14
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:37h
Després de mesos anunciant una onada roja republicana, l'electorat nord-americà ha emès un missatge que ha deixat estabornits la majoria dels analistes i experts en demoscòpia. Un context de crisi econòmica, amb una inflació elevada i un president com Joe Biden desgastat, oferien un quadre escènic per a una ensulsiada electoral. Però el que han reflectit els vots és un panorama complex, amb uns resultats híbrids que, en tot cas, desmenteixen les previsions de la dreta més radicalitzada. El resultat de les eleccions tindrà implicacions fora dels Estats Units. També en la política espanyola, on la dreta reprodueix molts trets dialèctics fabricats en els laboratoris ideològics del conservadorisme nord-americà.
El PP no escapa a la tensió generada des dels sectors radicalitzats de la dreta profunda. Aquest dilluns, Alberto Núñez Feijóoha escomès contra Pedro Sánchez per la derogació del delicte de sedició. Ha acusat el líder socialista de trencar amb els valors conservadors i ha fet una crida a una rebel·lió dins del PSOE: "O Sánchez o Espanya", ha dit. Poques hores abans, Isabel Díaz Ayuso deslegitimava la manifestació massiva de diumenge a Madrid en favor de la sanitat pública. Feijóo, que ha invocat també la moderació enfront el "radicalisme", es mou en un terreny fràgil. I els darrers esdeveniments en l'escena internacional no l'ajuden. Es va veure amb la dimissió de Liz Truss, després d'anunciar un pla de reducció d'impostos als més rics. La caiguda de Truss va agafar també amb el pas canviat un PP que fins aleshores preconitzava amb entusiasme un thatcherisme a l'espanyola.
PP versus Partit Republicà, Bannon versus Vox
Des dels anys de José María Aznar, el PP va establir un bon vincle amb l'entorn del Partit Republicà. En bona part va ser a través de la FAES, que va mantenir un contacte fluid amb l’International Republican Institute (IRI) depenent del partit i que havia estat presidit un temps pel senador i excandidat presidencial John McCain. Però també amb diversos laboratoris d'idees de l'univers conservador nord-americà, com la Fundació Heritage i l'American Enterprise Institute.
Després, amb l'aparició del trumpisme, el mateix Aznar va mostrar cert distanciament envers Donald Trump. Però les connivències amb els centres ideològics i l'estil d'una cadena com la Fox van ser evidents en molts dels continguts i en els temes principals (antiimpostos, suport als falcons d'Israel, aposta per les guerres culturals i els valors tradicionals...). D'altra banda, des de Vox sí que es va mostrar proximitat amb el moviment trumpià. Rafael Bardají, antic col·laborador d'Aznar a FAES, va abandonar el PP per entrar a militar en el partit de Santiago Abascal. Ell va ser el vincle entre Vox i el gurú trumpià Steve Bannon, com recordàvem en aquest article. La periodista Marisa Kohan donava molts detalls de la relació enytre Bannon i Vox en un reportatge seu. Ara, amb la derrota de molts candidats ultres als EUA, Vox veu afeblir-se un dels seus referents. Aquest és el context.
El que les enquestes no capten
Un dels elements a tenir en compte d'aquestes midterm nord-americanes és els errors comesos pels instituts d'opinió. La majoria anunciava un allau conservador, uns altres una nítida victòria republicana. No ha passat ni una cosa ni l'altra. Un fet que serà analitzat durant temps i que ja ha fet sortir dirigents republicans preguntant-se com és possible que en plena espiral de preus no es produeixi una davallada del partit al govern. El desconcert és similar al que mostren aquests dies membres del PP davant la resistència d'un Pedro Sánchez que, malgrat les enquestes, no dona mostres de flaquesa.
Els excessos retòrics són castigats
La societat nord-americana ha llançat un seriós advertiment contra la barroeria dels principals candidats republicans. Si Isabel Díaz Ayuso ja va haver de menjar-se les seves paraules quan va aplaudir el programa fiscal de Truss, ara pot quedar en evidència després d'assegurar que la pretensió de Pedro Sánchez era posar l'oposició "a la presó". Una duresa dialèctica que no troba altre paral·lelisme que el de l'ala més trumpiana dels republicans.
Biden i Sánchez, "il·legítims"
Són també similars les admonicions de republicans dels EUA i populars espanyols contra una suposada il·legitimitat de Biden i Sánchez, respectivament. Pels primers, Biden va cometre frau a les eleccions. Pel PP espanyol, els pactes de Sánchez freguen la il·legitimitat quan pacta amb els independentistes. El líder nord-americà també és presentat com un ninot en mans d'una suposada "extrema esquerra" demòcrata.
Modularà el discurs Feijóo?
El líder del PP es troba en una situació difícil. No vol deixar espai entre ell i Vox, i per això evita rebaixar la retòrica contra Sánchez. També se sent pressionat per l'ala dura del seu partit, que Ayuso representa, com s'ha vist molt clarament amb el fre donat a una renovació pactada del poder judicial que ja era a punt d'anunciar-se. El govern espanyol està aprofitant el discurs dur de Feijóo per alinear-lo amb l'extrema dreta. Però a Génova saben que si no aconsegueixen allunyar el votant més centrista de Sánchez i portar-lo al PP, les possibilitats d'assolir la Moncloa s'allunyen.
El PP no escapa a la tensió generada des dels sectors radicalitzats de la dreta profunda. Aquest dilluns, Alberto Núñez Feijóoha escomès contra Pedro Sánchez per la derogació del delicte de sedició. Ha acusat el líder socialista de trencar amb els valors conservadors i ha fet una crida a una rebel·lió dins del PSOE: "O Sánchez o Espanya", ha dit. Poques hores abans, Isabel Díaz Ayuso deslegitimava la manifestació massiva de diumenge a Madrid en favor de la sanitat pública. Feijóo, que ha invocat també la moderació enfront el "radicalisme", es mou en un terreny fràgil. I els darrers esdeveniments en l'escena internacional no l'ajuden. Es va veure amb la dimissió de Liz Truss, després d'anunciar un pla de reducció d'impostos als més rics. La caiguda de Truss va agafar també amb el pas canviat un PP que fins aleshores preconitzava amb entusiasme un thatcherisme a l'espanyola.
PP versus Partit Republicà, Bannon versus Vox
Des dels anys de José María Aznar, el PP va establir un bon vincle amb l'entorn del Partit Republicà. En bona part va ser a través de la FAES, que va mantenir un contacte fluid amb l’International Republican Institute (IRI) depenent del partit i que havia estat presidit un temps pel senador i excandidat presidencial John McCain. Però també amb diversos laboratoris d'idees de l'univers conservador nord-americà, com la Fundació Heritage i l'American Enterprise Institute.
Després, amb l'aparició del trumpisme, el mateix Aznar va mostrar cert distanciament envers Donald Trump. Però les connivències amb els centres ideològics i l'estil d'una cadena com la Fox van ser evidents en molts dels continguts i en els temes principals (antiimpostos, suport als falcons d'Israel, aposta per les guerres culturals i els valors tradicionals...). D'altra banda, des de Vox sí que es va mostrar proximitat amb el moviment trumpià. Rafael Bardají, antic col·laborador d'Aznar a FAES, va abandonar el PP per entrar a militar en el partit de Santiago Abascal. Ell va ser el vincle entre Vox i el gurú trumpià Steve Bannon, com recordàvem en aquest article. La periodista Marisa Kohan donava molts detalls de la relació enytre Bannon i Vox en un reportatge seu. Ara, amb la derrota de molts candidats ultres als EUA, Vox veu afeblir-se un dels seus referents. Aquest és el context.
El que les enquestes no capten
Un dels elements a tenir en compte d'aquestes midterm nord-americanes és els errors comesos pels instituts d'opinió. La majoria anunciava un allau conservador, uns altres una nítida victòria republicana. No ha passat ni una cosa ni l'altra. Un fet que serà analitzat durant temps i que ja ha fet sortir dirigents republicans preguntant-se com és possible que en plena espiral de preus no es produeixi una davallada del partit al govern. El desconcert és similar al que mostren aquests dies membres del PP davant la resistència d'un Pedro Sánchez que, malgrat les enquestes, no dona mostres de flaquesa.
Els excessos retòrics són castigats
La societat nord-americana ha llançat un seriós advertiment contra la barroeria dels principals candidats republicans. Si Isabel Díaz Ayuso ja va haver de menjar-se les seves paraules quan va aplaudir el programa fiscal de Truss, ara pot quedar en evidència després d'assegurar que la pretensió de Pedro Sánchez era posar l'oposició "a la presó". Una duresa dialèctica que no troba altre paral·lelisme que el de l'ala més trumpiana dels republicans.
Biden i Sánchez, "il·legítims"
Són també similars les admonicions de republicans dels EUA i populars espanyols contra una suposada il·legitimitat de Biden i Sánchez, respectivament. Pels primers, Biden va cometre frau a les eleccions. Pel PP espanyol, els pactes de Sánchez freguen la il·legitimitat quan pacta amb els independentistes. El líder nord-americà també és presentat com un ninot en mans d'una suposada "extrema esquerra" demòcrata.
Modularà el discurs Feijóo?
El líder del PP es troba en una situació difícil. No vol deixar espai entre ell i Vox, i per això evita rebaixar la retòrica contra Sánchez. També se sent pressionat per l'ala dura del seu partit, que Ayuso representa, com s'ha vist molt clarament amb el fre donat a una renovació pactada del poder judicial que ja era a punt d'anunciar-se. El govern espanyol està aprofitant el discurs dur de Feijóo per alinear-lo amb l'extrema dreta. Però a Génova saben que si no aconsegueixen allunyar el votant més centrista de Sánchez i portar-lo al PP, les possibilitats d'assolir la Moncloa s'allunyen.