.jpg)
.jpg)
.jpg)
OBITUARI
Mor Llorenç Soler als 86 anys, pioner del cinema documental a l'Estat
El filmògraf valencià tenia una malaltia des de feina temps que no ha pogut superar
Llorenç Soler, en una imatge d'arxiu. | Documental "Contra el NO-DO. Llorenç Soler o la pulsió per la honestedat"
El documentalista Llorenç Soler ha mort aquest dimarts als 86 anys a Barcelona. Pioner del cinema documental a l'Estat, travessava una llarga malaltia que finalment no ha pogut superar. Nascut a València el 1936, alguns el van considerar un radical, altres un mestre, però el cert és que va ser capaç de deixar la seva empremta inclús en les noves generacions de professionals, sobretot del País Valencià i, en l'actualitat, el seu nom es considera un dels grans en el sector a tot Espanya.
Va ser a la capital catalana on va desenvolupar gran part de la seva trajectòria professional. El també valencià Juan Piquer Simón va ser qui el va introduir en el món del documentalisme, al qual no només es va acabar dedicant sinó que va arribar a ser-ne precursor al país. En un inici, però, es va dedicar a fer anuncis i a treballar per a la televisió, però aviat va forjar-se una veu pròpia, interessada pels temes socials i que va transcendir el convencionalisme de la indústria.
La seva filmografia va immortalitzar el País Valencià i també l'Espanya franquista i de la Transició. Del seu període valencià, unes de les obres més destacades és sobre Raimon: D'un temps, d'un país (1967). Així i tot, la seva etapa més prolífica va ser a finals de la dècada dels 90 i en els primers anys de la dècada posterior, amb obres com Saïd (1998, que va aconseguir la Palmera de Bronze a La Mostra de València), Lola vende cá (2002), Francisco Boix, un fotògraf a l'infern (2001), Del roig al blau (2004) o Ser Joan Fuster (2008).
"L'obra de Llorenç Soler es caracteritza per forçar els cànons representatius i narratius del documental i del reportatge televisiu. Això, que és apreciable fins i tot en la seva feina per encàrrec, sens dubte li confereix una certa reflexivitat –més enllà dels seus assajos experimentals–, acompanyada en moltes ocasions del recurs a la ironia i, sobretot en les primeres pel·lícules, a la paròdia", així resumeix el perfil de Soler Jorge Nieto Ferrando al Diccionari Audiovisual Valencià.
Altres notícies que et poden interessar
Va ser a la capital catalana on va desenvolupar gran part de la seva trajectòria professional. El també valencià Juan Piquer Simón va ser qui el va introduir en el món del documentalisme, al qual no només es va acabar dedicant sinó que va arribar a ser-ne precursor al país. En un inici, però, es va dedicar a fer anuncis i a treballar per a la televisió, però aviat va forjar-se una veu pròpia, interessada pels temes socials i que va transcendir el convencionalisme de la indústria.
La seva filmografia va immortalitzar el País Valencià i també l'Espanya franquista i de la Transició. Del seu període valencià, unes de les obres més destacades és sobre Raimon: D'un temps, d'un país (1967). Així i tot, la seva etapa més prolífica va ser a finals de la dècada dels 90 i en els primers anys de la dècada posterior, amb obres com Saïd (1998, que va aconseguir la Palmera de Bronze a La Mostra de València), Lola vende cá (2002), Francisco Boix, un fotògraf a l'infern (2001), Del roig al blau (2004) o Ser Joan Fuster (2008).
"L'obra de Llorenç Soler es caracteritza per forçar els cànons representatius i narratius del documental i del reportatge televisiu. Això, que és apreciable fins i tot en la seva feina per encàrrec, sens dubte li confereix una certa reflexivitat –més enllà dels seus assajos experimentals–, acompanyada en moltes ocasions del recurs a la ironia i, sobretot en les primeres pel·lícules, a la paròdia", així resumeix el perfil de Soler Jorge Nieto Ferrando al Diccionari Audiovisual Valencià.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Arxivat a:
Societat, CCMA, TV3, Periodisme, Cinema, Documentalisme, Llorenç Soler, Necrològiques, Obituari Ara a portada
El més llegit