE per la derogació del delicte de sedició. El cap de l'executiu català, en una compareixença aquest divendres des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, ha celebrat l'anunci i ha explicat que ara "queda camí per recórrer" i que continuaran treballant "amb tota determinació per ampliar acords" per avançar en la desjudicialització del conflicte, més enllà de la sedició.
"És un pas important i caldrà fer-ne més. Estem compromesos per aconseguir els efectes de l'amnistia", ha declarat el cap de l'executiu. Va ser dijous al vespre, en una entrevista a La Sexta, quan Sánchez va anunciar que el delicte de la sedició desapareixerà del codi penal, i que a partir d'ara es recollirà en un nou delicte anomenat "desordres públics agreujats", amb penes que previsiblement seran més baixes. El president de l'executiu espanyol va evitar pronunciar la paraula "derogació", però aquest divendres Aragonès ha assegurat que queda "eliminat" i que "desapareix del codi penal".
Aragonès ha volgut subratllar que aquest govern elimina "el principal delicte pel qual van ser condemnats els presos" del procés, i ha destacat que aquesta modificació del codi penal "aplana el camí per la recuperació de llibertats a qui ja ha estat condemnat". Durant la seva intervenció, Sánchez va voler deixar clar que "es reconeixeran penes" pels delictes que es van produir el 2017, mentre que Aragonès ha insistit que aquesta reforma ajuda als presos de l'1-O: "Si en el seu moment el Tribunal Suprem va creure que no eren desordres públics i que era sedició, creiem que ara no hi hauria dubte". A més, ha precisat que el delicte de desordres públics agreujats tindrà una pena de cinc anys com a màxim.
El president de la Generalitat també ha destacat que els "protagonistes" d'aquesta mesura no són "un partit o un altre", sinó l'avançament en l'àmbit de les llibertats i la resolució del conflicte polític, i ha demanat que aquest acord "ompli d'esperança d'energia col·lectiva per continuar avançant".
Un delicte anòmal a Europa
La derogació del delicte de sedició és un pas per mirar d'homologar el codi penal espanyol als estàndards europeus. Aquest tipus delictiu s'ha demostrat com a anacrònic, que només retorçant el dret es podia aplicar al cas de l'independentisme català i que no reconeixen molts dels països de l'entorn d'Espanya. De fet, fins ara, cap país que hagi vist el cas dels exiliats independentistes ha acceptat entregar-los a les autoritats espanyoles pel delicte de sedició, un tipus que també ha rebut crítiques d'institucions europees i de magistrats del Tribunal Constitucional (TC).
De fet, el Consell d'Europa s'ha pronunciat més d'una vegada exigint a Espanya aturar la repressió contra l'independentisme i reformant el delicte de sedició. L'informe de Boriss Cilevics anava en aquest sentit. "La reforma de la rebel·lió i la sedició no es pot ajornar més temps", deia el comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa el juny. L'informe en qüestió també feia referència al delicte de malversació -que també afecta els independentistes- i demanava que s'apliqués de manera precisa, només en aquells casos en què "es poden provar pèrdues efectives i quantificades" de diners públics.
A Espanya tampoc hi ha hagut unanimitat fins ara respecte a la sedició. Els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés que van arribar al TC van fer evidents la controvèrsia del veredicte de Manuel Marchena. Dos dels magistrats van criticar la condemna per sedició, un tipus amb poca jurisprudència prèvia i que comporta "incertesa" jurídica per als ciutadans, que poden trobar-se la situació de no saber si una manifestació pot constituir sedició. També van advertir que aquest delicte desencoratja l'exercici del dret a protesta.
"És un pas important i caldrà fer-ne més. Estem compromesos per aconseguir els efectes de l'amnistia", ha declarat el cap de l'executiu. Va ser dijous al vespre, en una entrevista a La Sexta, quan Sánchez va anunciar que el delicte de la sedició desapareixerà del codi penal, i que a partir d'ara es recollirà en un nou delicte anomenat "desordres públics agreujats", amb penes que previsiblement seran més baixes. El president de l'executiu espanyol va evitar pronunciar la paraula "derogació", però aquest divendres Aragonès ha assegurat que queda "eliminat" i que "desapareix del codi penal".
Aragonès ha volgut subratllar que aquest govern elimina "el principal delicte pel qual van ser condemnats els presos" del procés, i ha destacat que aquesta modificació del codi penal "aplana el camí per la recuperació de llibertats a qui ja ha estat condemnat". Durant la seva intervenció, Sánchez va voler deixar clar que "es reconeixeran penes" pels delictes que es van produir el 2017, mentre que Aragonès ha insistit que aquesta reforma ajuda als presos de l'1-O: "Si en el seu moment el Tribunal Suprem va creure que no eren desordres públics i que era sedició, creiem que ara no hi hauria dubte". A més, ha precisat que el delicte de desordres públics agreujats tindrà una pena de cinc anys com a màxim.
El president de la Generalitat també ha destacat que els "protagonistes" d'aquesta mesura no són "un partit o un altre", sinó l'avançament en l'àmbit de les llibertats i la resolució del conflicte polític, i ha demanat que aquest acord "ompli d'esperança d'energia col·lectiva per continuar avançant".
Un delicte anòmal a Europa
La derogació del delicte de sedició és un pas per mirar d'homologar el codi penal espanyol als estàndards europeus. Aquest tipus delictiu s'ha demostrat com a anacrònic, que només retorçant el dret es podia aplicar al cas de l'independentisme català i que no reconeixen molts dels països de l'entorn d'Espanya. De fet, fins ara, cap país que hagi vist el cas dels exiliats independentistes ha acceptat entregar-los a les autoritats espanyoles pel delicte de sedició, un tipus que també ha rebut crítiques d'institucions europees i de magistrats del Tribunal Constitucional (TC).
De fet, el Consell d'Europa s'ha pronunciat més d'una vegada exigint a Espanya aturar la repressió contra l'independentisme i reformant el delicte de sedició. L'informe de Boriss Cilevics anava en aquest sentit. "La reforma de la rebel·lió i la sedició no es pot ajornar més temps", deia el comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa el juny. L'informe en qüestió també feia referència al delicte de malversació -que també afecta els independentistes- i demanava que s'apliqués de manera precisa, només en aquells casos en què "es poden provar pèrdues efectives i quantificades" de diners públics.
A Espanya tampoc hi ha hagut unanimitat fins ara respecte a la sedició. Els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés que van arribar al TC van fer evidents la controvèrsia del veredicte de Manuel Marchena. Dos dels magistrats van criticar la condemna per sedició, un tipus amb poca jurisprudència prèvia i que comporta "incertesa" jurídica per als ciutadans, que poden trobar-se la situació de no saber si una manifestació pot constituir sedició. També van advertir que aquest delicte desencoratja l'exercici del dret a protesta.