Davant el número 275 de Travessera de les Corts podem trobar un imponent pi que destaca per la seva magnitud, aparentment descontextualitzat amb l’urbanisme del seu entorn. Es tracta del Pi de les Corts, que va arribar a ser un lloc de referència emblemàtica pels aficionats del Futbol Club Barcelona durant els anys en què aquest exemplar era davant del Gol Nord de l’antic estadi de les Corts.
Entre els anys 1922 i 1957 aquest arbre va ser un lloc de trobada pels culers tant o més emblemàtic que la Font de Canaletes. Entorn del pi se citaven normalment els aficionats abans o després dels partit o els mateixos jugadors abans o després dels entrenaments i va esdevenir punt d’inici de gresques, dinars, sopars, tertúlies i tota mena d’actes de socialització.
El pi està davant del número 275 de Travessera de les Corts Foto: Dani Cortijo
Diverses fonts citen que també va ser escenari d’estripades de carnet d’alguns aficionats descontents amb el club d’actitud més tribunera. Per entendre què hi feia aquell arbre allà ens hem de remuntar al segle XIX, en concret l'any 1893 que és quan es va plantar junt amb molts altres exemplars de pi pinyer que flanquejaven l’antic carrer Gerard Piera en record a un potentat de la zona.
Els terrenys de l’antic Camp de les Corts havien format antigament part d’una gran finca anomenada Can Gasparó que fou adquirida pel club per construir-hi l’estadi. El dia que s’hi va anar a posar la primera pedra per iniciar les obres encara hi havia patates llestes per a ser collides. Posteriorment, per fer la tribuna van haver de talar-se alguns dels pins que fins aleshores havien acompanyat aquest ara solitari i indòmit exemplar.
Part superior del Pi de les Corts Foto: Dani Cortijo
El “Pi de les Corts” també va ser durant bastants anys el nom d’una papereria de referència del barri i des del 1995 és el nom de l’Agrupament escolta Pi de les Corts, els membres del qual són identificables pel seu fulard tricolor lila, groc i verd. La Penya blaugrana de les Corts, entitat fundada l’any 2011 va fer una campanya insistint a l’Ajuntament a reconèixer l’arbre amb una placa explicativa i finalment ho van aconseguir.