09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:22h
A cada sessió de control es constata cada vegada més la distància irreconciliable entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i Junts. Aquesta setmana s'ha complert un mes del trencament de la coalició governamental i la relació entre exsocis es manté esquerdada, detall rellevant quan en les properes setmanes està en joc la negociació dels pressupostos, per als quals Aragonès espera el suport de Junts. La taula de diàleg ha estat l'epicentre del xoc entre el president i Albert Batet en la sessió de control d'aquest dimecres, convertida en una bateria de retrets sobre l'estratègia a seguir.
Batet ha demanat a Aragonès que "detalli" els "suposats èxits" de la taula de diàleg que ja existeixen, segons va indicar Oriol Junqueras a La Vanguardia. "Hi ha un acord de metodologia i un de construcció de confiança sobre el català", ha apuntat el president, que ha confiat que es compleixi el compromís de reforma el codi penal abans que acabi l'any. "No concreta", li ha retret el dirigent de Junts. "La taula de diàleg no dona resultats. No porta enlloc. És una mesa entre dos partits per donar estabilitat al govern espanyol, i ja veurem si a Catalunya", ha apuntat Batet. "S'han convertit en experts en avançar exàmens. Tenien un acord d'investidura i per resoldre les dicrepàncies van parlar d'una auditoria interna que ningú ha vist", ha remarcat, en referència al text que va propiciar la consulta a la militància. La llista de fets de la taula de diàleg arribarà al desembre, ha insistit el president de la Generalitat.
L'encarregada d'intervenir per part de la CUP ha estat la diputada Montserrat Vinyets, que ha comparat el cas Pegasus amb el PSOE de Narcís Serra i l'exministre Barrionuevo, que aquests dies han fet revelacions sobre la monarquia i sobre els GAL, respectivament. "Continuaran pactant amb qui els espia?", ha preguntat Vinyets. "Continuarem amb la denúncia política i jurídica", ha ressaltat Aragonès, que ha presentat una demanda que ja ha estat admesa a tràmit per l'espionatge. "Ho portarem a tot arreu", ha indicat el president, que fa tres setmanes va denunciar la intervenció del seu telèfon a Didier Reynders, comissari europeu de Justícia.
"No hi ha diàleg possible amb qui espia. Es pot pactar i espiar al mateix temps?. De veritat creu que la ministra de Defensa no sabia els resultats d'aquestes comissions? Són condicions per a una negociació? Es pot negociar quan no es parla d'igual a igual?", ha preguntat Vinyets en el torn de rèplica, durant la qual ha retret a ERC que "apuntali" aquesta estratègia, segons ella, de l'Estat. "No m'hauria imaginat mai que utilitzarien la meva figura com a víctima d'espionatge per deacreditar l'estratègia política", ha apuntat Aragonès, que els ha retret que el to no ajuda a "crear confiances". "La negociació es fa amb l'adversari, no amb qui coincideixes. Per això estem en una negociació amb l'Estat, els hem forçat a asseure's a la taula", ha apuntat el dirigent dels republicans.
En el torn del PSC, Salvador Illa ha optat per centrar la intervenció sobre seguretat, una de les "preocupacions" que creix "dia a dia" entre la ciutadania. "Cal un cop de timó per posar fi a les ingerències polítiques, i cal canviar el conseller Joan Ignasi Elena", ha reclamat Illa. Aragonès ha respost amb un lacònic "no" a la petició concreta del primer secretari dels socialistes de cessar-lo. "No anem bé", ha insistit el dirigent socialista, que també ha aprofitat per celebrar que SEAT posi en marxa el projecte amb fons europeus per la fàbrica de bateries elèctriques, que es farà a Sagunt, al País Valencià.
Alejandro Fernández, cap de files del PP, li ha ofert "claredat" a Aragonès per "no prendre més el pèl a la ciutadania". "Una llei de claredat a la canadenca obligaria a reformar la Constitució, i exigeix una majoria reforçada. El resultat tampoc seria vinculant", ha ressaltat. "El que vol és fer-ho tot d'amagat en la taula de diàleg, a veure què treuen amb Pedro Sánchez, i aguantar un quants mesos al poder", ha apuntat el dirigent popular. En la resposta, el president ha remarcat que "coneix bé" el cas del Quebec: "No es va enviar ningú a la presó ni a repartir llenya als col·legis electorals". "Es tracta de tenir un acord polític per votar sobre el futur del país. Jo crec que és possible", ha ressaltat Aragonès, que ha desafiat Fernàndez a parlar-ne.
En el torn de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha posat sobre la taula el cas del 3% de presumpte finançament irregular de Convergència. "Aquest Govern està compromès en la lluita contra la corrupció. Des de l'inici de la legislatura vam treballar per personar-nos en casos contra CDC", ha respost el president. "La corrupció no s'ha de tapar amb cap bandera i amb cap corona", ha remarcat Aragonès en referència a les males pràctiques associades a Joan Carles I. "A vostès els ha anat bé que hi haguessin investigacions, però els dono una mala notícia: no trobaran cap indici de malbaratament de recursos públics", ha resumit el president de la Generalitat. Carrizosa ha insitit en la idea que, sota el paraigua del procés, les males pràctiques s'han accentuat.
Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha retret al president les ajudes de 4,2 milions d'euros a pistes d'esquí, entre les quals Baqueira Beret. "El patrimoni dels propietaris és de 2.500 milions d'euros, entre els 30 més grans de l'Estat", ha ressaltat Albiach, que ha indicat que l'esquí és un model de turisme "abocat a la desaparició en les condicions climàtiques actuals". Aquests diners, ha dit, haurien d'anar destinats a polítiques d'habitatge a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran. "Hem de continuar diversificant el model", ha indicat Aragonès en el torn de resposta a En Comú Podem.
Batet ha demanat a Aragonès que "detalli" els "suposats èxits" de la taula de diàleg que ja existeixen, segons va indicar Oriol Junqueras a La Vanguardia. "Hi ha un acord de metodologia i un de construcció de confiança sobre el català", ha apuntat el president, que ha confiat que es compleixi el compromís de reforma el codi penal abans que acabi l'any. "No concreta", li ha retret el dirigent de Junts. "La taula de diàleg no dona resultats. No porta enlloc. És una mesa entre dos partits per donar estabilitat al govern espanyol, i ja veurem si a Catalunya", ha apuntat Batet. "S'han convertit en experts en avançar exàmens. Tenien un acord d'investidura i per resoldre les dicrepàncies van parlar d'una auditoria interna que ningú ha vist", ha remarcat, en referència al text que va propiciar la consulta a la militància. La llista de fets de la taula de diàleg arribarà al desembre, ha insistit el president de la Generalitat.
L'encarregada d'intervenir per part de la CUP ha estat la diputada Montserrat Vinyets, que ha comparat el cas Pegasus amb el PSOE de Narcís Serra i l'exministre Barrionuevo, que aquests dies han fet revelacions sobre la monarquia i sobre els GAL, respectivament. "Continuaran pactant amb qui els espia?", ha preguntat Vinyets. "Continuarem amb la denúncia política i jurídica", ha ressaltat Aragonès, que ha presentat una demanda que ja ha estat admesa a tràmit per l'espionatge. "Ho portarem a tot arreu", ha indicat el president, que fa tres setmanes va denunciar la intervenció del seu telèfon a Didier Reynders, comissari europeu de Justícia.
"No hi ha diàleg possible amb qui espia. Es pot pactar i espiar al mateix temps?. De veritat creu que la ministra de Defensa no sabia els resultats d'aquestes comissions? Són condicions per a una negociació? Es pot negociar quan no es parla d'igual a igual?", ha preguntat Vinyets en el torn de rèplica, durant la qual ha retret a ERC que "apuntali" aquesta estratègia, segons ella, de l'Estat. "No m'hauria imaginat mai que utilitzarien la meva figura com a víctima d'espionatge per deacreditar l'estratègia política", ha apuntat Aragonès, que els ha retret que el to no ajuda a "crear confiances". "La negociació es fa amb l'adversari, no amb qui coincideixes. Per això estem en una negociació amb l'Estat, els hem forçat a asseure's a la taula", ha apuntat el dirigent dels republicans.
En el torn del PSC, Salvador Illa ha optat per centrar la intervenció sobre seguretat, una de les "preocupacions" que creix "dia a dia" entre la ciutadania. "Cal un cop de timó per posar fi a les ingerències polítiques, i cal canviar el conseller Joan Ignasi Elena", ha reclamat Illa. Aragonès ha respost amb un lacònic "no" a la petició concreta del primer secretari dels socialistes de cessar-lo. "No anem bé", ha insistit el dirigent socialista, que també ha aprofitat per celebrar que SEAT posi en marxa el projecte amb fons europeus per la fàbrica de bateries elèctriques, que es farà a Sagunt, al País Valencià.
Alejandro Fernández, cap de files del PP, li ha ofert "claredat" a Aragonès per "no prendre més el pèl a la ciutadania". "Una llei de claredat a la canadenca obligaria a reformar la Constitució, i exigeix una majoria reforçada. El resultat tampoc seria vinculant", ha ressaltat. "El que vol és fer-ho tot d'amagat en la taula de diàleg, a veure què treuen amb Pedro Sánchez, i aguantar un quants mesos al poder", ha apuntat el dirigent popular. En la resposta, el president ha remarcat que "coneix bé" el cas del Quebec: "No es va enviar ningú a la presó ni a repartir llenya als col·legis electorals". "Es tracta de tenir un acord polític per votar sobre el futur del país. Jo crec que és possible", ha ressaltat Aragonès, que ha desafiat Fernàndez a parlar-ne.
En el torn de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha posat sobre la taula el cas del 3% de presumpte finançament irregular de Convergència. "Aquest Govern està compromès en la lluita contra la corrupció. Des de l'inici de la legislatura vam treballar per personar-nos en casos contra CDC", ha respost el president. "La corrupció no s'ha de tapar amb cap bandera i amb cap corona", ha remarcat Aragonès en referència a les males pràctiques associades a Joan Carles I. "A vostès els ha anat bé que hi haguessin investigacions, però els dono una mala notícia: no trobaran cap indici de malbaratament de recursos públics", ha resumit el president de la Generalitat. Carrizosa ha insitit en la idea que, sota el paraigua del procés, les males pràctiques s'han accentuat.
Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha retret al president les ajudes de 4,2 milions d'euros a pistes d'esquí, entre les quals Baqueira Beret. "El patrimoni dels propietaris és de 2.500 milions d'euros, entre els 30 més grans de l'Estat", ha ressaltat Albiach, que ha indicat que l'esquí és un model de turisme "abocat a la desaparició en les condicions climàtiques actuals". Aquests diners, ha dit, haurien d'anar destinats a polítiques d'habitatge a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran. "Hem de continuar diversificant el model", ha indicat Aragonès en el torn de resposta a En Comú Podem.