03
de novembre
del
2022
L'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un nou acord amb la Sareb -la companyia majoritàriament pública que es va fer càrrec dels pisos de la reestructuració bancària per la crisi- per esmorteir lleugerament el drama social de l'habitatge a Barcelona. En aquest cas, 68 famílies que ocupaven pisos del conegut com a "banc dolent" i que afrontaven processos judicials de desnonament passaran a tenir un contracte de lloguer social de manera imminent.
De fet, ja se n'han signat alguns d'aquests arrendaments que s'ajusten als ingressos de famílies amb rendes baixes. Pròximament, però, aquesta condició s'estendrà "a gairebé 300 famílies", ha anunciat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín. En concret, la coordinació entre el govern d'Ada Colau i la Sareb preveu arribar a 288 famílies que viuen ocupant, incloent la setantena anunciada aquest dijous, indiquen fonts del consistori a NacióDigital.
Segons ha explicat l'Ajuntament, la majoria de llars que aprofitaran aquesta regularització de contractes assequibles són famílies amb nens a càrrec. Moltes d'elles, encapçalades per dones. Es tracta de persones en situació de pobresa que van arribar a ocupar un pis de la Sareb i que ara evitaran ser expulsades judicialment. La seva situació vital, de fet, canviarà radicalment. Passaran a tenir un lloguer ajustat a mida, que els exigirà entre un 12% i un 30% dels seus ingressos mensuals.
Al marge d'una primera tongada de 68 famílies que passaran a tenir lloguer social ja, la unitat antidesnonaments municipal fa seguiment a més de 200 casos en què els ocupants viuen en un pis propietat del banc dolent i que es troben en situació d'exclusió social. Des de la regidoria d'Habitatge es donar per fet que aquesta borsa de famílies seguiran el mateix camí. Fonts de la Sareb detallen a aquest diari que estan al corrent d'aquesta llista pendent i remarquen que la seva voluntat és estudiar els casos i, si s'acredita la vulnerabilitat econòmica, oferir lloguer social.
Aquesta via, la de grans propietaris oferint lloguer social a famílies que els han ocupat el pis buit, és un dels puntals de la darrera llei catalana (01/2022) en matèria d'habitatge. Una norma que ressegueix els passos de la pionera 24/2015. Tot plegat implica que, en alguns supòsits de famílies vulnerables que ocupen, el gran tenidor propietari del pis estigui forçat a oferir un lloguer assequible si no volia ser sancionat per l'administració.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, asseguren que el pacte amb la Sareb ha anat més enllà. Així, la companyia -que aquest any ha passat a tenir participació majoritària estatal, per obligació de la Unió Europea- s'hauria avingut també a fer lloguer social a famílies que no entraven estrictament en els formalismes de la llei. Fonts de l'empresa remarquen que "més enllà del que marqui una llei, el que es valora és si hi ha vulnerabilitat". Un tarannà que els últims mesos s'ha intensificat, per part de la Sareb, després d'anys en què no era estrany trobar-se desnonaments de famílies pobres que havien ocupat pisos del banc dolent.
Pressió de la PAH
Sigui com sigui, des de la PAH reivindiquen que la base d'aquest procés és la llei catalana d'emergència habitacional, que va ser impulsada per les entitats socials. En un comunicat, la plataforma ha celebrat aquest canvi que afectarà una setantena de famílies de Barcelona, però ha denunciat que la Sareb encara amenaça de desnonar llars vulnerables. En aquest sentit, ha exigit a la companyia que estengui aquesta política a "tots els casos" que protegeix la llei, arreu de Catalunya.
Igualment, es recorda que la gran petició vinculada a la Sareb és el traspàs dels pisos -que venen de l'herència de la crisi financera- a l'administració pública. Ho reclamen les entitats socials, però també la mateixa Generalitat. De fet, aquest mateix any el Govern va reclamar la cessió dels habitatges del banc dolent de manera insistent i va xifrar en 4.000 els immobles que encara estan buits per tot el territori català. A Barcelona, en canvi, la situació és diferent. Segons el consistori, actualment la companyia tindria uns 60 pisos sense ningú vivint-hi, a la capital catalana. Per contra, ja n'hauria cedit uns 150, els darrers anys. Entre els gestionats pel consistori i els propis, que han de passar a lloguer social, els números de l'Ajuntament asseguren que més de la meitat del parc habitacional de la Sareb a Barcelona passarà a ser assequible.
Un dels debats de fons que acompanyen aquestes grans operacions de regularització de famílies que ocupen, però, és la feina municipal a l'hora de pressionar els grans propietaris. En aquesta línia, l'ajuntament barceloní veu clau la feina de la unitat antidesnonaments, que ha anat creixent de manera progressiva els últims anys. De fet, la darrera licitació del govern de Colau augmentava la plantilla d'aquest servei de 16 treballadores a 43.
De fet, ja se n'han signat alguns d'aquests arrendaments que s'ajusten als ingressos de famílies amb rendes baixes. Pròximament, però, aquesta condició s'estendrà "a gairebé 300 famílies", ha anunciat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín. En concret, la coordinació entre el govern d'Ada Colau i la Sareb preveu arribar a 288 famílies que viuen ocupant, incloent la setantena anunciada aquest dijous, indiquen fonts del consistori a NacióDigital.
Segons ha explicat l'Ajuntament, la majoria de llars que aprofitaran aquesta regularització de contractes assequibles són famílies amb nens a càrrec. Moltes d'elles, encapçalades per dones. Es tracta de persones en situació de pobresa que van arribar a ocupar un pis de la Sareb i que ara evitaran ser expulsades judicialment. La seva situació vital, de fet, canviarà radicalment. Passaran a tenir un lloguer ajustat a mida, que els exigirà entre un 12% i un 30% dels seus ingressos mensuals.
Al marge d'una primera tongada de 68 famílies que passaran a tenir lloguer social ja, la unitat antidesnonaments municipal fa seguiment a més de 200 casos en què els ocupants viuen en un pis propietat del banc dolent i que es troben en situació d'exclusió social. Des de la regidoria d'Habitatge es donar per fet que aquesta borsa de famílies seguiran el mateix camí. Fonts de la Sareb detallen a aquest diari que estan al corrent d'aquesta llista pendent i remarquen que la seva voluntat és estudiar els casos i, si s'acredita la vulnerabilitat econòmica, oferir lloguer social.
Aquesta via, la de grans propietaris oferint lloguer social a famílies que els han ocupat el pis buit, és un dels puntals de la darrera llei catalana (01/2022) en matèria d'habitatge. Una norma que ressegueix els passos de la pionera 24/2015. Tot plegat implica que, en alguns supòsits de famílies vulnerables que ocupen, el gran tenidor propietari del pis estigui forçat a oferir un lloguer assequible si no volia ser sancionat per l'administració.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, asseguren que el pacte amb la Sareb ha anat més enllà. Així, la companyia -que aquest any ha passat a tenir participació majoritària estatal, per obligació de la Unió Europea- s'hauria avingut també a fer lloguer social a famílies que no entraven estrictament en els formalismes de la llei. Fonts de l'empresa remarquen que "més enllà del que marqui una llei, el que es valora és si hi ha vulnerabilitat". Un tarannà que els últims mesos s'ha intensificat, per part de la Sareb, després d'anys en què no era estrany trobar-se desnonaments de famílies pobres que havien ocupat pisos del banc dolent.
Pressió de la PAH
Sigui com sigui, des de la PAH reivindiquen que la base d'aquest procés és la llei catalana d'emergència habitacional, que va ser impulsada per les entitats socials. En un comunicat, la plataforma ha celebrat aquest canvi que afectarà una setantena de famílies de Barcelona, però ha denunciat que la Sareb encara amenaça de desnonar llars vulnerables. En aquest sentit, ha exigit a la companyia que estengui aquesta política a "tots els casos" que protegeix la llei, arreu de Catalunya.
Igualment, es recorda que la gran petició vinculada a la Sareb és el traspàs dels pisos -que venen de l'herència de la crisi financera- a l'administració pública. Ho reclamen les entitats socials, però també la mateixa Generalitat. De fet, aquest mateix any el Govern va reclamar la cessió dels habitatges del banc dolent de manera insistent i va xifrar en 4.000 els immobles que encara estan buits per tot el territori català. A Barcelona, en canvi, la situació és diferent. Segons el consistori, actualment la companyia tindria uns 60 pisos sense ningú vivint-hi, a la capital catalana. Per contra, ja n'hauria cedit uns 150, els darrers anys. Entre els gestionats pel consistori i els propis, que han de passar a lloguer social, els números de l'Ajuntament asseguren que més de la meitat del parc habitacional de la Sareb a Barcelona passarà a ser assequible.
Un dels debats de fons que acompanyen aquestes grans operacions de regularització de famílies que ocupen, però, és la feina municipal a l'hora de pressionar els grans propietaris. En aquesta línia, l'ajuntament barceloní veu clau la feina de la unitat antidesnonaments, que ha anat creixent de manera progressiva els últims anys. De fet, la darrera licitació del govern de Colau augmentava la plantilla d'aquest servei de 16 treballadores a 43.