02
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:04h
Després de mesos de negociacions, el govern espanyol no impugnarà davant del Tribunal Constitucional (TC) la modificació de la llei de consultes catalana aprovada el 15 de març amb la intenció de convocar una votació en sis comarques catalanes -les de l'Alt Pirineu i l'Aran- sobre la presentació d'una candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern per al 2030, ara frenats. La decisió de no recórrer el text, avançada per Ser Catalunya i confirmada per NacióDigital, es basa en què es podran convocar votacions d'àmbit comarcal sempre que es pregunti sobre qüestions d'àmbit català i en cap cas municipal.
"Les dues parts coincideixen en interpretar que les convocatòries de les consultes populars no referendàries d'àmbit territorial supramunicipal a les quals es refereix la llei, tal com es desprèn de la resta de la normativa, tenen per objectiu recollir l'opinió de les persones legitimades sobre una determinada actuació, decisió o política pública que pertanyi a l'àmbit propi de els competències autonòmiques de la Generalitat. Sense afectar, per tant, les competències dels ens locals ni vulnerar, tampoc, l'autonomia local", remarca l'acord, al qual ha tingut accés aquest diari.
L'entesa, a la qual s'ha arribat en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat, arriba en un moment en què els Jocs d'Hivern ja formen part de les prioritats de l'executiu català. El projecte està "aturat", ha admès aquest dimecres la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. El desacord amb l'Aragó va propiciar que es frenés la candidatura, i un projecte català en solitari tampoc va quallar.
L'oficina dels Jocs està congelada un cop constatat el desinterès del Comitè Olímpic Espanyol (COE) per la candidatura catalana en solitari i, com va avançar Ser Catalunya, qui hi estava al capdavant -Mònica Bosch- va ser ressituada com a assessora de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Així ho ha confirmat el Govern en la roda de premsa posterior al consell executiu. "L'oficina no està tancada, però no està en funcionament", ha dit Plaja, tot destacant que no representa "cap cost" a l'erari públic. Sobre el nou rol de Bosch, la portaveu ha precisar que treballa en "projectes transversals" -com el de la Copa Amèrica de vela-, iniciatives relacionades amb la "cultura olímpica" i suport als esports d'hivern.
La pregunta a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran que s'havia de fer el 24 de juliol tenia aquesta fórmula: "El Govern ha de presentar candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". La resposta era binària, però incloïa el verb: "Sí, l'ha de presentar" o bé "no, no l'ha de presentar". Hi podien participar tots els majors de 16 anys que acreditin un any de residència en les comarques.
El mateix passava en la segona consulta, destinada a les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, que era aquesta: "La teva comarca s'ha d'involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". Les dues respostes, en aquest cas, són aquestes: "Sí, estic d'acord que s'hi involucri" o bé "no, no estic d'acord que s'hi involucri". En la primera consulta, hi havia 121 meses i 55.000 participants potencials. El vot s'havia de comptabilitzar per tota la vegueria. Pel que fa a la segona, es tractava de 137 meses i 63.000 persones implicades. No hi havia previst vot per correu ni telemàtic, només presencial. El recompte s'havia de fer per comarca.
"Les dues parts coincideixen en interpretar que les convocatòries de les consultes populars no referendàries d'àmbit territorial supramunicipal a les quals es refereix la llei, tal com es desprèn de la resta de la normativa, tenen per objectiu recollir l'opinió de les persones legitimades sobre una determinada actuació, decisió o política pública que pertanyi a l'àmbit propi de els competències autonòmiques de la Generalitat. Sense afectar, per tant, les competències dels ens locals ni vulnerar, tampoc, l'autonomia local", remarca l'acord, al qual ha tingut accés aquest diari.
L'entesa, a la qual s'ha arribat en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat, arriba en un moment en què els Jocs d'Hivern ja formen part de les prioritats de l'executiu català. El projecte està "aturat", ha admès aquest dimecres la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. El desacord amb l'Aragó va propiciar que es frenés la candidatura, i un projecte català en solitari tampoc va quallar.
L'oficina dels Jocs està congelada un cop constatat el desinterès del Comitè Olímpic Espanyol (COE) per la candidatura catalana en solitari i, com va avançar Ser Catalunya, qui hi estava al capdavant -Mònica Bosch- va ser ressituada com a assessora de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Així ho ha confirmat el Govern en la roda de premsa posterior al consell executiu. "L'oficina no està tancada, però no està en funcionament", ha dit Plaja, tot destacant que no representa "cap cost" a l'erari públic. Sobre el nou rol de Bosch, la portaveu ha precisar que treballa en "projectes transversals" -com el de la Copa Amèrica de vela-, iniciatives relacionades amb la "cultura olímpica" i suport als esports d'hivern.
La pregunta a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran que s'havia de fer el 24 de juliol tenia aquesta fórmula: "El Govern ha de presentar candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". La resposta era binària, però incloïa el verb: "Sí, l'ha de presentar" o bé "no, no l'ha de presentar". Hi podien participar tots els majors de 16 anys que acreditin un any de residència en les comarques.
El mateix passava en la segona consulta, destinada a les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, que era aquesta: "La teva comarca s'ha d'involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". Les dues respostes, en aquest cas, són aquestes: "Sí, estic d'acord que s'hi involucri" o bé "no, no estic d'acord que s'hi involucri". En la primera consulta, hi havia 121 meses i 55.000 participants potencials. El vot s'havia de comptabilitzar per tota la vegueria. Pel que fa a la segona, es tractava de 137 meses i 63.000 persones implicades. No hi havia previst vot per correu ni telemàtic, només presencial. El recompte s'havia de fer per comarca.