09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:38h
Nou embat social perquè Barcelona retiri l'agermanament amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv. Fa anys que entitats de l'entorn social, així com la CUP en l'àmbit polític, insisteixen perquè es retiri aquest lligam, després que el govern socialista de Joan Clos el signés l'any 1998, arran dels Acord de Pau d'Oslo. En aquesta ocasió, però, la campanya "Barcelona amb l'apartheid no, amb els drets humans sí" ara vol introduir aquesta petició com a punt específic de l'ordre del dia del plenari a l'Ajuntament. Per aconseguir-ho, s'han llançat a recollir 3.750 signatures, com marca la normativa municipal per a les iniciatives ciutadanes.
Després de 24 anys de vigència, i amb diversos episodis d'escalada de violència a la franja de Gaza, els atacs de l'Estat d'Israel a la població palestina han alimentat les pretensions dels activistes pel que fa al posicionament del govern d'Ada Colau i Jaume Collboni. En no rebre atenció tot i les peticions reiterades, els implicats en entitats com Prou Complicitat o LaFede, que aplega un centenar d'entitats per la justícia global, han fet un pas més enllà.
Els impulsors de la iniciativa ciutadana fan constar a la petició que un dels passos principals és el de "suspendre les relacions institucionals amb l'estat d'Israel, inclòs l'acord d'amistat i cooperació Barcelona-Gaza-Tel-Aviv". Almenys, fins que les autoritats israelianes no es compleixin les recomanacions sobre dret internacional i drets humans del poble palestí, remarca la proposta.
Els organitzadors de la crida, entre els quals hi ha també la Comunitat Palestina de Catalunya, recorden que les condicions per adherir-se a les signatures hi ha el d'estar empadronat a Barcelona i tenir més de 16 anys. Si aconsegueixen reunir les validacions necessàries, els partits polítics del consistori hauran de posicionar-se sobre la proposta.
Després de 24 anys de vigència, i amb diversos episodis d'escalada de violència a la franja de Gaza, els atacs de l'Estat d'Israel a la població palestina han alimentat les pretensions dels activistes pel que fa al posicionament del govern d'Ada Colau i Jaume Collboni. En no rebre atenció tot i les peticions reiterades, els implicats en entitats com Prou Complicitat o LaFede, que aplega un centenar d'entitats per la justícia global, han fet un pas més enllà.
En concret, ara són 109 organitzacions les que reclamen que se suspenguin les relacions amb Israel i es retiri l'agermanament amb Tel-Aviv. Especialment, després que el debat sobre el paper de l'estat israelià en el conflicte amb Palestina hagi arribat al Parlament de Catalunya i sortís aprovada una resolució que reconeixia pràctiques d'apartheid per part de les forces de Benjamin Netanyahu. En el cas català, tot i el posicionament d'ERC, que va votar a favor d'aquesta postura juntament amb el PSC, la CUP i comuns, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va validar el manteniment de les relacions de la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, amb Israel, abans de trencar-se l'aliança entre Junts i Esquerra Republicana. Ara, però, s'espera que sigui l'Ajuntament de Barcelona qui actuï amb alguna acció tangible.Nou pas per la campanya #BCNambTLVNo!
— ProuComplicitat (@proucomplicitat) November 9, 2022
Engeguem recollida de firmes i campanya feta amb les companyes del @Rodillo_Club!
Visit Tel Aviv: The best apartheid in the world!https://t.co/4aEgYEAS0S
Els impulsors de la iniciativa ciutadana fan constar a la petició que un dels passos principals és el de "suspendre les relacions institucionals amb l'estat d'Israel, inclòs l'acord d'amistat i cooperació Barcelona-Gaza-Tel-Aviv". Almenys, fins que les autoritats israelianes no es compleixin les recomanacions sobre dret internacional i drets humans del poble palestí, remarca la proposta.
Els organitzadors de la crida, entre els quals hi ha també la Comunitat Palestina de Catalunya, recorden que les condicions per adherir-se a les signatures hi ha el d'estar empadronat a Barcelona i tenir més de 16 anys. Si aconsegueixen reunir les validacions necessàries, els partits polítics del consistori hauran de posicionar-se sobre la proposta.