06
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:58h
El que passi a Ohio o Arizona aquest dimarts importa i ens afectarà de ple. Després d'Itàlia i el Brasil, ara els toca votar als nord-americans. Mai unes eleccions de mig mandat (midterm) als Estats Units havien tingut tanta significació. No són unes eleccions parcials, sinó uns comicis generals que definiran l'evolució política del país i poden aplanar el camí -o torpedinar-lo- per al retorn de Donald Trump a la Casa Blanca el 2024. Tret de la presidència, s'elegeix quasi tot.
Es renovarà la totalitat de la Cambra de Representants (435 membres), un terç dels cent senadors en una cambra alta on ara les forces estan dividides 50/50 i una trentena llarga de governs estatals. Són les midterm més importants de les darreres dècades i tindran un fort impacte en la política internacional. Aquestes són algunes coses que s'han de tenir en compte de cara a dimarts.
Inflació i criminalitat versus democràcia i drets
En unes eleccions convencionals de mig mandat, l'electorat sol castigar el partit del president. En un país on la participació electoral és menor a l'europea, l'afluència a les urnes sol ser minoritària i en cas de crisi econòmica, es mobilitzen els sectors més crítics. Això, en un context d'inflació, hauria de perjudicar greument el Partit Demòcrata, més en uns moments en què la popularitat del president Joe Biden amb prou feines supera el 40%. Els republicans també han utilitzat l'alta criminalitat com a tema electoral eficaç. Però la realitat és que a dos dies de les eleccions, el panorama apareix molt obert.
La decisió del Tribunal Suprem de limitar el dret a l'avortament a escala federal i les iniciatives de l'ala dura republicana per anar a una prohibició total d'aquest dret va generar una forta mobilització contrària. Els sectors més progressistes de la societat nord-americana s'han vist motivats a anar a les urnes. D'altra banda, el triomf de candidats d'extrema dreta en les primàries republicanes ha reforçat les posicions de molts candidats demòcrates, però l'escenari es mostra molt obert.
Un Senat partit, una Cambra a la dreta
L'any 2020, els demòcrates van aconseguir la Casa Blanca, van mantenir la majoria que tenien a la Cambra de Representants i van assolir la meitat dels senadors, el que suposa la majoria gràcies al vot de qualitat que té la vicepresidenta, Kamala Harris. A aquestes alçades, però, quasi tots els analistes donen per perduda la Cambra pels demòcrates. La incògnita és per quin marge. Amb un Partit Republicà escorat molt a la dreta, l'oposició a l'Administració Biden serà ferotge. El Senat, en canvi, apareix més disputat. És realment la cambra més rellevant i decisiva en els nomenaments més destacats (com jutges i membres del Suprem). Si els republicans aconsegueixen també controlar-lo, a Biden la resta de mandat se li farà molt costerut.
Candidats ultres a prova
Les eleccions seran un termòmetre del poder de l'extrema dreta, reforçada des dels anys de Donald Trump. Hi ha alguns noms que definiran l'èxit o el fracàs trumpià: el metge Mehmet Oz, candidat al Senat a Pensilvània, J.D. Vance a Ohio, Blake Masters a Arizona i Herschel Walker a Geòrgia. La victòria de dos o tres d'aquests candidats potenciaria Trump, que acaba d'anunciar que probablement farà oficial la seva candidatura en breu. Una data possible podria ser el 14 de novembre, passades les midterm.
Estats decisius de cara al 2024
Però més enllà de les dues cambres del Congrés, seran importants els resultats als estats que elegeixen governador. Hi ha cinc estats que cal seguir: tres del Mig Oest: Michigan, Wisconsin i Pensilvània; un del sud: Geòrgia, i un de l'oest, Arizona. Són els cinc estats que el 2020 van passar de votar Trump a votar Biden, la majoria per un grapat de vots. Els demòcrates governen els tres primers. Si conserven els governadors, o bé aconsegueixen apoderar-se també d'Arizona, contemplaran el 2024 amb més optimisme.
Hi ha moltes altres batalles decisives als estats, però moltes estan decantades. Tot indica que Califòrnia reelegirà el demòcrata progressista Gavin Newsom. A Texas i Florida, els republicans ho tenen bé. La governadora de Nova York, la demòcrata Kathy Hochul, hauria de guanyar en un feu demòcrata, però la seva campanya ha flaquejat.
Després d'Itàlia i el Brasil
Amb unes eleccions tan diverses, no serà fàcil que emergeixi un sol color. Des de l'any 2000, els cicles electorals nord-americans ofereixen uns resultats ajustats i sovint sorprenents. Però aquestes midterm s'afegiran al que han dit les urnes en altres democràcies. La pressió ultra és creixent. A Itàlia, la neofeixista Giorgia Meloni ja governa. Diumenge passat, el Brasil va elegir Lula, però després d'un recompte d'infart, amb un Jair Bolsonaro plantant-se en un 49%. Els danesos acaben de votar una majoria liderada pels socialdemòcrates, poc després d'un gir brusc a la dreta a Suècia, amb un partit ultra que ha quedat segon. Finalment, a Israel, Beniamin Netanyahu torna al poder sumant amb uns aliats d'extrema dreta.
Dels països nòrdics al tròpic, a tot arreu, el populisme de dreta radical aixeca el cap, sovint de la mà de la dreta tradicional. Les urnes dels EUA diran si s'afegeixen a aquest corrent global o, pel contrari, els nord-americans donen un correctiu sever al trumpisme, enterren els seus dimonis nacionals i deixen clar que la bandera de les barres i estrelles encara simbolitza la terra dels lliures.
Es renovarà la totalitat de la Cambra de Representants (435 membres), un terç dels cent senadors en una cambra alta on ara les forces estan dividides 50/50 i una trentena llarga de governs estatals. Són les midterm més importants de les darreres dècades i tindran un fort impacte en la política internacional. Aquestes són algunes coses que s'han de tenir en compte de cara a dimarts.
Inflació i criminalitat versus democràcia i drets
En unes eleccions convencionals de mig mandat, l'electorat sol castigar el partit del president. En un país on la participació electoral és menor a l'europea, l'afluència a les urnes sol ser minoritària i en cas de crisi econòmica, es mobilitzen els sectors més crítics. Això, en un context d'inflació, hauria de perjudicar greument el Partit Demòcrata, més en uns moments en què la popularitat del president Joe Biden amb prou feines supera el 40%. Els republicans també han utilitzat l'alta criminalitat com a tema electoral eficaç. Però la realitat és que a dos dies de les eleccions, el panorama apareix molt obert.
La decisió del Tribunal Suprem de limitar el dret a l'avortament a escala federal i les iniciatives de l'ala dura republicana per anar a una prohibició total d'aquest dret va generar una forta mobilització contrària. Els sectors més progressistes de la societat nord-americana s'han vist motivats a anar a les urnes. D'altra banda, el triomf de candidats d'extrema dreta en les primàries republicanes ha reforçat les posicions de molts candidats demòcrates, però l'escenari es mostra molt obert.
Un Senat partit, una Cambra a la dreta
L'any 2020, els demòcrates van aconseguir la Casa Blanca, van mantenir la majoria que tenien a la Cambra de Representants i van assolir la meitat dels senadors, el que suposa la majoria gràcies al vot de qualitat que té la vicepresidenta, Kamala Harris. A aquestes alçades, però, quasi tots els analistes donen per perduda la Cambra pels demòcrates. La incògnita és per quin marge. Amb un Partit Republicà escorat molt a la dreta, l'oposició a l'Administració Biden serà ferotge. El Senat, en canvi, apareix més disputat. És realment la cambra més rellevant i decisiva en els nomenaments més destacats (com jutges i membres del Suprem). Si els republicans aconsegueixen també controlar-lo, a Biden la resta de mandat se li farà molt costerut.
Candidats ultres a prova
Les eleccions seran un termòmetre del poder de l'extrema dreta, reforçada des dels anys de Donald Trump. Hi ha alguns noms que definiran l'èxit o el fracàs trumpià: el metge Mehmet Oz, candidat al Senat a Pensilvània, J.D. Vance a Ohio, Blake Masters a Arizona i Herschel Walker a Geòrgia. La victòria de dos o tres d'aquests candidats potenciaria Trump, que acaba d'anunciar que probablement farà oficial la seva candidatura en breu. Una data possible podria ser el 14 de novembre, passades les midterm.
Estats decisius de cara al 2024
Però més enllà de les dues cambres del Congrés, seran importants els resultats als estats que elegeixen governador. Hi ha cinc estats que cal seguir: tres del Mig Oest: Michigan, Wisconsin i Pensilvània; un del sud: Geòrgia, i un de l'oest, Arizona. Són els cinc estats que el 2020 van passar de votar Trump a votar Biden, la majoria per un grapat de vots. Els demòcrates governen els tres primers. Si conserven els governadors, o bé aconsegueixen apoderar-se també d'Arizona, contemplaran el 2024 amb més optimisme.
Hi ha moltes altres batalles decisives als estats, però moltes estan decantades. Tot indica que Califòrnia reelegirà el demòcrata progressista Gavin Newsom. A Texas i Florida, els republicans ho tenen bé. La governadora de Nova York, la demòcrata Kathy Hochul, hauria de guanyar en un feu demòcrata, però la seva campanya ha flaquejat.
Després d'Itàlia i el Brasil
Amb unes eleccions tan diverses, no serà fàcil que emergeixi un sol color. Des de l'any 2000, els cicles electorals nord-americans ofereixen uns resultats ajustats i sovint sorprenents. Però aquestes midterm s'afegiran al que han dit les urnes en altres democràcies. La pressió ultra és creixent. A Itàlia, la neofeixista Giorgia Meloni ja governa. Diumenge passat, el Brasil va elegir Lula, però després d'un recompte d'infart, amb un Jair Bolsonaro plantant-se en un 49%. Els danesos acaben de votar una majoria liderada pels socialdemòcrates, poc després d'un gir brusc a la dreta a Suècia, amb un partit ultra que ha quedat segon. Finalment, a Israel, Beniamin Netanyahu torna al poder sumant amb uns aliats d'extrema dreta.
Dels països nòrdics al tròpic, a tot arreu, el populisme de dreta radical aixeca el cap, sovint de la mà de la dreta tradicional. Les urnes dels EUA diran si s'afegeixen a aquest corrent global o, pel contrari, els nord-americans donen un correctiu sever al trumpisme, enterren els seus dimonis nacionals i deixen clar que la bandera de les barres i estrelles encara simbolitza la terra dels lliures.