El català que triomfa pel món amb els seus jocs de taula

Ferran Renalias, un matemàtic manresà de 44 anys, va arrasar a la Fira d'Essen, la més important del sector a nivell internacional

Ferran Renalias amb els quatre jocs que ha tret al mercat aquest 2022
Ferran Renalias amb els quatre jocs que ha tret al mercat aquest 2022 | Arxiu particular
05 de novembre del 2022
Actualitzat a les 17:17h
Hi ha dies que esperes tot l'any. A algú potser li passarà amb les festes de Nadal; a d'altres amb la gala dels Oscars; n'hi haurà que frisaran perquè arribi Sant Jordi, la Patum o Sant Joan, i fins i tot en trobarem que tenen marcat a l'agenda el dia que es jugarà la final de la Champions, independentment dels equips que se la disputin. En el cas de Ferran Renalias Zueras, els dies especialment marcats en el seu calendari són aquells que tenen a veure amb esdeveniments relacionats amb els jocs de taula. El Festival de Jocs de Cannes, el Dau de Barcelona o la Fira d'Essen són tres de les cites que aquest matemàtic manresà de 44 anys intenta no perdre's mai. I per què? Doncs perquè el fascina aquest món, ja no només pel que li aporta com a jugador, sinó també per com vibra en la seva vessant creativa.

A finals del 2019, NacióDigital es feia ressò de l'espectacular rebuda que On the Origin of Species -un joc d'estratègia cocreat per Renalias basat en el viatge que Charles Darwin va fer amb l'embarcació Beagle a les illes Galápagos- havia tingut arreu del món, amb milers d'exemplars venuts i un gran recolzament econòmic ciutadà. Tres anys després d'aquella exitosa producció, el de la capital del Bages ha tornat al mercat amb quatre jocs de taula més que van causar furor durant la Fira d'Essen d'enguany, la més important del sector a nivell internacional que va celebrar-se en aquesta petita localitat alemanya a començaments d'octubre. Es tracta de Take a SeatLacrimosaInsecta: The ladies of entomology i 1998 ISS. Els tres darrers van esgotar existències en menys de quatre dies, convertint-se, així, en uns dels més cobejats de tot el certamen. 

- Deu haver tornat ben cofat, d'Alemanya...

- Estem contents, la veritat. Tots quatre jocs van tenir molt bona rebuda, però el que va despertar més interès va ser Lacrimosa, del qual vam vendre'n les mil còpies que dúiem en poc més d'un dia. De fet, les cues per adquirir-lo van ser de les més grans que va registrar la fira.

- De què tracta?

- L'acció transcorre arran de la mort de Mozart. Abans de traspassar, ell estava escrivint el seu famós Rèquiem. Amb l'objectiu de veure acabada l'obra i així poder-ne reclamar els honoraris, la seva vídua es reuneix amb els mecenes del geni austríac perquè financiïn aquesta darrera composició. I aquí és on comença tot: cada jugador és un mecenes que el que busca és passar a la història com el mecenes més important de Mozart. Com? Doncs, per una banda, buscant compositors que completin el Rèquiem i, per l'altra, rememorant i reproduint la seva entrega i fidelitat al músic mentre aquest estava viu.

- Déu n'hi do! Té pinta que és d'aquells que s'allarga...

- Dels quatre jocs, és el que dura més: 90 minuts, aproximadament.

- I la resta?

- 1998 ISS, 60 minuts; Insecta: The ladies of entomology, 45, i Take a Seat, 30.
 

Renalias ensenyant com funciona 'Take a Seat' durant la Fira d'Essen Foto: Arxiu particular


- En té algun de predilecte?

- No. Tots m'han donat moments d'alegria. A més, són molt diferents entre ells, tant per temàtica com per grau de dificultat. Segons la situació que em trobés, em decantaria per un o per un altre.

- Certament, cada joc és un món. Però en tres de les seves últimes publicacions, la trama argumental agafa un fet (o fets) històric com a punt de partida. Hi ha algun motiu al darrere?

- Hem de partir de la base que a l'hora de concebre un joc, la temàtica que s'escull és molt important, perquè funciona com a motor. Personalment, prefereixo jocs que intenten explicar algun fet històric que no pas aquells que es basen en un món fantàstic. A mi, un fet real em focalitza i em crea restriccions que m'ajuden en el procés creatiu.

- Hi dedica moltes hores, a aquesta tasca cogitativa?

- De mitjana, entre dues i tres al dia.

- Quan va començar el seu idil·li amb aquest món?

- Sempre he jugat, jo. De petit, amb el meu germà i la família, jugàvem a jocs de transmissió oral de baralla de cartes. Ja una mica més gran, amb els amics del cau ens passàvem hores fent partides de Risk i d'Hotel. Potser el moment més crucial va ser a principis dels 2000, quan vaig descobrir el Settlers of Catan -el Catan, que n'hi diu tothom. A partir de llavors, els jocs de taula moderns han estat una constant en la meva vida. També va ser un gran encert anar a fer de voluntari al Club de Jocs del CAE, perquè em va permetre ampliar enormement el catàleg de coneixement lúdic.

- De fet, és a través del CAE que l'any 2015 idea el seu primer joc, Manresa 1724: Reconstruïm la ciutat cremada...

- Abans d'aquest, des del Club del Joc ja havíem creat alguna expansió del Carcassonne per al nostre Torneig de la Llum, que ens va permetre avançar en el disseny de mecàniques pròpies d'un joc existent. El Manresa 1724: Reconstruïm la ciutat cremada vaig crear-lo juntament amb el Nasi Muncunill a petició del Museu Comarcal de Manresa, i va ser un gran aprenentatge. Per primer cop, vam tenir l'oportunitat d'enfrontar-nos a totes les parts del procés creatiu d'un joc: el disseny de les mecànique, la coordinació de la part artística, la producció, la part d'impremta, la distribució, la difusió posterior...

- Em sembla que ja sé quina va ser la que li va cridar més l'atenció...

- Evidentment, la de la creació del concepte i de les mecàniques. A partir de llavors vaig decidir centrar-me només en això i posar-me a treballar en el desenvolupament de diversos protojocs per poder-los presentar a editorials i intentar que fossin elles les que s'encarreguessin de la resta de parts de la cadena.- Ja han passat set anys, d'aquell 'despertar creatiu'. Des de llavors, ha tret al mercat set jocs. En té més, al tinter?

- Ara mateix en tinc sis de firmats perquè surtin de cara als dos propers anys, i estic treballant en el desenvolupament d'alguns més.

- Renoi!

- Cal aprofitar la bona ratxa d'inspiració creativa, que pot ser que s'estronqui en qualsevol moment.

- Per què crea: pels altres, perquè creu que falten jocs al món com els que vostè té al cap o és més aviat una inquietud personal?

- Penso que en qualsevol joc, la llavor creativa ha de sortir d'una inquietud o motivació de l'ideòleg, que pot anar des del repte d'investigar sobre un tema que desconeix però que l'atrau fins a buscar la millor dinàmica per aconseguir una eina d'aprenentatge, passant per estudiar matemàticament una mecànica que pugui tenir propietats teòriques interessants o per voler col·laborar amb algú que cregui que pot fer-li ampliar horitzons. En el meu cas, parteixo d'una inquietud personal, si bé sempre intento buscar algun aspecte diferencial a la resta de propostes existents al mercat.

- Enmig d'un món tan tecnològic, frenètic i permanentment connectat al núvol, estan en perill d'extinció, els jocs de taula?

- Crec que no. És més: degut al confinament del 2020, les vendes en aquest sector es van disparar, i bona part del públic que va descobrir el joc de taula com a alternativa d'oci, ja s'hi ha quedat. El lleure digital és d'accés més ràpid, però no penso que sigui una competència directa. El joc de taula ofereix, a qui juga, ser el propietari de la interfase de joc, controlar les regles sense ajuda externa i, el més important, poder compartir una estona divertida amb la seva gent.