La sedició i les derivades del pacte

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'endemà que Junts i Pere Aragonès evidenciessin al Parlament la distància que els separa -amb un xoc per l'estratègia del diàleg amb l'Estat-, Pedro Sánchez va anunciar, en una entrevista a La Sexta, que la Moncloa i el Govern han arribat a un acord per la derogació del delicte de sedició. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, demanava dimecres a Aragonès que detallés els "suposats èxits" de la taula de negociació amb l'executiu espanyol. El president i ERC ja li poden respondre a Batet amb el principal trumfo d'un diàleg que fins ara tenia guanys exigus, amb l'excepció dels indults, mai reivindicats en públic pels republicans.

Sánchez va ser l'encarregat d'anunciar el pacte en horari nocturn sense pronunciar la paraula derogació, però va detallar que el delicte se substituiria per un altre de "desordres públics agreujats". La proposició de llei la presentaran conjuntament aquest divendres el PSOE i Unides Podem al Congrés dels Diputats. És obvi que els canvis en la reforma del codi penal -que haurien de disminuir les penes màximes actuals de 15 anys- és fruit de les converses discretes entre la Moncloa i l'equip de confiança d'Aragonès, i producte d'una necessitat política mútua, que té impacte en el futur dels qui van ser presos i els qui continuen sent exiliats. El canvi en la tipificació penal, venuda per Sánchez com una "homologació" a la legislació de països europeus, tindrà conseqüències en els dirigents independentistes processats, encara que el delicte de malversació persisteixi.

L'entesa arriba abans de finals d'any, tal com desitjaven els republicans, i acumula derivades. La primera, al Congrés. L'aval d'ERC als pressupostos generals de l'Estat es pot donar per fet, de la mateixa manera que la decisió del partit de no presentar esmena a la totalitat ja va indicar que es concedia marge per als progressos de la taula de negociació. I, al Parlament de Catalunya, l'acostament de conveniència entre la formació d'Oriol Junqueras i el PSC serà inevitable. L'escenari condueix el Govern a l'aprovació dels comptes amb els socialistes, amb el vot afegit dels comuns. Ara caldrà veure fins a quin punt els pressupostos seran negociats amb Salvador Illa i el grau de concessió de l'executiu. A l'Ajuntament de Barcelona, on la majoria favorable els comptes ja no semblava perillar, ara és més que segura.  

ERC s'explicarà aquest divendres: ha convocat reunió de la nova executiva nacional, amb Junqueras, Aragonès, Marta Rovira i Marta Vilalta al capdavant, figures ratificades en l'última votació interna. S'espera que els republicans exhibeixen els fruits de l'aposta per la via de la negociació -en la línia de les primeres reaccions a les xarxes socials-, després d'acumular envestides dels antics socis del Govern per la falta de concrecions del diàleg. A la cúpula d'ERC tenen frescos els missatges dels dirigents de Junts de les darreres setmanes, en què s'exigia una derogació de la sedició com a únic objectiu acceptable, petició escrita pel mateix Carles Puigdemont a les xarxes socials. Veus de Junts, però, van discutir ahir a la nit que l'anunci fet suposi la derogació de la sedició, uns termes que sí que feia servir Jaume Asens, un dels pares ideològics del moviment concretat.

Per què el PSOE accedeix a rubricar un acord que satisfà els republicans quan les enquestes encara indiquen que Sánchez no supera un Alberto Núñez Feijóo erràtic? Perquè els socialistes entenen que, al marge de la necessitat d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat, no podran retenir la Moncloa sense un molt bon resultat a Catalunya quan arribin les eleccions. A Sánchez li convenen gestos decidits, que superin paraules buides, i que el PSC ocupi la centralitat. Aquest cop, i sense que se'n recordin precedents, pagant per avançat a ERC. 
 

---

Avui no et perdis

» Sánchez pacta amb ERC derogar el delicte de sedició; per Bernat Surroca.

»El Parlament constata la «pèrdua de confiança» en Aragonès; per Carme Rocamora.

»L'esborrany de l'informe de Cuevillas proposa sancionar Dalmases amb una amonestació pública i sense multa; per Carme Rocamora.

»La Fiscalia demana apartar un dels pèrits de Borràs que va ser condemnat per tortura i assassinat; per Bernat Surroca.

» Estrasburg rebutja la demanda de Mas per les informacions que li atribuïen comptes a Suïssa; per Bernat Surroca.

»ERC, CUP i comuns obren la porta a investigar els fons voltor establerts a Catalunya; per David Cobo.

»El Govern enterra el pla de Junts perquè les comunitats de veïns puguin desallotjar pisos ocupats; per David Cobo.

»El gegant tecnològic Cisco ubicarà a Barcelona el primer centre de disseny de xips d'Europa.

»Les terrasses de la pandèmia es consoliden als carrers de Barcelona; per Irene Montagut.

»La policia immobilitza a Barcelona l'autobús de l'entitat ultra Hazte Oir.

» Opinió: «Barrionuevo, les paraules i els fets»; per Jonathan Martínez.

»Xi Jinping demana a l'exèrcit xinès que «es prepari per a la guerra»; per Lluís Girona.

»Catalunya tindrà lliga oficial de «League of Legends»: totes les novetats del saló de gaming SAGA; per Victor Rodrigo.

»Troben una mandíbula humana de fa 15.000 anys a Vimbodí i Poblet.

»Arriba una Dana al Mediterrani: com afectarà Catalunya?; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Elisenda Alamany, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, enfila el tram final del seu embaràs. Però la filla que espera per aquest desembre no és l'únic projecte vital que ha gestat en els darrers mesos la dirigent republicana, que anteriorment havia integrat les files dels comuns. Alamany, filòloga de formació, publicarà llibre aquest febrer, en la recta final cap a les eleccions municipals. La novetat editorial, amb el títol La política que vindrà (Grup Enciclopèdia), aprofundirà en la seva experiència a la política catalana, amb detalls vivencials, i plantejarà un enfocament de futur. El llibre compta amb la col·laboració de professionals de diferents sectors, que comparteixen reflexions amb l'autora, com Ignacio Sánchez-Cuenca, Maria Sisternas, Jorge Moruno, Genís Roca o Jorge Moruno, entre d'altres.

Vist i llegit

Joe Biden i el seu partit poden estar satisfets del resultats de les midterm, les eleccions de mig mandat, especialment rellevants en aquesta ocasió per les derivades sobre les presidencials del 2024 en ple soroll per un eventual retorn de Donald Trump. Els demòcrates han arriscat i els ha sortit bé: han abocat desenes de milions de dòlars a impulsar candidats trumpistes -figures radicals dins de les files republicans- per després derrotar-los a les urnes, un cop eliminats de la contesa els rivals més moderats. L'estratègia, tan perillosa com èticament discutible, ha fet fortuna. És el que destaca Miguel Jiménez en la seva crònica des de Washington per a El País, en la qual posa exemples concrets. Com la maniobra per potenciar la figura del republicà Don Bolduc en un estat -New Hampshire- en la qual la seva candidata, Maggie Hassan, podia perdre la cadira de senadora. Bolduc és un general retirat que havia firmat una carta en la qual sostenia que Trump havia guanyat les eleccions del 2020. L'impuls dels seus adversaris polítics li va permetre superar a les primàries l'alternativa de Chuck Morse. Quan han arribat les eleccions, l'aspirant trumpista ha caigut clarament davant de Hassan. L'estratègia demòcrata no ha passat desapercebuda.  

 El nom propi

Jaume Alonso-Cuevillas proposa que el Parlament tanqui el cas Dalmases amb una amonestació pública i sense cap multa al diputat de Junts, que ja es va veure forçat a dimitir dels càrrecs al partit després que un informe intern acredités que va actuar de forma "incorrecta" en la intimidació a una periodista del FAQS. Cuevillas, proper a Francesc de Dalmases i Laura Borràs, presideix la Comissió de l'Estatut dels Diputats i en l'informe que centrarà la discussió d'aquest divendres al Parlament sosté que la conducta del seu company de formació respon a una "infracció lleu" del codi de conducta dels parlamentaris. El text es debatrà avui i els grups el podran esmenar abans que la qüestió es traslladi a la mesa de la cambra, l'òrgan que haurà de decidir si imposa una sanció a Dalmases. A Junts desitgen que el cas, que ha incomodat notablement el partit, no tingui més episodis.

 Els imperdibles

Aquest diumenge farà 20 anys que el Prestige, un buc que navegava prop de la costa Finisterre carregat amb 77.000 tones de fueloil dens, va patir un accident que acabaria convertint-se en una catàstrofe mediambiental, el més important de la història recent de l'Estat. L'abocament del carburant a la costa gallega va provocar la resposta d'un moviment de voluntariat sense precedents mentre el govern del PP -amb Mariano Rajoy com a portaveu de l'executiu- va intentar minimitzar els estralls de l'accident. Una exposició del Museu Marítim de Barcelona permet reviure la crisi del Prestige, amb una perspectiva ecologista i detallant l'impacte que va tenir en l'ecosistema pesquer de la zona. No us perdeu la mostra. Bon cap de setmana!

 ​