09
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
10
de novembre
a les
19:01h
El panorama electoral en clau independentista és incert, força decantat cap a negatiu. Així ho indica el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el qual apunta que la majoria independentista ja esberlada a nivell estratègic i d'aliances podria també desaparèixer a nivell numèric al Parlament. Ara bé, malgrat que el PSC es consolida en el primer lloc, ERC i la CUP aguanten i la causa de la davallada seria la notable caiguda de Junts, que passaria de 32 escons actuals a entre 19 i 24. A què es deu aquest resultat? Set claus de l'enquesta podrien ajudar a entendre'l.
Eleccions del 2021 i estimació d'escons al Parlament, segons el CEO
La primera barra de cada partit és el resultat obtingut als últims comicis i la segona, el valor mitjà de la previsió del baròmetre (es pot consultar l'interval complet clicant o passant el cursor per damunt)
1. Cap a on perdria vots Junts?
El partit de Laura Borràs i Jordi Turull paradoxalment no perdria vots. O almenys no més que PSC i ERC, una mica més de 150.000 cadascun, i molts d'ells amb transferències creuades. El que ocorre és que la participació pujaria respecte les eleccions del 2021, quan hi va haver una abstenció de gairebé el 49% del cens a causa de la situació pandèmica. Respecte llavors, els socialistes sumarien uns 500.000 votants que aquells comicis van quedar-se a casa o van votar nul o en blanc, els republicans en convencerien quasi 365.000 i Junts, tan sols uns 85.000. L'altre partit que n'aconseguiria seduir molts és el PP (uns 280.000), l'ascens del qual també a costa de Vox i Cs és l'altra gran novetat de l'enquesta.
D'aquesta manera, malgrat mantenir-se força estable en quantitat de paperetes (el nivell de guanys i pèrdues és molt similar), Borràs i Turull es veurien perjudicats per l'increment de suports cap a altres formacions en un context de major normalitat pel que fa a la participació. Així, doncs, Junts s'hauria pogut beneficiar per l'alta abstenció pel fet d'haver aconseguit mobilitzar els votants fidels les darreres eleccions. Per aquest motiu, el CEO també apunta que, en unes eleccions espanyoles, aquesta formació podria reeditar els vuit escons aconseguits el 2019 -o perdre'n només dos-, en el que van ser uns comicis amb nivells d'abstenció moderats i en què ERC ja la va superar clarament.
Per on guanyaria i perdria vots cada partit?
El gràfic mostra l'estimació total de vots guanyats o perduts per partit respecte les últimes eleccions, però passant el cursor o clicant cada barra, es pot consultar concretament quants se sumen o se'n van cap a formacions independentistes, no independentistes, forces extraparlamentàries i abstencionistes, blancs i nuls.
2. Com li ha afectat electoralment la sortida del Govern?
És molt aviat per treure'n conclusions. El treball de camp del baròmetre es va fer entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre, i tot just Junts va anunciar que deixava l'executiu el 7 d'octubre. Si es comparen les respostes registrades abans i després d'aquell fet pel que fa a la intenció directa de vot, pot semblar que la de Junts cau lleugerament (del 12,5% al 10,4%), tot i que, segons el director del CEO, Jordi Muñoz, la diferència no és estadísticament significativa. Segurament caldrà esperar més per calibrar-ne l'impacte.
Com va variar la intenció directa de vot després del trencament del Govern?
3. Ho té fàcil Junts per robar vot d'altres partits?
No massa. De fet, si algun partit pogués aspirar a créixer a costa d'altres formacions, segurament no seria el de Borràs i Turull. A més de la intenció de vot, el CEO pregunta per qui es votaria com a segona opció i ERC és l'alternativa preferida tant dels votants de Junts com del PSC i la CUP, i el PSC ho és dels comuns -amb els republicans per darrere-. En canvi, Junts no és la segona opció de cap electorat, i fins i tot el d'ERC estaria molt dividit entre aquesta candidatura, el PSC i la CUP. Ho té complicat per sumar per aquí.
Quin partit votaries, si no ho fessis per la teva primera opció?
Cada columna representa un electorat i s'hi identifica quin percentatge d'aquest triaria cada alternativa electoral en cas de no poder votar la candidatura preferida
4. Tenen capacitat de seducció els dirigents de Junts?
Per sota d'altres, ja que el líder amb major nota és de nou Oriol Junqueras i, per darrere, es troben Pere Aragonès i diputats dels comuns, la CUP i el PSC. Per sota se situen Carles Puigdemont i Laura Borràs, només superant els candidats de la dreta espanyolista. Ara bé, els líders de Junts són molt valorats pel propi electorat, amb un destacat 8 per a Puigdemont i un 6,6 per a Borràs, però no tant per a la resta. Entre els abstencionistes del 2021, on sembla que ara hi ha més camp per córrer, només reben un 3,1 i un 3,5, respectivament, de mitjana. Tenen més capacitat de seduir-los Junqueras (4,3), Illa (4,1) i Aragonès (4), fet que es tradueix en més nous votants.
Quina valoració reben els dirigents catalans?
5. Qualla l'estratègia independentista de Junts?
Els fruits de la taula de diàleg són per ara esquifits, però això no està arrossegant l'independentisme cap a la unilateralitat. De fet, els tres baròmetres del 2022 són quasi calcats pel que fa a aquesta qüestió, amb un 30% dels enquestats que aposta per la independència pactada, triplicant aquells que la defensen unilateral. A més, els votants de Junts no tenen massa clara la preferència per cap d'aquestes dues opcions, ja que a cada sondeig s'hi mostren dividits -com els de la CUP-, si bé amb la unilateralitat en lleuger augment i ara empatada amb el suport dels seus electors que defensen el diàleg. Els votants d'ERC, en canvi, estan molt alineats amb l'estratègia de la direcció del partit.
Com evoluciona la preferència per la unilateralitat i el diàleg?
6. Junts s'imposa almenys a les xarxes socials?
No cal analitzar massa les xarxes socials per inferir que, en aquest àmbit, els partidaris de la unilateralitat sí que gaudirien d'una clara hegemonia en el camp independentista. És, però, un miratge, ja que, si s'observa la intenció directa de vot només entre aquells enquestats que comenten política a les xarxes socials, ERC és de forma molt destacada el partit preferit, amb un increment de vot similar al que experimenta Junts. Els partits que pugen més, de fet, són la CUP i comuns, segurament perquè tenen electorats més joves que hi són més presents. La hiperactivitat a xarxes de certs perfils potser pot esbiaixar la percepció del que s'hi opina realment.
Com varia la intenció directa de vot, en funció de si es parla de política a les xarxes?
7. Però les enquestes sempre s'equivoquen a la baixa amb Junts, no?
Algunes enquestes sí que el menystenen força, com el CIS, però, en el cas del CEO, això no ocorre. Mesos abans de les eleccions del 2021, els seus baròmetres ja apuntaven que la distància entre ERC i Junts podia ser molt reduïda i, en tot cas, va ser el resultat del PSC el que va sorprendre. Altra cosa és que el partit de Borràs i Turull acostuma a millorar els pronòstics a mesura que s'acosten els comicis, mentre que els republicans empitjoren, una tendència que el CEO sí que acostuma a detectar. Ara bé, malgrat que a finals de 2018 i principis de 2019, Junts també passava un mal moment demoscòpic, mai cap baròmetre havia previst fins ara un resultat tan dolent com el d'aquest últim sondeig.
Com ha evolucionat l'estimació d'escons dels baròmetres del CEO?
En un color més clar, es mostra l'interval de diputats previst de cadascun dels tres principals partits
Eleccions del 2021 i estimació d'escons al Parlament, segons el CEO
La primera barra de cada partit és el resultat obtingut als últims comicis i la segona, el valor mitjà de la previsió del baròmetre (es pot consultar l'interval complet clicant o passant el cursor per damunt)
1. Cap a on perdria vots Junts?
El partit de Laura Borràs i Jordi Turull paradoxalment no perdria vots. O almenys no més que PSC i ERC, una mica més de 150.000 cadascun, i molts d'ells amb transferències creuades. El que ocorre és que la participació pujaria respecte les eleccions del 2021, quan hi va haver una abstenció de gairebé el 49% del cens a causa de la situació pandèmica. Respecte llavors, els socialistes sumarien uns 500.000 votants que aquells comicis van quedar-se a casa o van votar nul o en blanc, els republicans en convencerien quasi 365.000 i Junts, tan sols uns 85.000. L'altre partit que n'aconseguiria seduir molts és el PP (uns 280.000), l'ascens del qual també a costa de Vox i Cs és l'altra gran novetat de l'enquesta.
D'aquesta manera, malgrat mantenir-se força estable en quantitat de paperetes (el nivell de guanys i pèrdues és molt similar), Borràs i Turull es veurien perjudicats per l'increment de suports cap a altres formacions en un context de major normalitat pel que fa a la participació. Així, doncs, Junts s'hauria pogut beneficiar per l'alta abstenció pel fet d'haver aconseguit mobilitzar els votants fidels les darreres eleccions. Per aquest motiu, el CEO també apunta que, en unes eleccions espanyoles, aquesta formació podria reeditar els vuit escons aconseguits el 2019 -o perdre'n només dos-, en el que van ser uns comicis amb nivells d'abstenció moderats i en què ERC ja la va superar clarament.
Per on guanyaria i perdria vots cada partit?
El gràfic mostra l'estimació total de vots guanyats o perduts per partit respecte les últimes eleccions, però passant el cursor o clicant cada barra, es pot consultar concretament quants se sumen o se'n van cap a formacions independentistes, no independentistes, forces extraparlamentàries i abstencionistes, blancs i nuls.
2. Com li ha afectat electoralment la sortida del Govern?
És molt aviat per treure'n conclusions. El treball de camp del baròmetre es va fer entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre, i tot just Junts va anunciar que deixava l'executiu el 7 d'octubre. Si es comparen les respostes registrades abans i després d'aquell fet pel que fa a la intenció directa de vot, pot semblar que la de Junts cau lleugerament (del 12,5% al 10,4%), tot i que, segons el director del CEO, Jordi Muñoz, la diferència no és estadísticament significativa. Segurament caldrà esperar més per calibrar-ne l'impacte.
Com va variar la intenció directa de vot després del trencament del Govern?
3. Ho té fàcil Junts per robar vot d'altres partits?
No massa. De fet, si algun partit pogués aspirar a créixer a costa d'altres formacions, segurament no seria el de Borràs i Turull. A més de la intenció de vot, el CEO pregunta per qui es votaria com a segona opció i ERC és l'alternativa preferida tant dels votants de Junts com del PSC i la CUP, i el PSC ho és dels comuns -amb els republicans per darrere-. En canvi, Junts no és la segona opció de cap electorat, i fins i tot el d'ERC estaria molt dividit entre aquesta candidatura, el PSC i la CUP. Ho té complicat per sumar per aquí.
Quin partit votaries, si no ho fessis per la teva primera opció?
Cada columna representa un electorat i s'hi identifica quin percentatge d'aquest triaria cada alternativa electoral en cas de no poder votar la candidatura preferida
4. Tenen capacitat de seducció els dirigents de Junts?
Per sota d'altres, ja que el líder amb major nota és de nou Oriol Junqueras i, per darrere, es troben Pere Aragonès i diputats dels comuns, la CUP i el PSC. Per sota se situen Carles Puigdemont i Laura Borràs, només superant els candidats de la dreta espanyolista. Ara bé, els líders de Junts són molt valorats pel propi electorat, amb un destacat 8 per a Puigdemont i un 6,6 per a Borràs, però no tant per a la resta. Entre els abstencionistes del 2021, on sembla que ara hi ha més camp per córrer, només reben un 3,1 i un 3,5, respectivament, de mitjana. Tenen més capacitat de seduir-los Junqueras (4,3), Illa (4,1) i Aragonès (4), fet que es tradueix en més nous votants.
Quina valoració reben els dirigents catalans?
5. Qualla l'estratègia independentista de Junts?
Els fruits de la taula de diàleg són per ara esquifits, però això no està arrossegant l'independentisme cap a la unilateralitat. De fet, els tres baròmetres del 2022 són quasi calcats pel que fa a aquesta qüestió, amb un 30% dels enquestats que aposta per la independència pactada, triplicant aquells que la defensen unilateral. A més, els votants de Junts no tenen massa clara la preferència per cap d'aquestes dues opcions, ja que a cada sondeig s'hi mostren dividits -com els de la CUP-, si bé amb la unilateralitat en lleuger augment i ara empatada amb el suport dels seus electors que defensen el diàleg. Els votants d'ERC, en canvi, estan molt alineats amb l'estratègia de la direcció del partit.
Com evoluciona la preferència per la unilateralitat i el diàleg?
6. Junts s'imposa almenys a les xarxes socials?
No cal analitzar massa les xarxes socials per inferir que, en aquest àmbit, els partidaris de la unilateralitat sí que gaudirien d'una clara hegemonia en el camp independentista. És, però, un miratge, ja que, si s'observa la intenció directa de vot només entre aquells enquestats que comenten política a les xarxes socials, ERC és de forma molt destacada el partit preferit, amb un increment de vot similar al que experimenta Junts. Els partits que pugen més, de fet, són la CUP i comuns, segurament perquè tenen electorats més joves que hi són més presents. La hiperactivitat a xarxes de certs perfils potser pot esbiaixar la percepció del que s'hi opina realment.
Com varia la intenció directa de vot, en funció de si es parla de política a les xarxes?
7. Però les enquestes sempre s'equivoquen a la baixa amb Junts, no?
Algunes enquestes sí que el menystenen força, com el CIS, però, en el cas del CEO, això no ocorre. Mesos abans de les eleccions del 2021, els seus baròmetres ja apuntaven que la distància entre ERC i Junts podia ser molt reduïda i, en tot cas, va ser el resultat del PSC el que va sorprendre. Altra cosa és que el partit de Borràs i Turull acostuma a millorar els pronòstics a mesura que s'acosten els comicis, mentre que els republicans empitjoren, una tendència que el CEO sí que acostuma a detectar. Ara bé, malgrat que a finals de 2018 i principis de 2019, Junts també passava un mal moment demoscòpic, mai cap baròmetre havia previst fins ara un resultat tan dolent com el d'aquest últim sondeig.
Com ha evolucionat l'estimació d'escons dels baròmetres del CEO?
En un color més clar, es mostra l'interval de diputats previst de cadascun dels tres principals partits