1 de 10
parlament

Jordà es felicita per la «revolució de l'autoconsum energètic» del darrer any

La consellera d'Acció Climàtica defensa al Parlament el decret de renovables aprovat fa un any, tot i els pocs nous projectes que s'han executat des de la seva implantació

La consellera Teresa Jordà a la Comissió d'Acció Climàtica | Parlament
per Irene Montagut, Barcelona, Catalunya | 2 de novembre de 2022 a les 17:41 |

Un any després que el Govern aprovés el decret de renovables per descarbonitzar Catalunya, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha comparegut al Parlament per donar explicacions sobre el compliment dels objectius adquirits a finals del 2021. Acompanyada de la directora general de Medi Ambient, Anna Bernadas, Jordà ha defensat al Parlament la gestió del Govern durant el primer any de legislatura en matèria d'energia renovable, en un moment crític marcat per la crisi energètica, que ha qualificat d'"extremadament innegable".

La consellera, que la setmana passada celebrava la "revolució de les teulades" amb l'assoliment de 50.000 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a Catalunya, manifesta l'aposta de l'executiu per facilitar l'autoconsum comunitari i afavorir les comunitats energètiques, que defineix de "pilars fonamentals" de la transició energètica. De fet, Jordà ha lamentat els 10 anys d'aturades i "deixadesa" i la necessitat de treballar per un nou model de transició energètica, que sigui "100% renovable, distribuït, participat i democràtic", per poder assolir els compromisos energètics i climàtics per a Catalunya. "L'emergència climàtica és el repte d'aquest segle", ha reivindicat. Les seves explicacions no han convençut l'oposició amb crítiques del PSC i de Junts al voltant del lideratge d'aquesta "transició". 



Sobre aquest autoconsum, la consellera ha assegurat que el segon trimestre del 2021 a Catalunya només hi havia 13 mil instal·lacions d'autoconsum -120 megawatts- i actualment, al tercer trimestre del 2022, s'han incrementat fins a les 46.500 -379 megawatts. En aquest sentit, Jordà ha celebrat l'increment "exponencial" que mostra que la ciutadania i les empreses han començat la "revolució de l'autoconsum energètic". "Des del Govern els seguirem acompanyant", ha dit la consellera. I, per fer-ho, l'executiu ha creat la xarxa d'oficines comarcals de transició energètica perquè els pobles i ciutats es dotin de suport tècnic. Així, tal com ha anunciat Jordà, cada comarca tindrà un tècnic que treballarà per planificar la implantació d'energies renovables en els seus municipis abans d'acabar l'any. El portaveu de la CUP a la comissió ha reivindicat la necessitat de la societat de rebre més recursos per fer la transició i Jordà ha explicat que els pressupostos per al 2023 compten amb una partida de 51 milions d'euros extraordinaris per facilitar sistemes de producció de renovables mitjançant l'autoconsum.

"Catalunya és un país industrial i turístic i requereix una gran quantitat d'energia que va més enllà del consum domèstic", ha reconegut la consellera, fent referència a altres passos que ha de fer el Departament per seguir endavant amb la transició. De fet, Jordà ha assegurat que també calen projectes grans, però que s'han de tramitar amb "celeritat" per impactar el mínim en el sector agrari i per protegir la biodiversitat del país. En aquest a missió naix el Pla Territorial Sectorial d'Implantació de Renovables (PLATER) que ajudarà a planificar la instal·lació de renovables al territori i el mallat elèctric del país, per evitar-ne duplicitats. 



La creació de l'energètica pública a principis d'octubre és un dels punts clau del decret que el Departament ja ha portat a terme. "És una mesura transformadora i una eina imprescindible per accelerar la transformació energètica", ha defensat la consellera, reivindicant l'objectiu d'aquesta nova empresa pública de posar l'energia "al servei del bé comú". En aquest sentit, Jordà ha assegurat que les centrals hidroelèctriques de Sant Quirze de Besora, Ripoll i Bescanó en formaran part, tal com ja havia anunciat el Govern, però ha reconegut que cal anar més enllà i per aquest motiu el Departament revisa les concessions d'hidroelèctriques de les conques internes per comprovar la vigència i el compliment dels cabals ambientals i irregularitats. La CUP, però, d'acord amb la creació de l'energètica, assegura que no els convens: "Volem una energètica per confrontar-nos amb els oligopolis, no només per desmarcar-nos-hi".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació