1 de 10
catalangate

El Govern celebra el «toc d'atenció» del Parlament Europeu al govern espanyol pel «Catalangate»

La consellera Serret garanteix que l'executiu treballarà "amb rigor i poc soroll" per tal que es resolgui el cas d'espionatge a l'independentisme

Meritxell Serret i Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu | Govern
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 8 de novembre de 2022 a les 12:50 |
Un informe preliminar de la ponent de la comissió sobre Pegasus al Parlament Europeu, Sophie in't Veld, assenyala el govern espanyol per l'espionatge a independentistes en el marc del Catalangate. "El govern espanyol probablement va ser el principal client de la Unió Europea del grup NSO", assenyala l'informe. NSO és la companyia israeliana desenvolupadora i comercialitzadora del programari Pegasus. El document també considera que les autoritats del Marroc van espiar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i diversos dels seus ministres. Ara, l'informe s'haurà de sotmetre a un procés d'esmenes i podria acabar sent rebaixat. No serà definitiu fins a l'any vinent. 

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha fet una primera valoració sobre l'informe en qüestió. Serret ha expressat la "satisfacció" del Govern, pel contingut i les valoracions que fa la ponent del comitè. "Estarem molt pendents de les conclusions finals, que segurament arribaran entre març i juny de l'any vinent", ha afirmat, i ha dit que el Govern "celebra el toc d'atenció" del Parlament Europeu al govern espanyol. En aquest sentit, ha recordat que l'informe preliminar inclou els 65 casos d'espionatge, no només els 18 reconeguts pel govern espanyol, i proposa "un protocol d'actuació de les institucions" per resoldre a aquests casos d'espionatge.


"Donarem tot el suport que correspongui i ajudarem que s'impulsi regulació sobre aquestes pràctiques perquè es puguin garantir tots els drets i llibertats", ha afirmat Serret, i ha dit que el Govern no considera "tancat" el Catalangate. "És un cas greu de vulneració i atemptat contra drets fonamentals i polítics, i és positiu que tampoc és una qüestió tancada per les institucions europees", ha dit la consellera, que ha recordat que el cas d'espionatge va generar interès en la reunió amb el comissari Reynders i també amb altres eurodiputats que formen part del comitè Pegasus. Serret ha criticat la poca col·laboració del govern espanyol per esclarir els fets. "Continuarem treballant amb rigor, seriositat i poc soroll perquè es disposi de totes les garanties per resoldre el cas d'espionatge", ha reblat la consellera.

Serret també ha garantit de nou que Catalunya vol ser un "soci fiable" per a les institucions europees i ha recordat que el Govern s'ha sumat a la declaració de Ginebra, que proposa una moratòria en l'ús del programari Pegasus. "No sabem què farà l'Estat, però esperem que respongui a les demandes de donar tota la informació i de facilitar la investigació necessària. Com a Govern, donarem tot el suport a totes les iniciatives que hi hagi per garantir els drets i llibertats, i continuarem demanant responsabilitats i garanties de no repetició en un futur", ha afirmat. Ara com ara, ha dit Serret, el Govern no té constància de noves víctimes de Pegasus i també ha dit que desconeix si s'ha fet alguna investigació en els organismes de la Generalitat, com ara l'Agència de Ciberseguretat i el CTTI


No frena la taula de diàleg


El Govern esperarà a les conclusions definitives del Parlament Europeu i en què es concreten les propostes d'actuació. "A mesura que veiem què s'aprova, mirarem de sumar en totes aquelles línies per crear un marc de garanties de drets i llibertats per als ciutadans", ha insistit Serret. Ara com ara, però, l'informe preliminar de l'Eurocambra no frena la taula de diàleg. "Pegasus és un episodi més del conflicte polític i és un objecte més en la resolució del conflicte", ha dit. De tota manera, ha dit que la taula està centrada ara en la desjudicialització. "Posarem tota la força per resoldre en conflicte polític en positiu; no renunciarem mai al diàleg i a la negociació", ha dit Serret. En tot cas, ara com ara "no és suficient" el que ha fet el govern espanyol amb relació al cas d'espionatge.


"La taula de diàleg evidencia que les relacions entre el Govern i el govern espanyol no són normals", ha afirmat la consellera d'Acció Exterior. Ha dit que des que va esclatar el Catalangate hi ha hagut moviments i gestos per part del govern espanyol i, per això, la situació "no és la mateixa". 

La querella d'Aragonès, a l'Audiència Nacional


La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que el Govern "no ha dubtat mai" de la participació del govern espanyol en els fets. Precisament sobre aquesta qüestió, Plaja també ha detallat els avenços en la querella interposada per Pere Aragonès, víctima de l'espionatge amb Pegasus. La querella contra l'exdirectora de CNI, es va presentar al juliol i ara, segons ha explicat Plaja, ha arribat a l'Audiència Nacional. "Els fets podrien suposar una condemna de fins a nou anys de presó", ha dit. El Govern ha volgut destacar que tot plegat constata que "l'espionatge polític" dels independentistes té un ritme diferent en funció de qui és la víctima. "Volem que s'arribi al fons de l'assumpte, perquè és un dels atacs més greus al sistema democràtic", ha exigit Plaja. Ara, la Generalitat es personarà com a acusació particular, com a part perjudicada.

A través de Twitter, el president de la Generalitat ha criticat l'espionatge. "En una democràcia no s'espia l'adversari polític. Cal arribar al fons de la qüestió per justícia i dignitat política", ha dit Aragonès, que ha criticat l'ús de Pegasus contra gent que "treballa per la llibertat" de Catalunya. 

Vincula l'espionatge al procés


Ara com ara, el document de la comissió considera demostrat que hi va haver espionatge a diversos parlamentaris, eurodiputats, advocats, membres d'organitzacions de la societat civil i més ciutadans en el cas del Catalangate. També assenyala que el govern espanyol ha admès l'espionatge a 18 dels 65 afectats i critica que les autoritats de l'Estat "han facilitat poca informació" sobre els fets, argumentant motius de seguretat nacional. De tota manera, la ponent assenyala que "la vigilància dels objectius catalans va ser realitzada per les autoritats espanyoles en relació amb el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017 i els esdeveniments posteriors". 

L'informe, de 159 pàgines, apunta a un "patró clar" en l'espionatge, perquè la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen amb moments de "rellevància política", com ara el judici del procés, altres causes judicials o accions polítiques dels afectats. Aquest espionatge afectaria les comunicacions entre advocats i clients, tal com reconeix la ponent de la comissió. "Les autoritats han reconegut només 18 dels 65 casos i les ordres judicials no s'han divulgat, per tant no és possible establir de quina manera tindrien un impacte immediat o constituirien una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l'Estat", diu l'informe.

La ponent del document també constata la lentitud amb què avança aquesta investigació en contrast amb l'espionatge a Sánchez. En tot cas, el Parlament Europeu considera acreditats els 65 casos d'espionatge, 63 dels quals van ser amb Pegasus i quatre amb l'altre programari maliciós, Candiru (dues persones van ser atacades amb tots dos softwares). També detalla que l'atac a ciutadans catalans va començar el 2015 i es va fer "a gran escala" a partir del 2017, coincidint amb els moments àlgids del procés. Com que ha passat força temps, això ha dificultat les tasques d'investigació. Els 65 afectats o bé formaven part del moviment independentista o bé hi van tenir contacte en algun moment. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació