1 de 10
CATALÀ

El pla de Barcelona per promoure el català: «influencers» a escoles i formacions a professionals

El govern barceloní presenta una bateria de propostes inicials, inclosa la creació d'un Dia de la Llengua, per corregir uns usos lingüístics cada vegada menys diversos

Una manifestació en defensa del català. | Adrià Costa
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 2 de novembre de 2022 a les 13:45 |
Un equip d'experts i agents clau de Barcelona han elaborat un primer pla per incrementar l'ús del català a la ciutat. Aquesta proposta inicial, presentada per l'Ajuntament de la capital catalana, planteja una barreja de mesures que s'estenen per diferents sectors i pretenen revertir una tendència negativa de l'ús de la llengua catalana. Entre les idees exposades hi ha l'acostament d'«influencers» a les escoles, la creació d'un Dia de la Llengua a Barcelona, un recull de referències genuïnes dels barcelonins a espais de la ciutat que tenen altres noms oficials, l'augment de la projecció de cinema en català buscant acords amb sales per fer aquestes exhibicions o, directament, la formació lingüística de professionals de diversos sectors perquè aprenguin o se sensibilitzin sobre l'ús del català.

Entre els col·lectius esmentats en la presentació hi ha des dels entrenadors esportius fins als treballadors de l'administració o els comerços de la ciutat. En l'àmbit comercial, es proposa iniciar una campanya per promoure que la primera interacció dels botiguers amb els clients sigui un "bon dia tingui" per facilitar que, a partir de llavors, el diàleg flueixi en català. Pel que fa al sector de la salut, el projecte també planteja un programa de benvinguda al personal mèdic estranger que ve a treballar a Barcelona per fer un curs accelerat de llengua catalana. 


Aquestes són algunes de les conclusions que es volen treballar en una mesura de govern que es presentarà oficialment al desembre, però que ja fa mesos que ha començat a caminar. És part dels treballs iniciats en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, impulsat des de la Generalitat.

Una tendència preocupant


Segons ha explicat el govern municipal, el conjunt de propostes es dirigeix especialment als joves, però no de manera exclusiva. També busca corregir altres realitats de discriminació del català cada vegada més presents a la ciutat. Referents a les dades disponibles de la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (2018), els representants del consistori han recordat que més de la meitat de la ciutadania barcelonina (53%) no utilitza el català mai o ho fa molt poc, en un dia qualsevol. 

Per districtes, a més, s'ha recordat que una enquesta municipal al jovent presentada l'any passat va mostrar com hi ha algunes zones de Barcelona on l'ús habitual del català és especialment residual. Aquestes dades apunten especialment a Nou Barris, on només un 5,1% dels joves enquestats tenia el català com a llengua preferent, mentre que a Gràcia o Sarrià-Sant Gervasi el mateix percentatge s'enfilava fins a gairebé el 45% de la població. En cap districte, però, s'arribava a la meitat de la població jove amb el català com a llengua d'ús habitual. Una dada que, en canvi, amb el castellà arriba fins a taxes del 86% a Ciutat Vella o de prop del 70% a Sant Martí i Sant Andreu. 

Ús habitual de la llengua per districtes Foto: Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020 / Ajuntament


Així, davant l'anàlisi municipal d'una "pèrdua del valor d'ascens que tradicionalment ha tingut la llengua" i d'un procés de "desconnexió emocional envers el català", ha sorgit aquesta bateria de propostes que esperen sumar consens polític, pròximament. Especialment, després de reconèixer, tant experts com administracions públiques que els últims anys s'ha descuidat la protecció de la llengua catalana, mentre els nous corrents socioculturals han arraconat la llengua minoritària. "Deixem-nos d'estar de més diagnosis. Donem per bones les dades que tenim i actuem", ha etzibat el tinent d'alcaldia de Cultura, Jordi Martí, reivindicant la necessitat d'impulsar canvis des de l'administració. 

De la toponímia al voluntariat


El grup de treball barceloní -integrat per Teresa Cabré, Míriam Hatibi, Enric Gomà, Rudolf Ortega, Jordi Font, Eduard Voltas i Custodia Moreno- ha proposat mesures adreçades al jovent com la implementació d'uns jocs florals digitals que comptin amb concursos de mems i vídeos o la idea d'acostar creadors de contingut en català a les xarxes als centres escolars. Per la relació que tenen també els entrenadors de l'àmbit esportiu i els àrbitres, el pla també preveu fer formació perquè aquests responsables siguin "conscients" que l'ús social que facin de la llengua "és important", ha apuntat la coordinadora del projecte, Marta Rovira.

La mateixa Rovira ha defensat l'impuls del cinema en català i ha plantejat la possibilitat que l'Ajuntament "contracti sales" o arribar a acords per augmentar la presència de l'audiovisual. Igualment, ha reivindicat la proposta d'un Dia de la Llengua com a "festa del català a Barcelona" que hi atorgui "prestigi i identitat". Igualment, s'ha referit a la proposta de recuperar i promoure la toponímia popular de la ciutat com una "mesura ambiciosa" que intentaria fer un recull perquè els ciutadans de cada districte fessin un llistat dels noms informals amb què es refereixen als carrers, places i punts simbòlics de la capital catalana. Un procés que s'ha explicat amb la referència, a tall d'exemple, de la història de la plaça del Cinc d'Oros, que ha comportat un llarg estira-i-arronsa entre la nomenclatura oficial canviant i l'ús ciutadà. 

El pla també defensa la necessitat de dissenyar programes per fer créixer la divulgació científica en català, per fer cursos dirigits a empreses que s'instal·len a Barcelona i que tenen un baix ús de presència de la llengua cooficial del país o per incorporar un petit vocabulari de llengua catalana a les guies que arribin a mans dels turistes quan arribin a la ciutat. Pel que fa a l'administració, s'han proposat des de voluntariats entre els propis treballadors de l'ajuntament barceloní fins al reforç del servei intern de formació lingüística del personal.

En referència a les persones nouvingudes, Marta Rovira també ha mencionat la necessitat d'augmentar l'oferta dels cursos de català impulsats pel Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) després que s'hagi detectat "una demanda molt elevada"
 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació