09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:18h
Aquest dimarts, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha desfermat la polèmica en l'acte d'inauguració d'un monument a la Legió, en què es va despenjar amb un elogi al fundador del cos militar, José Millán Astray. L'alcalde i dirigent del PP va esmentar amb admiració la figura del fundador de la Legió i va qualificar de "gestes" actes de guerra a l'Àfrica els anys vint protagonitzades per aquelles tropes.
Es dona el cas que a Madrid no existeix cap guarnició de la legió, però això és igual. Almeida va citar tots els espais públics de la capital d'Espanya amb referències legionàries, com el barri del Terç a Carabanchel, a més dels carrers amb nom d'exoficials del cos. En aquell acte s'hi van aplegar admiradors de la institució militar i polítics ultres, entre ells Javier Ortega Smith, de Vox. Almeida té un afecte especial per Millán Astray perquè va ser ell qui el va incloure en el nomenclàtor l'any passat.
El gest d'Almeida ha generat moltes crítiques. Entre elles, la de Gerardo Pisarello, qui assegura en un tuit que l'acte demostra la "intel·ligència morta" de l'alcalde. També es refereix a l'"assassinat" de Miguel de Unamuno -que va morir poc després d'un greu incident amb el militar-, fet no demostrat que ha fet que rebés també ell crítiques. El dirigent dels comuns esmenta diversos autors que defensen la versió de l'assassinat.
Millán Astray va ser íntim del general Franco, a qui va donar suport durant la Guerra Civil. L'1 de setembre de 1936, en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Salamanca, va protagonitzar un conegut incident amb l'aleshores rector, Miguel de Unamuno, qui va dir que els franquistes "guanyarien però no convencerien". El legionari va exclamar "Visca la mort! Mori la intel·ligència!", mentre feia el gest de treure's el revòlver. La dona de Franco, Carmen Polo, va acompanyar Unamunco a la sortida entre crits amenaçadors.
Es dona el cas que a Madrid no existeix cap guarnició de la legió, però això és igual. Almeida va citar tots els espais públics de la capital d'Espanya amb referències legionàries, com el barri del Terç a Carabanchel, a més dels carrers amb nom d'exoficials del cos. En aquell acte s'hi van aplegar admiradors de la institució militar i polítics ultres, entre ells Javier Ortega Smith, de Vox. Almeida té un afecte especial per Millán Astray perquè va ser ell qui el va incloure en el nomenclàtor l'any passat.
El gest d'Almeida ha generat moltes crítiques. Entre elles, la de Gerardo Pisarello, qui assegura en un tuit que l'acte demostra la "intel·ligència morta" de l'alcalde. També es refereix a l'"assassinat" de Miguel de Unamuno -que va morir poc després d'un greu incident amb el militar-, fet no demostrat que ha fet que rebés també ell crítiques. El dirigent dels comuns esmenta diversos autors que defensen la versió de l'assassinat.
En 1936, Millán Astray amenazó a Miguel de Unamuno al grito de “¡muera la inteligencia traidora!”
— Gerardo Pisarello (@G_Pisarello) November 8, 2022
Ese grito de odio no solo acabó con el asesinato del escritor vasco. También engendró a gente como Almeida, cuya inteligencia, cómo puede verse, ya nació bien muerta. https://t.co/z6db9LY3t5
Millán Astray va ser íntim del general Franco, a qui va donar suport durant la Guerra Civil. L'1 de setembre de 1936, en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Salamanca, va protagonitzar un conegut incident amb l'aleshores rector, Miguel de Unamuno, qui va dir que els franquistes "guanyarien però no convencerien". El legionari va exclamar "Visca la mort! Mori la intel·ligència!", mentre feia el gest de treure's el revòlver. La dona de Franco, Carmen Polo, va acompanyar Unamunco a la sortida entre crits amenaçadors.