08
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:17h
La Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència de Vall Hebron (EMMA) ha publicat el balanç anual del seu servei i les dades que ha deixat són clares. La primera: un de cada tres agressors de víctimes ateses pel servei del centre català són menors. En concret, els agressors de menys de 18 anys representen el 32%. A més a més, l'EMMA ha alertat que en el darrer any han observat un augment de la violència entre iguals, és a dir, entre persones d'edats similars. Ara, aquesta mena d'agressions simbolitzen el 42% dels casos. Aquest fenomen, han apuntat, es dona especialment entre adolescents.
De fet, el perfil més comú de víctima és una nena de 13 anys. Les dones són les que més pateixen violència, un 87% en comparació al 13% dels homes. I l'agressor, com acostuma a ser habitual, és, en un 83% dels casos, un familiar o conegut de la supervivent. La meitat es produeixen en l'àmbit familiar i en un 34% de les ocasions l'agressor és el pare, seguit dels cosins amb un 17%. Per això, els experts i expertes han demanat trencar el silenci i donar eines a famílies i escoles per gestionar la problemàtica.
Del novembre del 2021 al novembre del 2022, el Vall d'Hebron ha atès més de 300 pacients. En concret, 341, 34 més que l'any passat. La majoria per violència sexual i en menor mesura, un 15,5%, per violència física, i negligència en la cura, en un 3%. Pels resultats del balanç anual, l'hospital barceloní ha impulsat la campanya de sensibilització Un de cada cinc, ja que, segons el Consell d’Europa, un de cada cinc infants i adolescents són víctimes de violència sexual.
"És un problema que cal abordar", ha considerat en una atenció als mitjans l'adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de l’equip EMMA, Anna Fàbregas, que ha apuntat que una possible causa que la majoria d'agressors siguin menors la pornografia. L'accés a continguts pornogràfics, segons l'EMMA, comença en edats primerenques. Als vuit anys, han estimat, es produeix el primer contacte i a partir dels 14 el seu consum es generalitza.
Altres elements que podrien explicar les dades que publiquen aquest dimarts són la manca d’educació afectivosexual, l’entorn social o el perfil psicològic de l'agressor. En aquesta línia, una altra possible solució que ha apuntat, en aquest cas, la treballadora social sanitària de la unitat Giuliana Ríos és que les famílies controlin el que els seus fills veuen a Internet.
De fet, el perfil més comú de víctima és una nena de 13 anys. Les dones són les que més pateixen violència, un 87% en comparació al 13% dels homes. I l'agressor, com acostuma a ser habitual, és, en un 83% dels casos, un familiar o conegut de la supervivent. La meitat es produeixen en l'àmbit familiar i en un 34% de les ocasions l'agressor és el pare, seguit dels cosins amb un 17%. Per això, els experts i expertes han demanat trencar el silenci i donar eines a famílies i escoles per gestionar la problemàtica.
Del novembre del 2021 al novembre del 2022, el Vall d'Hebron ha atès més de 300 pacients. En concret, 341, 34 més que l'any passat. La majoria per violència sexual i en menor mesura, un 15,5%, per violència física, i negligència en la cura, en un 3%. Pels resultats del balanç anual, l'hospital barceloní ha impulsat la campanya de sensibilització Un de cada cinc, ja que, segons el Consell d’Europa, un de cada cinc infants i adolescents són víctimes de violència sexual.
"És un problema que cal abordar", ha considerat en una atenció als mitjans l'adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de l’equip EMMA, Anna Fàbregas, que ha apuntat que una possible causa que la majoria d'agressors siguin menors la pornografia. L'accés a continguts pornogràfics, segons l'EMMA, comença en edats primerenques. Als vuit anys, han estimat, es produeix el primer contacte i a partir dels 14 el seu consum es generalitza.
Altres elements que podrien explicar les dades que publiquen aquest dimarts són la manca d’educació afectivosexual, l’entorn social o el perfil psicològic de l'agressor. En aquesta línia, una altra possible solució que ha apuntat, en aquest cas, la treballadora social sanitària de la unitat Giuliana Ríos és que les famílies controlin el que els seus fills veuen a Internet.