07
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
11
de maig
del
2023
a les
8:10h
Barcelona és un dels principals punts d'interès de les eleccions municipals que se celebren el 28 de maig del 2023. La capital catalana, governada en aquests moments per l'alcaldessa Ada Colau, és la peça més cobejada pels partits a l'hora de fer el recompte de vots en la nit electoral. Les enquestes situen un panorama en el qual hi ha un triple empat al capdavant amb Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall. Des de Junts es confia que, si Xavier Trias acaba fent el pas, es puguin acostar al podi.
L'alcaldessa, tot i que encara no s'ha obert el procediment intern dins de Barcelona en Comú, repetirà com a candidata per lluitar per un tercer mandat. Colau va arribar a l'alcaldia el 2015, any en què va vèncer Trias per la mínima, i va repetir el 2019 tot i no guanyar les eleccions. Els suports obtinguts pel PSC i per Manuel Valls li van permetre continuar al poder. Ara afronta les terceres eleccions consecutives, amb el desgast que això comporta però també amb l'avantatge de fer-ho com a alcaldessa.
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona va guanyar les últimes eleccions, però no va arribar concretar a la victòria perquè Colau va rebre els suports del PSC i de Valls. És la segona vegada que Maragall, provinent dels socialistes -el seu germà Pasqual va ser alcalde de la ciutat-, és el cap ce cartell dels republicans a la capital catalana. A la seva trajectòria veterana en l'administració al costat del seu germà, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, hi va sumar els últims anys la conselleria d'Exteriors, espai des del qual va ser escollit per Oriol Junqueras com a candidat a Barcelona. Junqueras té Barcelona com a prioritat, perquè els permetria governar a banda i banda de la plaça Sant Jaume.
Collboni, que forma part del govern municipal de Colau, ja ha estat proclamat com a candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona. Es va especular amb la possibilitat que la plaça fos ocupada per un altre dirigent socialista -Salvador Illa, Miquel Iceta, Maria Eugènia Gay-, però finalment l'actual regidor ha tornat a ser escollit. Aspira a l'alcaldia per tercera vegada i confia en la millor que es preveu del PSC a tota l'àrea metropolitana. El principal repte, distanciar-se d'una Colau amb qui ha governat durant bona part dels dos mandats que l'alcaldessa porta al poder.
L'adeu sobtat d'Elsa Artadi per raons personals va obrir la plaça de candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona. Amb les enquestes en contra -les perspectives atorgaven en aquells moments uns quatre regidors al partit-, un dels noms que es va començar a cuinar com a cap de cartell va ser el de l'exalcalde Xavier Trias, que va oficialitzar la candidatura a principis d'any. És la gran esperança de Junts per optar a competir o per acabar integrant el govern municipal.
La renúncia de Luz Guilarte a ser la candidata de Ciutadans a Barcelona és l'últim episodi d'una desfeta progressiva de les files de la formació. El partit es va presentar a les eleccions del 2019 dins la plataforma de Manuel Valls, ja fora del consistori. L'episodi de Paco Sierra autoerigint-se com a cap de files de la formació a Barcelona tampoc ha ajudat a calmar les aigües. Ciutadans, per tant, enfoca les eleccions com en bona part de l'Estat: amb el risc de desaparèixer de tot arreu on tenia representació.
El PP, com Ciutadans, arriba a les eleccions sense tenir garantida la representació obtinguda per l'inclassificable Josep Bou. L'encarregat d'afrontar el repte és Daniel Sirera, un històric del PP català a qui han rescatat de València, on exercia com a cap de gabinet de Carlos Mazón, president dels populars a la regió. Sirera va ser diputat al Parlament i va estar al CAC.
La CUP va quedar fora del consistori a les eleccions del 2019 amb Anna Saliente com a candidata. Per revertir aquesta dinàmica, els anticapitalistes compten amb Basha Changue com a cap de cartell. Diputada al Parlament i amb experiència en el moviment feminista i en l'antiracista, Changue aspira a entrar de nou a l'Ajuntament.
Aquests van ser els resultats de les eleccions municipals del 2019 a Barcelona, amb una participació del 66% de l'electorat que va escollir els 41 regidors:
Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú a l'alcaldia de Barcelona
L'alcaldessa, tot i que encara no s'ha obert el procediment intern dins de Barcelona en Comú, repetirà com a candidata per lluitar per un tercer mandat. Colau va arribar a l'alcaldia el 2015, any en què va vèncer Trias per la mínima, i va repetir el 2019 tot i no guanyar les eleccions. Els suports obtinguts pel PSC i per Manuel Valls li van permetre continuar al poder. Ara afronta les terceres eleccions consecutives, amb el desgast que això comporta però també amb l'avantatge de fer-ho com a alcaldessa.
Ernest Maragall, alcaldable d'ERC
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona va guanyar les últimes eleccions, però no va arribar concretar a la victòria perquè Colau va rebre els suports del PSC i de Valls. És la segona vegada que Maragall, provinent dels socialistes -el seu germà Pasqual va ser alcalde de la ciutat-, és el cap ce cartell dels republicans a la capital catalana. A la seva trajectòria veterana en l'administració al costat del seu germà, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, hi va sumar els últims anys la conselleria d'Exteriors, espai des del qual va ser escollit per Oriol Junqueras com a candidat a Barcelona. Junqueras té Barcelona com a prioritat, perquè els permetria governar a banda i banda de la plaça Sant Jaume.
Jaume Collboni, candidat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona
Collboni, que forma part del govern municipal de Colau, ja ha estat proclamat com a candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona. Es va especular amb la possibilitat que la plaça fos ocupada per un altre dirigent socialista -Salvador Illa, Miquel Iceta, Maria Eugènia Gay-, però finalment l'actual regidor ha tornat a ser escollit. Aspira a l'alcaldia per tercera vegada i confia en la millor que es preveu del PSC a tota l'àrea metropolitana. El principal repte, distanciar-se d'una Colau amb qui ha governat durant bona part dels dos mandats que l'alcaldessa porta al poder.
Xavier Trias, candidat de Junts
L'adeu sobtat d'Elsa Artadi per raons personals va obrir la plaça de candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona. Amb les enquestes en contra -les perspectives atorgaven en aquells moments uns quatre regidors al partit-, un dels noms que es va començar a cuinar com a cap de cartell va ser el de l'exalcalde Xavier Trias, que va oficialitzar la candidatura a principis d'any. És la gran esperança de Junts per optar a competir o per acabar integrant el govern municipal.
Anna Grau, candidata de Ciutadans
La renúncia de Luz Guilarte a ser la candidata de Ciutadans a Barcelona és l'últim episodi d'una desfeta progressiva de les files de la formació. El partit es va presentar a les eleccions del 2019 dins la plataforma de Manuel Valls, ja fora del consistori. L'episodi de Paco Sierra autoerigint-se com a cap de files de la formació a Barcelona tampoc ha ajudat a calmar les aigües. Ciutadans, per tant, enfoca les eleccions com en bona part de l'Estat: amb el risc de desaparèixer de tot arreu on tenia representació.
Daniel Sirera, candidat del PP
El PP, com Ciutadans, arriba a les eleccions sense tenir garantida la representació obtinguda per l'inclassificable Josep Bou. L'encarregat d'afrontar el repte és Daniel Sirera, un històric del PP català a qui han rescatat de València, on exercia com a cap de gabinet de Carlos Mazón, president dels populars a la regió. Sirera va ser diputat al Parlament i va estar al CAC.
Basha Changue, candidata de la CUP a l'alcaldia de Barcelona
La CUP va quedar fora del consistori a les eleccions del 2019 amb Anna Saliente com a candidata. Per revertir aquesta dinàmica, els anticapitalistes compten amb Basha Changue com a cap de cartell. Diputada al Parlament i amb experiència en el moviment feminista i en l'antiracista, Changue aspira a entrar de nou a l'Ajuntament.
Dades de les eleccions del 2019 que va guanyar Ernest Maragall, d'ERC
Aquests van ser els resultats de les eleccions municipals del 2019 a Barcelona, amb una participació del 66% de l'electorat que va escollir els 41 regidors:
- ERC (Ernest Maragall): 10 regidors.
- Barcelona en Comú (Ada Colau): 10 regidors.
- PSC (Jaume Collboni): 8 regidors.
- Barcelona pel Canvi-Ciutadans (Manuel Valls): 6 regidors.
- Junts(Quim Forn-Elsa Artadi): 5 regidors.
- PP (Josep Bou): 2 regidors.