02
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:01h
Aquest dimecres, en la sessió de control del Congrés, el PP ha retornat al discurs més extrem. Aprofitant la possible reforma del delicte de sedició, la portaveu Cuca Gamarra s'ha permès preguntar qui del govern espanyol havia interlocutat amb Carles Puigdemont per intentar trobar una sortida a la seva situació a partir de la reforma del delicte de sedició -tal com va assegurar l'expresident de la Generalitat- i acusant Pedro Sánchez de permetre que "es facin lleis a la seu d'ERC". Ha ressonat de nou al Congrés la referència a un tal "senyor X". La cita ha fet refrescar la memòria de molts, recordant com l'oposició a Felipe González es preguntava els anys 90 qui era el "senyor X" del GAL.
Quan fa tot just set mesos de l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP, la posició ascendent del líder conservador, visible a les enquestes i en l'entusiasme de la militància popular, ha patit un fre brusc. Algunes controvèrsies, la derrota patida en dos debats consecutius al Senat davant de Sánchez i les contradiccions de Génova davant la renovació del poder judicial han obert seriosos interrogants sobre la solidesa del lideratge de Feijóo. En el congrés de Sevilla, una frase del nou president del PP ("no he vingut a insultar el president del govern, sinó a derrotar-lo") va fer fortuna. Però després, tot han estat reculades.
De les "llengües d'Espanya" a l'"apartheid"
En un primer moment, el nou líder del PP va semblar assajar un discurs diferent sobre la mateixa idea d'Espanya. Precisament, en el congrés de Sevilla va parlar breument en gallec, va definir el PP com a "autonomista" i es va referir amb aparent normalitat a les diverses "llengües d'Espanya". Poc després, davant del Cercle d'Economia, el dirigent gallec es va centrar en economia per intentar seduir un auditori empresarial català que el va acomiadar amb aplaudiments.
Però el miratge d'una dreta que parlés diferent sobre la diversitat es va evaporar aviat. Va ser a propòsit de la polèmica sobre la sentència del 25% de castellà a l'escola catalana que Feijóo va sortir acusant el sistema d'immersió de practicar un apartheid lingüístic. No era una simple sortida de to. Un cop instal·lat a Génova, Feijóo es va reubicar amb pressa. I cap a la dreta.
La pervivència de l'obsessió amb ETA
Després d'unes setmanes d'expectatives altes, des de la sala de màquines de Génova van rebrotar els missatges coneguts que eren tan propis del PP de Pablo Casado. Començant per la insistència a posar en dubte la legitimitat de l'executiu de Sánchez pels seus pactes amb els independentistes. Un exemple del poc que havia canviat l'ambient a la direcció conservadora el va donar la portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, una dirigent provinent del sorayisme que també s'ha adaptat a les necessitats d'un guió molt conservador. En ple debat de política general, enmig de la crisi energètica més greu de les darreres dècades, l'exalcaldessa de Logronyo va demanar des de la tribuna del Congrés un minut de silenci en memòria de Miguel Ángel Blanco.
Ayuso contra l'eix Feijóo-Moreno Bonilla
També hi ha una gran distància entre el congrés de Sevilla i el panorama d'ara pel que fa a la correlació interna de forces dins del PP. En el congrés es va escenificar el nou eix central dominant en el PP, basat en l'aliança estratègica Feijóo-Moreno Bonilla, amb Isabel Díaz Ayuso desdibuixada. Un fet que es va plasmar ben gràficament, forçant la presidenta madrilenya a entrar en la sala del congrés junt amb tota la cúpula de la formació.
El bloc galaico-andalús roman ferm. Un dirigent que ho simbolitza és l'andalús Elías Bendodo, coordinador general del partit (número 3). Però el cert és que Ayuso, si en algun moment havia perdut posicions, les ha recuperades. Ho ha confirmat que les seves tesis de duresa s'han apoderat de nou dels missatges centrals que es llancen des de Génova.
El CGPJ engoleix Feijóo
Però més encara que el pes d'Ayuso -poder fàctic inevitable amb el qual Feijóo ha de conviure-, el gran termòmetre del lideratge del gallec han estat les negociacions amb el PSOE per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Com ja li va passar a Casado, l'acord ha estat a punt de tancar-se. Si amb l'anterior líder conservador, la filtració d'un whatsapp intern del grup popular al Congrés va torpedinar l'acord, aquest cop ha estat la reforma de la sedició. Al nucli dur del PP s'ha viscut un pols intern. Les crítiques de la premsa conservadora madrilenya a l'acord han forçat Feijóo a fer marxa enrere i condicionar el pacte per a la renovació a tancar la porta a la reforma de la sedició. Una condició a la qual Sánchez no s'ha volgut comprometre en seu parlamentària.
L'error de menystenir l'adversari
Encara falta un any llarg per a les properes eleccions espanyoles. Pel mig, hi haurà les eleccions municipals i autonòmiques. Però a aquestes alçades sí que es pot delatar un error greu comès pels estrategues de Génova. Han menyspreat Sánchez. L'entorn de Feijóo es va creure massa aviat la inevitabilitat de l'èxit del nou líder del partit, com si la societat espanyola estigués esperant la seva arribada. Molt sovint, són els líders menystinguts els qui acaben sent més durs de rosegar. Feijóo ha vist massa clar el camí cap al poder. Ara ja sap que pel mig hi ha un Sánchez que no li ho pensa posar gens fàcil.
Quan fa tot just set mesos de l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP, la posició ascendent del líder conservador, visible a les enquestes i en l'entusiasme de la militància popular, ha patit un fre brusc. Algunes controvèrsies, la derrota patida en dos debats consecutius al Senat davant de Sánchez i les contradiccions de Génova davant la renovació del poder judicial han obert seriosos interrogants sobre la solidesa del lideratge de Feijóo. En el congrés de Sevilla, una frase del nou president del PP ("no he vingut a insultar el president del govern, sinó a derrotar-lo") va fer fortuna. Però després, tot han estat reculades.
De les "llengües d'Espanya" a l'"apartheid"
En un primer moment, el nou líder del PP va semblar assajar un discurs diferent sobre la mateixa idea d'Espanya. Precisament, en el congrés de Sevilla va parlar breument en gallec, va definir el PP com a "autonomista" i es va referir amb aparent normalitat a les diverses "llengües d'Espanya". Poc després, davant del Cercle d'Economia, el dirigent gallec es va centrar en economia per intentar seduir un auditori empresarial català que el va acomiadar amb aplaudiments.
Però el miratge d'una dreta que parlés diferent sobre la diversitat es va evaporar aviat. Va ser a propòsit de la polèmica sobre la sentència del 25% de castellà a l'escola catalana que Feijóo va sortir acusant el sistema d'immersió de practicar un apartheid lingüístic. No era una simple sortida de to. Un cop instal·lat a Génova, Feijóo es va reubicar amb pressa. I cap a la dreta.
La pervivència de l'obsessió amb ETA
Després d'unes setmanes d'expectatives altes, des de la sala de màquines de Génova van rebrotar els missatges coneguts que eren tan propis del PP de Pablo Casado. Començant per la insistència a posar en dubte la legitimitat de l'executiu de Sánchez pels seus pactes amb els independentistes. Un exemple del poc que havia canviat l'ambient a la direcció conservadora el va donar la portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, una dirigent provinent del sorayisme que també s'ha adaptat a les necessitats d'un guió molt conservador. En ple debat de política general, enmig de la crisi energètica més greu de les darreres dècades, l'exalcaldessa de Logronyo va demanar des de la tribuna del Congrés un minut de silenci en memòria de Miguel Ángel Blanco.
Ayuso contra l'eix Feijóo-Moreno Bonilla
També hi ha una gran distància entre el congrés de Sevilla i el panorama d'ara pel que fa a la correlació interna de forces dins del PP. En el congrés es va escenificar el nou eix central dominant en el PP, basat en l'aliança estratègica Feijóo-Moreno Bonilla, amb Isabel Díaz Ayuso desdibuixada. Un fet que es va plasmar ben gràficament, forçant la presidenta madrilenya a entrar en la sala del congrés junt amb tota la cúpula de la formació.
El bloc galaico-andalús roman ferm. Un dirigent que ho simbolitza és l'andalús Elías Bendodo, coordinador general del partit (número 3). Però el cert és que Ayuso, si en algun moment havia perdut posicions, les ha recuperades. Ho ha confirmat que les seves tesis de duresa s'han apoderat de nou dels missatges centrals que es llancen des de Génova.
El CGPJ engoleix Feijóo
Però més encara que el pes d'Ayuso -poder fàctic inevitable amb el qual Feijóo ha de conviure-, el gran termòmetre del lideratge del gallec han estat les negociacions amb el PSOE per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Com ja li va passar a Casado, l'acord ha estat a punt de tancar-se. Si amb l'anterior líder conservador, la filtració d'un whatsapp intern del grup popular al Congrés va torpedinar l'acord, aquest cop ha estat la reforma de la sedició. Al nucli dur del PP s'ha viscut un pols intern. Les crítiques de la premsa conservadora madrilenya a l'acord han forçat Feijóo a fer marxa enrere i condicionar el pacte per a la renovació a tancar la porta a la reforma de la sedició. Una condició a la qual Sánchez no s'ha volgut comprometre en seu parlamentària.
L'error de menystenir l'adversari
Encara falta un any llarg per a les properes eleccions espanyoles. Pel mig, hi haurà les eleccions municipals i autonòmiques. Però a aquestes alçades sí que es pot delatar un error greu comès pels estrategues de Génova. Han menyspreat Sánchez. L'entorn de Feijóo es va creure massa aviat la inevitabilitat de l'èxit del nou líder del partit, com si la societat espanyola estigués esperant la seva arribada. Molt sovint, són els líders menystinguts els qui acaben sent més durs de rosegar. Feijóo ha vist massa clar el camí cap al poder. Ara ja sap que pel mig hi ha un Sánchez que no li ho pensa posar gens fàcil.