1 de 10
HABITATGE

Els antiavalots dels Mossos tornen als desnonaments tot i el nou protocol: «Ho fem a petició judicial»

La setmana posterior a la presentació oficial del document avalat per Interior que ha de regular la intervenció policial als desallotjaments, l'ARRO s'ha desplegat almenys tres vegades arreu del territori

Antiavalots dels Mossos al desnonament de Badalona, aquest matí | Sant Roc Som Badalona
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 9 de novembre de 2022 a les 20:03 |

Les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra no deixaran de formar part del dia a dia quotidià dels desnonaments, tot i el nou protocol policial que va presentar la Departament d'Interior la setmana passada. Segons el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, es prioritzarien altres intervencions i l'ordre públic seria l'última de les opcions. "Els recursos especialitzats són presents com a última ràtio quan ho demana l'autoritat judicial o, si no, seguint el criteri de necessitat com en la resta de situacions", va concretar dijous passat. Això es va identificar per part dels moviments socials com una confirmació que tot continuaria igual. Ara, la setmana després de la presentació oficial del protocol inèdit, això s'ha confirmat. Almenys a tres desnonaments del territori -Igualada, Sabadell i Badalona- s'hi han desplaçat els antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per acompanyar la comitiva judicial.

Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, en tots tres casos s'ha fet "a petició judicial". En canvi, les entitats pel dret a l'habitatge que acompanyaven les famílies a qui es volia desnonar apunten que tots tres casos implicaven famílies amb el certificat de vulnerabilitat social. Aquest realitat era també una de les particularitats que es volia tenir en compte a l'hora de decidir com intervenir, defensava el conseller la setmana passada. "Situem les persones vulnerables al centre de l'activitat", va emmarcar Elena per defensar el nou protocol. 



En el cas de la capital del Vallès Occidental, de fet, l'actuació policial ha acabat amb un detingut acusat d'atemptar contra l'autoritat i tres denunciats per desobediència, indiquen fonts policials. Des de la PAHC Sabadell, en canvi, asseguren que l'arrestat no ha intentat agredir cap agent, sinó que ha caigut tant ell com els antiavalots mentre el retiraven de la porta on vivia la família que es pretenia desnonar. 

"Hem resistit de manera pacífica, hem segut i ens han fet l'arrenca-cebes. Tot era com tantes altres vegades. Però la violència que han emprat, amb un cop de puny al pòmul d'una companya i dits torçats a altra gent, no ho havia vist gairebé mai", exposa la portaveu de la plataforma sabadellenca, Aïda Guidus. En el seu cas, diu que no han percebut cap canvi en el tarannà de la intervenció policial ni cap menció dels agents a la mediació. De fet, lamenten que ni tan sols han permès que l'ambulància que havien trucat atengués el company detingut abans que se l'enduguessin els agents.


La família que intentaven desnonar, a més, tenia un informe de vulnerabilitat social i entrava dins dels paràmetres per rebre un lloguer social, segons la llei catalana. La voluntat de la propietat, el fons immobiliari Promontoria Coliseum, i la decisió del jutge, però, han acabat decantant la balança perquè es realitzés igualment el desnonament. 

Antiavalots arreu del territori


Una situació molt similar s'ha viscut a l'avinguda Marquès de Montroig de Badalona. En aquest cas, la propietat -Urban View- era una empresa estrangera que fins i tot el procurador que acompanyava la comitiva judicial confessava tenir problemes per contactar amb ells. Qui ho assegura és Carles Sagués, de la plataforma Sant Roc Som Badalona. "A la família que vivia en el pis els haurien de fer lloguer social. Tenen l'informe. I la dona té més de 80 anys", exposa l'activista.

En comptes d'això, la justícia ha considerat necessari executar el desnonament i demanar la presència dels antiavalots, segons han subratllat els Mossos. "No s'havia donat cap mena d'incident previ, ni teníem un historial que necessités cap previsió policial especial", insisteix Sagués, abans de concloure que el nou protocol no ha modificat cap aspecte. "Tampoc ningú ens ha parlat de canvi, ni de ningú que vingui a fer mediació", resol l'home. Finalment, s'ha executat el llançament judicial.

Aquests dos exemples han tingut un final més agre, però no han estat les úniques intervencions de l'ARRO al país. Aquest dimarts, a Igualada, un altre desnonament afectava una família amb tres menors i la situació de vulnerabilitat acreditada. Tanmateix, tal com demanava la propietat -el fons Cerberus, segons els activistes- tres furgonetes d'antiavalots van arribar a tocar de l'edifici assenyalat per la justícia i l'alarma es va estendre entre els militants de la PAH Anoia, que van fer pressió al carrer i a les xarxes socials perquè es cancel·lés el desnonament a última hora. En aquest cas, ho van aconseguir. De moment, però, durant un mes. 

Els deures del lloguer social


Així, mentre l'esperat protocol policial als desnonaments no ha acabat de complir l'expectativa dels moviments socials o de la CUP, que demanava que no hi hagués ordre públic als llançaments de famílies vulnerables, la gran pregunta d'alguns moviments socials és què passarà amb els grans propietaris que no ofereixen lloguers socials a les familíes, tal com marca la llei. De moment, unes setmanes enrere, el Govern va anunciar que l'Agència Catalana de Consum ja havia aplicat 57 sancions per aquest motiu i que de manera imminent s'accelerarien els processos de persecució de les males pràctiques dels grans tenidors.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació