03
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:14h
Quan falten poques setmanes perquè acabi la comissió del model policial al Parlament i en plenes negociacions sobre els pressupostos del Govern, el Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra han presentat aquest dijous el protocol d'actuació per als desnonaments i les ocupacions en la primera intervenció davant dels mitjans del nou comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, després de la destitució de Josep Maria Estela. Els nous protocols, que fins ara no existien i són inèdits, volen posar "les persones al centre", fixar criteris d'actuació d'acord amb les diverses realitats i aportar seguretat jurídica, però també mantenen, en darrera instància, l'actuació de les unitats d'ordre públic -Brimo o Arro- només en aquells casos en què ho ordeni el jutge o hi hagi "situacions de risc".
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha garantit que, amb els protocols, s'actuarà amb "proporcionalitat" i, en aquest sentit, ha dit que no va en contra de l'acord subscrit amb la CUP al principi de la legislatura. "Els recursos especialitzats són presents com a última ràtio quan ho demana l'autoritat judicial o, si no, seguint el criteri de necessitat com en la resta de situacions", ha afirmat Elena. Això sí, abans d'utilitzar l'ordre públic, es normativitzen una sèrie d'actuacions prèvies arreu del territori en què es prioritza la mediació i el diàleg amb les persones afectades per tal d'evitar l'ús d'antidisturbis en desnonaments. "Situem les persones vulnerables al centre de l'activitat", ha insistit Elena. Interior vol, amb aquests protocols, deixar clar que es prioritza la seguretat ciutadana i que només en darrera instància i si és imprescindible d'enviarà ordre públic a un desnonament.
La cúpula política i policial dels Mossos ha remarcat que la problemàtica de l'habitatge és complexa i s'ha d'abordar de manera transversal, no només des del punt de vista policial, però sí que des dels Mossos es crearà la Unitat Central d'Intervenció en Conflictes sobre l'Habitatge, que dependrà de l'Àrea Tècnica de Proximitat, que pilota, per exemple, l'estratègia d'atenció a les víctimes de violència masclista. Aquesta unitat vol crear "intel·ligència" i coneixement sobre tot allò relacionat amb la problemàtica de l'habitatge, per tal de millorar les actuacions dels Mossos i no respondre sempre de manera "reactiva". Els protocols, malgrat que són de funcionament intern dels Mossos, han comptat amb l'aval i la col·laboració de la Fiscalia, però no se n'ha parlat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els protocols regulen com ha de ser la presència del cos als desnonaments i fixar les pautes d'actuació. Això, ha dit Elena, dona "seguretat" a les parts i s'incorporen mesures de seguretat per a les persones vulnerables. "Aquesta mirada social ha de situar les persones vulnerables al centre de l'activitat", ha dit. Aquestes millores, ha detallat Elena, són també pel que fa als atestats. També millora la coordinació entre els actors, pel que fa a pautes a seguir per part dels Mossos abans del desnonament. Sistematitza els dispositius que hi participaran, indentificant-ne el responsable. La intervenció es fa de forma progressiva i es comença sempre amb la mediació, després les unitats de seguretat ciutadana i, en darrer terme, utilitzant els dispositius d'ordre públic si així ho demanen les autoritats judicials o hi ha situacions de risc. "Es donen més garanties a totes les parts", ha assegurat el conseller.
Nivells de risc per definir els dispositius
Els protocols fixen qui és el responsable del dispositiu i es posen nivells de risc a cada tipus de desallotjament (des d'aquells en què no passarà res fins als que hi haurà risc per persones o bens). Sobre aquests paràmetres, es faran dispositius proporcionals i oportuns, fins a arribar a l'ús d'unitats especialitzades, com Brimo o Arro. Ara bé, en la planificació del dispositiu s'ha de tenir en compte la situació de vulnerabilitat. "Farem una feina de redundar per assegurar-nos que quan executem amb força un desallotjament podrem activar recursos socials en cas de vulnerabilitat", ha dit el comissari en cap, Eduard Sallent. Els dispositius, com sempre, seran progressius. Primer es demanarà que es desallotgi la casa, s'intentarà persuadir les persones, s'activarà mediació, i finalment s'utilitzaran "els mitjans que siguin necessaris per complir amb el mandat judicial".
L'actuació dels Mossos és quan tota la resta ha fallat
Entre les novetats que aporten aquests protocols -la priorització de la mediació i l'ús d'ordre públic en darrera instància, ja es feia fins ara-, és que es fixa el responsable del dispositiu policial, es fa una tasca de "prevenció social" per saber a qui desallotjaran els Mossos, i es fa una "sistematització global" de la manera de treballar del cos arreu del territori, cosa que fins ara no passava i cada àrea policial actuava com podia. El conseller ha volgut remarcar que, malgrat que es parli molt de la participació dels Mossos en els desnonaments, es parla "massa poc" dels motius pels quals la policia acaba formant part de la comitiva judicial. "Els Mossos no desnonen, qui desnona una persona vulnerable és una societat injusta que no garanteix el dret a l'habitatge, i abans han fallat moltes coses", ha assegurat.
La presència dels Mossos, ha afirmat, s'explica perquè han fallat les lleis de l'habitatge per fixar topalls al lloguer o impedir desnonaments, tombades pel govern espanyol i els tribunals. "Aquesta és la causa de fons", ha dit Elena. En aquest sentit, ha volgut aportar dades per emmarcar el fenomen dels desnonaments. De 2016 a 2022, s'han produit 73.700 desnonaments i Mossos ha estat present en 15.000, poc més del 20%. S'han produït incidents en 601, en un 0,8%. "Hem de saber com gestionar aquesta situació i ens ha de preocupar", ha afirmat el conseller, que ha recordat que els Mossos són una policia integral que vol tenir totes les competències, també la de policia judicial. "Quan els Mossos fan de policia judicial, atenen les ordres dels tribunals", ha recordat.
Intervencions en ocupacions "flagrants"
D'altra banda, els protocols també detallen quan els Mossos poden actuar el cas d'ocupacions, definint els casos en què el delicte d'ocupació és "flagrant". Els agents, en aquest sentit, podran actuar quan s'estigui produint una ocupació "flagrant" d'un habitatge sense haver de demanar permís al jutge. "Els procediments miren de trobar l'equilibri entre drets i això no és fàcil", ha dit el comissari en cap, Eduard Sallent. "Totes les persones són subjectes de drets en situacions diferents, tant les persones propietàries d'un immoble com les persones en situació de vulnerabilitat", ha dit, i ha afirmat que l'actuació policial no ha d'agreujar la situació d'aquestes persones. Tot plegat es vol fer aportant seguretat jurídica i resolent tensions entre drets protegits.
Per això es donen pautes d'actuació en els casos d'ocupacions: si un agent es troba davant dels actes preparatoris d'una ocupació, l'agent pot actuar perquè hi ha una usurpació d'un bé immoble; si ha saltat una alarma fa poca estona, l'agent pot actuar, també si veu gent entrar i sortir d'un domicili que no és el seu. Caldrà contactar amb el propietari si no hi ha denúncia i se l'haurà d'informar de la documentació que necessita per presentar una denúncia. Si ja s'ha constituït domicili per part dels ocupants, s'instarà el propietari a demanar cautelarment que es desocupi el pis. "No s'actuarà de manera automàtica sense tenir en compte qui són les parts; si hi ha persones vulnerables, hi ha una responsabilitat social com a policies i cal activar recursos socials", ha detallat Sallent.
Centrar-se en les persones
La inspectora Montserrat Escudé ha detallat que les ocupacions s'han d'abordar de manera transversals i ha insistit que el debat no pot ser només al voltant dels Mossos. L'enfocament també canvia. La unitat central sobre conflictes en l'habitatge penja de la unitat que pilota l'estratègia d'atenció a les víctimes. "Volem centrar l'enfocament en les persones per entendre per què hi ha una ocupació per fer una gestió activa i promoure la seguretat de les persones si hi ha situacions de vulnerabilitat", ha afirmat Escudé.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha garantit que, amb els protocols, s'actuarà amb "proporcionalitat" i, en aquest sentit, ha dit que no va en contra de l'acord subscrit amb la CUP al principi de la legislatura. "Els recursos especialitzats són presents com a última ràtio quan ho demana l'autoritat judicial o, si no, seguint el criteri de necessitat com en la resta de situacions", ha afirmat Elena. Això sí, abans d'utilitzar l'ordre públic, es normativitzen una sèrie d'actuacions prèvies arreu del territori en què es prioritza la mediació i el diàleg amb les persones afectades per tal d'evitar l'ús d'antidisturbis en desnonaments. "Situem les persones vulnerables al centre de l'activitat", ha insistit Elena. Interior vol, amb aquests protocols, deixar clar que es prioritza la seguretat ciutadana i que només en darrera instància i si és imprescindible d'enviarà ordre públic a un desnonament.
La cúpula política i policial dels Mossos ha remarcat que la problemàtica de l'habitatge és complexa i s'ha d'abordar de manera transversal, no només des del punt de vista policial, però sí que des dels Mossos es crearà la Unitat Central d'Intervenció en Conflictes sobre l'Habitatge, que dependrà de l'Àrea Tècnica de Proximitat, que pilota, per exemple, l'estratègia d'atenció a les víctimes de violència masclista. Aquesta unitat vol crear "intel·ligència" i coneixement sobre tot allò relacionat amb la problemàtica de l'habitatge, per tal de millorar les actuacions dels Mossos i no respondre sempre de manera "reactiva". Els protocols, malgrat que són de funcionament intern dels Mossos, han comptat amb l'aval i la col·laboració de la Fiscalia, però no se n'ha parlat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els protocols regulen com ha de ser la presència del cos als desnonaments i fixar les pautes d'actuació. Això, ha dit Elena, dona "seguretat" a les parts i s'incorporen mesures de seguretat per a les persones vulnerables. "Aquesta mirada social ha de situar les persones vulnerables al centre de l'activitat", ha dit. Aquestes millores, ha detallat Elena, són també pel que fa als atestats. També millora la coordinació entre els actors, pel que fa a pautes a seguir per part dels Mossos abans del desnonament. Sistematitza els dispositius que hi participaran, indentificant-ne el responsable. La intervenció es fa de forma progressiva i es comença sempre amb la mediació, després les unitats de seguretat ciutadana i, en darrer terme, utilitzant els dispositius d'ordre públic si així ho demanen les autoritats judicials o hi ha situacions de risc. "Es donen més garanties a totes les parts", ha assegurat el conseller.
Nivells de risc per definir els dispositius
Els protocols fixen qui és el responsable del dispositiu i es posen nivells de risc a cada tipus de desallotjament (des d'aquells en què no passarà res fins als que hi haurà risc per persones o bens). Sobre aquests paràmetres, es faran dispositius proporcionals i oportuns, fins a arribar a l'ús d'unitats especialitzades, com Brimo o Arro. Ara bé, en la planificació del dispositiu s'ha de tenir en compte la situació de vulnerabilitat. "Farem una feina de redundar per assegurar-nos que quan executem amb força un desallotjament podrem activar recursos socials en cas de vulnerabilitat", ha dit el comissari en cap, Eduard Sallent. Els dispositius, com sempre, seran progressius. Primer es demanarà que es desallotgi la casa, s'intentarà persuadir les persones, s'activarà mediació, i finalment s'utilitzaran "els mitjans que siguin necessaris per complir amb el mandat judicial".
L'actuació dels Mossos és quan tota la resta ha fallat
Entre les novetats que aporten aquests protocols -la priorització de la mediació i l'ús d'ordre públic en darrera instància, ja es feia fins ara-, és que es fixa el responsable del dispositiu policial, es fa una tasca de "prevenció social" per saber a qui desallotjaran els Mossos, i es fa una "sistematització global" de la manera de treballar del cos arreu del territori, cosa que fins ara no passava i cada àrea policial actuava com podia. El conseller ha volgut remarcar que, malgrat que es parli molt de la participació dels Mossos en els desnonaments, es parla "massa poc" dels motius pels quals la policia acaba formant part de la comitiva judicial. "Els Mossos no desnonen, qui desnona una persona vulnerable és una societat injusta que no garanteix el dret a l'habitatge, i abans han fallat moltes coses", ha assegurat.
La presència dels Mossos, ha afirmat, s'explica perquè han fallat les lleis de l'habitatge per fixar topalls al lloguer o impedir desnonaments, tombades pel govern espanyol i els tribunals. "Aquesta és la causa de fons", ha dit Elena. En aquest sentit, ha volgut aportar dades per emmarcar el fenomen dels desnonaments. De 2016 a 2022, s'han produit 73.700 desnonaments i Mossos ha estat present en 15.000, poc més del 20%. S'han produït incidents en 601, en un 0,8%. "Hem de saber com gestionar aquesta situació i ens ha de preocupar", ha afirmat el conseller, que ha recordat que els Mossos són una policia integral que vol tenir totes les competències, també la de policia judicial. "Quan els Mossos fan de policia judicial, atenen les ordres dels tribunals", ha recordat.
Intervencions en ocupacions "flagrants"
D'altra banda, els protocols també detallen quan els Mossos poden actuar el cas d'ocupacions, definint els casos en què el delicte d'ocupació és "flagrant". Els agents, en aquest sentit, podran actuar quan s'estigui produint una ocupació "flagrant" d'un habitatge sense haver de demanar permís al jutge. "Els procediments miren de trobar l'equilibri entre drets i això no és fàcil", ha dit el comissari en cap, Eduard Sallent. "Totes les persones són subjectes de drets en situacions diferents, tant les persones propietàries d'un immoble com les persones en situació de vulnerabilitat", ha dit, i ha afirmat que l'actuació policial no ha d'agreujar la situació d'aquestes persones. Tot plegat es vol fer aportant seguretat jurídica i resolent tensions entre drets protegits.
Per això es donen pautes d'actuació en els casos d'ocupacions: si un agent es troba davant dels actes preparatoris d'una ocupació, l'agent pot actuar perquè hi ha una usurpació d'un bé immoble; si ha saltat una alarma fa poca estona, l'agent pot actuar, també si veu gent entrar i sortir d'un domicili que no és el seu. Caldrà contactar amb el propietari si no hi ha denúncia i se l'haurà d'informar de la documentació que necessita per presentar una denúncia. Si ja s'ha constituït domicili per part dels ocupants, s'instarà el propietari a demanar cautelarment que es desocupi el pis. "No s'actuarà de manera automàtica sense tenir en compte qui són les parts; si hi ha persones vulnerables, hi ha una responsabilitat social com a policies i cal activar recursos socials", ha detallat Sallent.
Centrar-se en les persones
La inspectora Montserrat Escudé ha detallat que les ocupacions s'han d'abordar de manera transversals i ha insistit que el debat no pot ser només al voltant dels Mossos. L'enfocament també canvia. La unitat central sobre conflictes en l'habitatge penja de la unitat que pilota l'estratègia d'atenció a les víctimes. "Volem centrar l'enfocament en les persones per entendre per què hi ha una ocupació per fer una gestió activa i promoure la seguretat de les persones si hi ha situacions de vulnerabilitat", ha afirmat Escudé.