09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:05h
El PSC guanyaria probablement ara unes eleccions al Parlament, aconseguint entre 35 i 41 escons, per damunt dels 33 assolits el febrer de l'any passat. Així ho apunta el tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentat aquest dimecres, el qual també apunta que, en segon lloc, se situaria ERC, que fins i tot podria disputar la victòria, amb un interval d'entre 30 i 36 diputats (ara en té 33). En tot cas, superaria clarament Junts, que cauria fins a entre 19 i 24 (actualment, 32).
El sondeig, que compta amb una mostra de 2.000 entrevistes, reflecteix només parcialment l'impacte del trencament del Govern, el qual va tenir lloc el 7 d'octubre, mentre que el treball de camp es va realitzar entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre. Sigui com sigui, la mala maror entre socis ja era clara en tot el període. Pel que fa a la resta de formacions, el PP pujaria dels 4 escons fins a 11-16, la CUP es quedaria amb 8-12 (ara en són 9), Vox cauria dels 11 fins a 6-10, els comuns ho farien dels 8 també fins a 6-10 i Cs podria quedar fora o sumar-ne fins a 4 (ara en té 6).
D'aquesta manera, la majoria independentista actualment esberlada podria perillar fins i tot a nivell numèric, ja que els 74 diputats que actualment sumen ERC, Junts i la CUP podrien caure fins a 57, en la franja més baixa. Aquesta hipòtesi, però, és poc realista, ja que alguns escons deuen ballar precisament entre aquestes formacions i, per tant, totes elles difícilment quedarien en la pitjor de les posicions dels intervals particulars. En la franja alta, en podrien sumar 72, tot i que, pels mateixos motius, difícilment s'assoliria aquesta xifra per la pugna entre les tres candidatures.
Malgrat que, en la franja baixa del PSC i l'alta d'ERC aquestes dues forces podrien empatar a 35 o 36 escons (o fins i tot guanyar els republicans per 36 a 35), els socialistes serien sens dubte els més votats, segons l'enquesta. El partit de Pere Aragonès obtindria entre un 18% i un 22% dels suports, per un 23% a 27% del de Salvador Illa, després d'obtenir respectivament un 23% i un 21,3% a les anteriors eleccions. En canvi, Junts cauria del 20% fins a entre el 12% i el 15%. En total, l'independentisme obtindria entre un 36% i un 45% dels vots.
Segons ha explicat el director del CEO, Jordi Muñoz, els canvis electorals no responen tant a transferències de vot entre partits, sinó a la mobilització electoral, és a dir, a l'entrada de nous votants a les urnes, atès que els comicis del 2021 van tenir una participació molt baixa. Els exabstencionistes, per tant, optarien sobretot per PSC, ERC i PP, per aquest ordre. En tot cas, entre les tres forces de dreta unionista (PP, Vox i Cs) sí que hi hauria transferències i canvis interns.
De cara a unes eventuals eleccions estatals, el PSC també s'imposaria probablement a Catalunya, repetint els 12 escons o pujant fins a 15, seguit d'ERC, que igualment podria optar a la victòria per la franja alta, ja que podria reeditar els 13 diputats o caure fins a 10. Igualment, Junts en tornaria a aconseguir 8 o podria baixar fins a 6, el PP pujaria de 2 a 4-7, els comuns caurien de 7 a 4-6, la CUP n'assoliria entre 1 i 3 (ara en té 2), Vox repetiria els 2 o en sumaria un altre i Cs passaria de 2 a 1 o cap.
Pel que fa a la valoració de líders, torna a situar-se al capdavant el president d'ERC, Oriol Junqueras, amb un 4,9 sobre 10, seguit pel dirigent dels comuns Jaume Asens, amb un 4,5. Just darrere, amb un 4,4, es troben el president català, Pere Aragonès, Jèssica Albiach (comuns) i Eulàlia Reguant (CUP), just per davant de la també cupaire Dolors Sabater i el líder del PSC, Salvador Illa, amb un 4,3. El ministre socialista Miquel Iceta obté un 4 i, per sota d'aquesta xifra, empaten a 3,8 Carles Puigdemont i Laura Borràs. Tanquen el rànquing els dirigents de la dreta unionista: Alejandro Fernández (2,5) i Lorena Roldán (2,2), del PP; Inés Arrimadas (2,2) i Carlos Carrizosa (1,8), de Cs; i Ignacio Garriga (2,1), de Vox.
Curiosament, aquest baròmetre pregunta també pel llegat de dos expresidents, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. És millor la del socialista, ja que un 58% la creu bona o molt bona i només un 14%, dolenta o molt dolenta, mentre que, pel que fa al convergent, un 43% la veu bona o molt bona i un altre 37%, dolenta o molt dolenta. A nivell d'electorats, tan sols els de Junts i ERC aproven el llegat de Pujol (76% i 60%, respectivament), mentre que l'aprovació de Maragall només cau per sota del 50% en els de CUP i Vox. Curiosament, però, els votants republicans valoren més l'expresident socialista que els del PSC.
El sondeig, que compta amb una mostra de 2.000 entrevistes, reflecteix només parcialment l'impacte del trencament del Govern, el qual va tenir lloc el 7 d'octubre, mentre que el treball de camp es va realitzar entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre. Sigui com sigui, la mala maror entre socis ja era clara en tot el període. Pel que fa a la resta de formacions, el PP pujaria dels 4 escons fins a 11-16, la CUP es quedaria amb 8-12 (ara en són 9), Vox cauria dels 11 fins a 6-10, els comuns ho farien dels 8 també fins a 6-10 i Cs podria quedar fora o sumar-ne fins a 4 (ara en té 6).
D'aquesta manera, la majoria independentista actualment esberlada podria perillar fins i tot a nivell numèric, ja que els 74 diputats que actualment sumen ERC, Junts i la CUP podrien caure fins a 57, en la franja més baixa. Aquesta hipòtesi, però, és poc realista, ja que alguns escons deuen ballar precisament entre aquestes formacions i, per tant, totes elles difícilment quedarien en la pitjor de les posicions dels intervals particulars. En la franja alta, en podrien sumar 72, tot i que, pels mateixos motius, difícilment s'assoliria aquesta xifra per la pugna entre les tres candidatures.
Malgrat que, en la franja baixa del PSC i l'alta d'ERC aquestes dues forces podrien empatar a 35 o 36 escons (o fins i tot guanyar els republicans per 36 a 35), els socialistes serien sens dubte els més votats, segons l'enquesta. El partit de Pere Aragonès obtindria entre un 18% i un 22% dels suports, per un 23% a 27% del de Salvador Illa, després d'obtenir respectivament un 23% i un 21,3% a les anteriors eleccions. En canvi, Junts cauria del 20% fins a entre el 12% i el 15%. En total, l'independentisme obtindria entre un 36% i un 45% dels vots.
Segons ha explicat el director del CEO, Jordi Muñoz, els canvis electorals no responen tant a transferències de vot entre partits, sinó a la mobilització electoral, és a dir, a l'entrada de nous votants a les urnes, atès que els comicis del 2021 van tenir una participació molt baixa. Els exabstencionistes, per tant, optarien sobretot per PSC, ERC i PP, per aquest ordre. En tot cas, entre les tres forces de dreta unionista (PP, Vox i Cs) sí que hi hauria transferències i canvis interns.
De cara a unes eventuals eleccions estatals, el PSC també s'imposaria probablement a Catalunya, repetint els 12 escons o pujant fins a 15, seguit d'ERC, que igualment podria optar a la victòria per la franja alta, ja que podria reeditar els 13 diputats o caure fins a 10. Igualment, Junts en tornaria a aconseguir 8 o podria baixar fins a 6, el PP pujaria de 2 a 4-7, els comuns caurien de 7 a 4-6, la CUP n'assoliria entre 1 i 3 (ara en té 2), Vox repetiria els 2 o en sumaria un altre i Cs passaria de 2 a 1 o cap.
Pel que fa a la valoració de líders, torna a situar-se al capdavant el president d'ERC, Oriol Junqueras, amb un 4,9 sobre 10, seguit pel dirigent dels comuns Jaume Asens, amb un 4,5. Just darrere, amb un 4,4, es troben el president català, Pere Aragonès, Jèssica Albiach (comuns) i Eulàlia Reguant (CUP), just per davant de la també cupaire Dolors Sabater i el líder del PSC, Salvador Illa, amb un 4,3. El ministre socialista Miquel Iceta obté un 4 i, per sota d'aquesta xifra, empaten a 3,8 Carles Puigdemont i Laura Borràs. Tanquen el rànquing els dirigents de la dreta unionista: Alejandro Fernández (2,5) i Lorena Roldán (2,2), del PP; Inés Arrimadas (2,2) i Carlos Carrizosa (1,8), de Cs; i Ignacio Garriga (2,1), de Vox.
Curiosament, aquest baròmetre pregunta també pel llegat de dos expresidents, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. És millor la del socialista, ja que un 58% la creu bona o molt bona i només un 14%, dolenta o molt dolenta, mentre que, pel que fa al convergent, un 43% la veu bona o molt bona i un altre 37%, dolenta o molt dolenta. A nivell d'electorats, tan sols els de Junts i ERC aproven el llegat de Pujol (76% i 60%, respectivament), mentre que l'aprovació de Maragall només cau per sota del 50% en els de CUP i Vox. Curiosament, però, els votants republicans valoren més l'expresident socialista que els del PSC.