08
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
10
de novembre
a les
12:11h
"Una de les possibilitats d'estar a la presó és poder escoltar, via epistolar, moltíssima gent. Són com finestres entre murs". Són paraules de Raül Romeva per explicar la comunicació entaulada entre els dirigents sobiranistes catalans i la gent de tot arreu que els enviava cartes a la presó. La frase apareix a l'inici del documental Cartes a la presó: finestres entre murs que s'ha projectat aquesta tarda a l'Ateneu Barcelonès, amb presència de Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Pina i Neus Ràfols, de Maragda Mediàtica, que ha produït el documental. Ràfols n'ha estat codirectora i guionista i Adolfo Estrada codirector.
Després han protagonitzat una taula rodona moderada per la periodista Sara González, qui ha plantejat si a través de les cartes han notat més comprensió dels ciutadans europeus que no pas dels estats. Joaquim Forn ha explicat que en un percentatge elevat es tractava de persones que coneixien la realitat catalana o eren parents de catalans. "No tinc un record de trobar molta solidaritat de dins de l'estat espanyol perquè no n'hi havia", tret de petits nuclis com el grup Madrileños por el derecho a decidir.
"Simpatia cap ni una", ha descrit Forn sobre l'actitud dels funcionaris de presons, explicant que un sector els tractava com si fossin membres d'ETA: "Sou terroristes", els etzibaven. També hi va haver casos, que ha rememorat Dolors Bassa, d'un funcionari i una funcionària que, al jubilar-se, els van escriure cartes afectuoses. Alguns funcionaris de presons sí que els van transmetre que consideraven que no hi havia motius perquè estiguessin a la presó.
L'acte ha donat moltes anècdotes i vivències emotives. També curioses. Com la que ha explicat l'advocat Jordi Pina d'una carta que una nena de set anys va enviar per Nadal a Jordi Sánchez i que no va passar els controls de seguretat, probablement per l'excés de purpurina que contenia. Pina va poder ensenyar la carta a Sánchez en una visita però no la va poder lliurar. Temps després, en un acte a Torelló, una jove es va dirigir a Jordi Sánchez: era la nena de la carta.
Forn i Bassa han coincidit en què les cartes que més els agradaven eren les més personals, sovint de persones desconegudes. Forn ha explicat la carta d'una senyora gran que li enviava una fotocòpia d'una altra: la que el pare li havia enviat quan era pres a la Model. Jordi Sánchez, que era present entre el públic, ha intervingut a petició de la Sara González per explicar una carta que li hagués cridat especialment l'atenció. Ha explicat que en va rebre una d'Alberto Royuela, històric dirigent de l'extrema dreta, que deia que no li agradava que estiguessin a la presó però que s'ho mereixien per atacar la unitat d'Espanya. Sánchez ha definit la carta com a "educada, crítica i venjativa".
Confiança en la justícia europea
A una pregunta de la Sara González, Jordi Pina ha estat escèptic sobre els efectes d'una reforma de la sedició perquè bona part dels dirigents indultats afronten també el delicte de malversació. Pina ha reclamat la supressió del delicte de sedició i una llei d'amnistia. Ha assegurat tenir molta més confiança en la justícia europea, coincidint amb Joaquim Forn, que ha recordat algunes de les derrotes patides per la justícia espanyola a la UE i ha qualificat de "molt important" la sentència alemanya arran de la detenció del president Puigdemont.
Pina ha recordat el context de la sentència al Suprem i les pors de Manuel Marchena davant el que pogués venir d'Europa. Segons ha assenyalat, Marchena i un sector dels magistrats que jutjaven l'1-O volien una sentència de rebel·lió, però no va poder ser factible per l'oposició d'alguns dels jutges, cosa que hagués comportat vots particulars i l'afebliment de la sentència. En aquest sentit, el vot particular de dos membres del TC a l'aval a la sentència del Suprem són un fet d'enorme transcendència.
Un altre moment emotiu s'ha produït quan la presidenta de l'Ateneu, Isona Passola, en una breu intervenció inicial, ha aprofitat per fer una referència a Sara González, "exemple de bon periodisme que ha estat víctima d'un assetjament mediàtic injust", en referència als atacs rebuts arran de la informació donada sobre el cas Dalmases. Passola ha qualificat de "niu de serps" l'ambient que a vegades s'apodera de les xarxes.
"Gracies a les cartes he mantingut la fermesa", diu la Dolors Bassa al final del documental. Joaquim Forn atribueix a les cartes "la capacitat de sobreposar-se i seguir lluitant". Un total de 35.000 de les cartes trameses han estat dipositades a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Avui ha tornat a quedar clara que la vella paraula, la correspondència, la gran majoria escrita a ma, que anava arribant dia sí dia també, en centenars, va contribuir, si no a ensorrar els murs, sí a travessar-los.
Després han protagonitzat una taula rodona moderada per la periodista Sara González, qui ha plantejat si a través de les cartes han notat més comprensió dels ciutadans europeus que no pas dels estats. Joaquim Forn ha explicat que en un percentatge elevat es tractava de persones que coneixien la realitat catalana o eren parents de catalans. "No tinc un record de trobar molta solidaritat de dins de l'estat espanyol perquè no n'hi havia", tret de petits nuclis com el grup Madrileños por el derecho a decidir.
"Simpatia cap ni una", ha descrit Forn sobre l'actitud dels funcionaris de presons, explicant que un sector els tractava com si fossin membres d'ETA: "Sou terroristes", els etzibaven. També hi va haver casos, que ha rememorat Dolors Bassa, d'un funcionari i una funcionària que, al jubilar-se, els van escriure cartes afectuoses. Alguns funcionaris de presons sí que els van transmetre que consideraven que no hi havia motius perquè estiguessin a la presó.
L'acte ha donat moltes anècdotes i vivències emotives. També curioses. Com la que ha explicat l'advocat Jordi Pina d'una carta que una nena de set anys va enviar per Nadal a Jordi Sánchez i que no va passar els controls de seguretat, probablement per l'excés de purpurina que contenia. Pina va poder ensenyar la carta a Sánchez en una visita però no la va poder lliurar. Temps després, en un acte a Torelló, una jove es va dirigir a Jordi Sánchez: era la nena de la carta.
Forn i Bassa han coincidit en què les cartes que més els agradaven eren les més personals, sovint de persones desconegudes. Forn ha explicat la carta d'una senyora gran que li enviava una fotocòpia d'una altra: la que el pare li havia enviat quan era pres a la Model. Jordi Sánchez, que era present entre el públic, ha intervingut a petició de la Sara González per explicar una carta que li hagués cridat especialment l'atenció. Ha explicat que en va rebre una d'Alberto Royuela, històric dirigent de l'extrema dreta, que deia que no li agradava que estiguessin a la presó però que s'ho mereixien per atacar la unitat d'Espanya. Sánchez ha definit la carta com a "educada, crítica i venjativa".
Confiança en la justícia europea
A una pregunta de la Sara González, Jordi Pina ha estat escèptic sobre els efectes d'una reforma de la sedició perquè bona part dels dirigents indultats afronten també el delicte de malversació. Pina ha reclamat la supressió del delicte de sedició i una llei d'amnistia. Ha assegurat tenir molta més confiança en la justícia europea, coincidint amb Joaquim Forn, que ha recordat algunes de les derrotes patides per la justícia espanyola a la UE i ha qualificat de "molt important" la sentència alemanya arran de la detenció del president Puigdemont.
Pina ha recordat el context de la sentència al Suprem i les pors de Manuel Marchena davant el que pogués venir d'Europa. Segons ha assenyalat, Marchena i un sector dels magistrats que jutjaven l'1-O volien una sentència de rebel·lió, però no va poder ser factible per l'oposició d'alguns dels jutges, cosa que hagués comportat vots particulars i l'afebliment de la sentència. En aquest sentit, el vot particular de dos membres del TC a l'aval a la sentència del Suprem són un fet d'enorme transcendència.
Un altre moment emotiu s'ha produït quan la presidenta de l'Ateneu, Isona Passola, en una breu intervenció inicial, ha aprofitat per fer una referència a Sara González, "exemple de bon periodisme que ha estat víctima d'un assetjament mediàtic injust", en referència als atacs rebuts arran de la informació donada sobre el cas Dalmases. Passola ha qualificat de "niu de serps" l'ambient que a vegades s'apodera de les xarxes.
"Gracies a les cartes he mantingut la fermesa", diu la Dolors Bassa al final del documental. Joaquim Forn atribueix a les cartes "la capacitat de sobreposar-se i seguir lluitant". Un total de 35.000 de les cartes trameses han estat dipositades a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Avui ha tornat a quedar clara que la vella paraula, la correspondència, la gran majoria escrita a ma, que anava arribant dia sí dia també, en centenars, va contribuir, si no a ensorrar els murs, sí a travessar-los.