Desnonaments i contradiccions

Rep el butlletí cada matí al teu correu

"No és una feina que ens agradi fer". La frase és de Josep Maria Estela, fins fa ben poc comissari en cap dels Mossos d'Esquadra. La va pronunciar a finals d'agost en una entrevista a NacióDigital, en referència al paper que tenien les unitats d'ordre públic (Brimo i Arro) en els desnonaments. Estela ja no comanda el cos policial. Ahir va ser el seu relleu a la cúpula dels Mossos, Eduard Sallent, qui va presentar els protocols d'actuació per als desnonaments i les ocupacions, al costat del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Un protocol que no preveu renunciar als antiavalots quan s'hagi d'intervenir en desallotjaments, per bé que situï l'ús d'aquestes unitats com a últim recurs.

La compareixença era esperada. Suposava la primera aparició pública conjunta de Sallent i Elena després de la crisi per la destitució d'Estela, i la matèria de la convocatòria era sensible. Feia mesos que el Departament d'Interior treballava en els protocols que han de guiar l'actuació de la policia en casos de llançaments, una qüestió que ja havia condicionat l'acord entre ERC i CUP per a la investidura de Pere Aragonès. En l'apartat de polítiques d'habitatge d'aquell pacte s'especificava un compromís per modificar el protocol de llançaments judicials i es detallava la "no intervenció d'Arro i Brimo en desnonaments de famílies o persones vulnerables". El conseller Elena va defensar ahir que no s'incomplia l'acord amb la CUP perquè els antiavalots només actuaran "en cas d'última necessitat", quan ho ordeni el jutge o hi hagi una "situació de risc". Però actuaran, tal com va quedar clar en les reiterades preguntes formulades al titular d'Interior.

El conseller va posar èmfasi en l'aposta dels Mossos per normativitzar procediments policials quan de l'actuació en depengui un desnonament, va destacar la preferència per la mediació i el diàleg, i va subratllar el compromís amb la proporcionalitat, tenint en compte la dimensió social dels casos. La policia catalana crearà la Unitat Central d'Intervenció en Conflictes sobre l'Habitatge -amb la intenció d'acumular coneixement- i fixarà responsables dels dispositius quan hi hagi llançaments judicials. Els protocols compten amb l'aval de la Fiscalia, per bé que no s'han consensuat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Que els Mossos necessitaven una guia ho demostra el degoteig incessant de desnonaments, que ha multiplicat les imatges d'antiavalots actuant en llançaments que provaven d'evitar entitats socials. Per atendre aquesta realitat, ahir mateix l'Ajuntament de Barcelona i la Sareb van arribar a un acord que permetrà que prop de 300 famílies que havien ocupat un pis de l'anomenat "banc dolent" puguin accedir a un lloguer social i no es vegin afectats per desallotjaments, com preveu la llei catalana. Davant una realitat persistent, regular la manera de procedir de la policia era un pas imprescindible per evitar dispersió de criteris en els dispositius.

Ordenar per no equivocar-se, ordenar per evitar més estampes incòmodes, com les de l'ús de la força en desnonaments. Aquest és l'objectiu que hauran de perseguir els Mossos. I això implica, per als responsables d'Interior, assumir contradiccions. Per ratificar els Mossos com una policia integral de país, no és assumible renunciar a la condició de policia judicial. Ho deia Estela aquest estiu, quan aquest diari li preguntava si entendria que el Parlament -que entra en la fase final de la comissió del model policial, en la qual aquest divendres hi compareix el major Trapero- demanés renunciar a aquestes competències: "No ho entendria. La nostra aspiració és ser la policia integral de Catalunya, de referència, i en la seva totalitat". Ho pensa Estela, i també ho subscriu Elena. La demostració, els protocols presentats.
 

---

Avui no et perdis

»Catalunya ha patit més de 120.000 desnonaments des del 2013: on se n'han executat més?; per Roger Tugas Vilardell.

»Els Mossos mantindran la Brimo als desnonaments només si ho ordena el jutge o hi ha «situació de risc»; per Bernat Surroca.

»Prop de 300 famílies de Barcelona: d'ocupar un pis de la Sareb a tenir-hi un lloguer social; per David Cobo.

» Què hi ha al darrere de la batalla entre la CEOE i Foment?; per Pep Martí.

» Opinió: «El problema no és el victimisme»; per Francesc-Marc Álvaro.

»La Junta Electoral obvia la justícia europea i es nega a acreditar Puigdemont com a eurodiputat; per Bernat Surroca.

»Sense rastre de Josep Sunyol a la zona que havia vetat el govern espanyol; per Lluís Girona.

»Exhumen les restes del general franquista Queipo de Llano a Sevilla entre aplaudiments i proclames feixistes; per Victor Rodrigo.

»Caiguda rècord de l'atur a l'octubre a Catalunya després de tres mesos a l'alça; per Lluís Girona.

»El «World Press Photo 2022» aterra a Barcelona amb cultures indígenes, tradicionals i qüestions identitàries.

»Barcelona indemnitzarà amb més de 100.000 euros la família de l'home mort per una palmera.

»Elon Musk es posa en marxa a Twitter: quins són els grans canvis que vol fer?; per Victor Rodrigo.

»Les 10 persones més riques de Catalunya.

»Nou pas endavant a la Sagrada Família: col·loquen les escultures de les torres de Marc i Lluc.

»De Lewandowski a Zelenski: els nous caganers per aquest Nadal; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Manel Gasch ja ha superat el primer any al capdavant de la comunitat benedictina de Montserrat. L'abat, que va ser elegit pels monjos en una votació secreta, està practicant un aterratge lent al capdavant de l'emblemàtic monestir. Fins ara, tan sols ha concedit dues entrevistes: una a la televisió de l'abadia i l'altra a la revista Serra d'Or, dependent també de la comunitat. L'abat no té pressa per fer més aparicions als mitjans i concentra els seus posicionaments públics per a les homilies. Però això no vol dir que resti inactiu. Gasch, que va ser elegit com a exponent d'una línia d'obertura eclesial i que és considerat un home de sòlida sensibilitat catalanista, ha dut a terme una intensa activitat i rebent nombroses personalitats de tots els àmbits de la societat catalana. També del món polític. Una de les darreres trobades amb contingut polític la va mantenir amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que va pujar a la muntanya aquest dilluns. 

Vist i llegit

El cas Dalmases va viure aquest dijous un nou episodi al Parlament, amb la reunió de la comissió de l'Estatut dels Diputats, que va posar en marxa el mecanisme per sancionar l'exvicepresident de Junts. En paral·lel al focus parlamentari, Sara González va documentar a El Periódico cinc testimonis més de dones -algunes amb responsabilitats polítiques- que van patir "abús de poder" per part de Francesc de Dalmases. L'article complementa les informacions difoses en els darrers dies, per part de dirigents de Junts, que denunciaven el comportament del diputat. La publicació a NacióDigital de l'expedient del partit, que ratificava els fets publicats per aquest diari al juliol, ha posat punt i final al recorregut polític de la mà dreta de Laura Borràs.

 El nom propi

Gerard Piqué ho deixa. Aquest dissabte s'acomiadarà del Camp Nou: serà el seu últim partit amb la samarreta del Barça, pas previ a la retirada com a futbolista. Anunciat per sorpresa, el comiat del central blaugrana deixa un regust amarg, el de l'ídol que tasta el declivi i no està disposat a suportar-lo. Piqué ocuparà un lloc d'honor en l'imaginari culer, després d'integrar la generació que va engreixar el palmarès del club amb tots els títols possibles i va sublimar una manera d'entendre el futbol, capitanejada per Messi. Guanyador, ambiciós i intel·ligent, el central marxa perquè ha notat que perdia el favor de l'entrenador i el públic, una decadència frenada amb prou marge per no estripar totes les cartes i poder tornar. Perquè tothom sap que Piqué tornarà, amb un rol institucional. No us perdeu aquest perfil que ha escrit Oriol March.

 Els imperdibles

Entre les estrenes teatrals dels darrers dies destaca El Papa, que Lluís Soler i Xavier Boada protagonitzen al Teatre Akadèmia. Dirigida per Guido Torlonia, a partir de l'adaptació de la proposta del dramaturg i guionista neozelandès Anthony McCarten, l'obra versa sobre la trobada entre Benet XVI i Francesc, dos pontífexs de perfils sensiblement diferents però amb un mateix destí. La interpretació de Soler i Boada, i el conflicte intel·lectual que és el pal de paller del text, són arguments suficients per no perdre-s'ho. Bon cap de setmana!

 ​