29
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
14:26h
"Sense compassió no hi ha esperança". Aquesta frase pronunciada per l'escriptora britànica Sophy Roberts ha estat un dels colofons del Festival d'Humanitats de Dénia, que ha tancat aquest dissabte la seva primera edició després de tres dies en què acadèmics i pensadors de totes les branques del coneixement han debatut entorn un fil conductor: Mutacions, què ens espera en el futur immediat?
En l'acte de clausura, Josep Ramoneda s'ha referit a les idees que han fluït en el festival entorn aquest gran interrogant que és encara l'ésser humà, capaç de construir i de destruir, el que fa tant difícil constituir-se en humanitat. L'alcalde, Vicent Grimalt, ha destacat que l'encontre ha estat un lloc de trobada de les persones que no tenen por a replantejar-se les coses. Ha subratllat que el Festival d'Humanitats respon a la voluntat de la ciutat de ser un centre de reflexió que superi els apriorismes i generi més mirades crítiques envers la realitat.
La darrera sessió ha estat protagonitzada per Sophy Roberts, col·laboradora habitual de mitjans com The Economist i Financial Times, autora d'Els darrers pianos de Sibèria, qualificada com el llibre de l'any per The Sunday Times. El llibre, una obra de viatges, és un itinerari de l'autora per la Rússia profunda agafant com a element conductor la música i l'amor dels pianos per part del poble rus, un corrent sorgit des dels temps de Caterina la Gran i que la fama de Frank Liszt va consolidar al segle XIX.
Sophy Roberts va poder comprovar com moltes cases de rusos siberians tenien un piano, convertit en un objecte preuat, un aliat de cultura enmig de les mancances, el fred i la por. Un símbol que ha sobreviscut els avatars de la nació russa, des de l'època del tsarisme als moments actuals de Vladímir Putin, travessant les dècades de l'estalinisme. Roberts ha expressat la necessitat de connectar i entendre els altres com l'única sortida en els actuals moments de neguit, preguntant-se si una persona que no pateix fred pot comprendre una altra que pateix un fred gèlid.
La nova servitud voluntària
Amb anterioritat, s'ha fet un debat entorn el tema Poder: quan es perd la noció de límits, que ha reunit el catedràtic d'Ètica de la Universitat Jaume I Domingo García-Marzá, la catedràtica de Ciència Política dela UAB Eva Anduiza, l'antropòloga Águeda Quiroga, i el filòsof i exrector de la UPF Jaume Casals. Un debat en un moment en què les democràcies afronten seriosos embats, quan les propostes autoritàries prenen força. Casals ha plantejat el diàleg esmentant La servitud voluntària d'Étienne de la Boétie ila seva actualitat.
García-Marzá ha assenyalat el que representa la revolució algorítmica en la nova servitud voluntària que implica regalar les nostres dades, apuntant que amb les noves tecnologies "no hi ha diàleg possible". S'ha referit a l'afebliment de les democràcies liberals i el reforç d'una mena de democràcia algorítmica. García-Marzá ha descrit el procés diabòlic de la pèrdua de llibertats: "Primer ens aïllen, després ens bombardegen amb dades" i finalment estem disposats a lliurar els nostres drets a canvi d'unes prestacions. Ha conclòs amb una reflexió inquietant: "Molta gent prefereix la seguretat a la llibertat" i contempla la Xina com un model atractiu. L'única via de reacció és tornar a la societat civil i crear espais de trobada i participació, com són aquest debats de pensament crític.
Eva Anduiza ha advrtit contra el que ha anomenat la dissolució dels límits, des del límit espaial a la jornada laboral, passant per les possibilitats que ofereix internet, que trenca les fronteres entre el que podem fer i el que no. Un nou context en el que el que necessitem per sobreviure és el que, al capdavall, ens pot acabar matant. L'antropòloga Águeda Quiroga ha explicat el cas dels chiriguanos, un poble guaraní que va resistir més de tres segles als inques i als espanyols, gràcies a una estructura organitzativa basada en grups reduïts i bel·licosos que dominaven la guerra de guerrilla i es movien en llibertat, com una xarxa sense centre.
En l'acte de clausura, Josep Ramoneda s'ha referit a les idees que han fluït en el festival entorn aquest gran interrogant que és encara l'ésser humà, capaç de construir i de destruir, el que fa tant difícil constituir-se en humanitat. L'alcalde, Vicent Grimalt, ha destacat que l'encontre ha estat un lloc de trobada de les persones que no tenen por a replantejar-se les coses. Ha subratllat que el Festival d'Humanitats respon a la voluntat de la ciutat de ser un centre de reflexió que superi els apriorismes i generi més mirades crítiques envers la realitat.
La darrera sessió ha estat protagonitzada per Sophy Roberts, col·laboradora habitual de mitjans com The Economist i Financial Times, autora d'Els darrers pianos de Sibèria, qualificada com el llibre de l'any per The Sunday Times. El llibre, una obra de viatges, és un itinerari de l'autora per la Rússia profunda agafant com a element conductor la música i l'amor dels pianos per part del poble rus, un corrent sorgit des dels temps de Caterina la Gran i que la fama de Frank Liszt va consolidar al segle XIX.
Sophy Roberts va poder comprovar com moltes cases de rusos siberians tenien un piano, convertit en un objecte preuat, un aliat de cultura enmig de les mancances, el fred i la por. Un símbol que ha sobreviscut els avatars de la nació russa, des de l'època del tsarisme als moments actuals de Vladímir Putin, travessant les dècades de l'estalinisme. Roberts ha expressat la necessitat de connectar i entendre els altres com l'única sortida en els actuals moments de neguit, preguntant-se si una persona que no pateix fred pot comprendre una altra que pateix un fred gèlid.
La nova servitud voluntària
Amb anterioritat, s'ha fet un debat entorn el tema Poder: quan es perd la noció de límits, que ha reunit el catedràtic d'Ètica de la Universitat Jaume I Domingo García-Marzá, la catedràtica de Ciència Política dela UAB Eva Anduiza, l'antropòloga Águeda Quiroga, i el filòsof i exrector de la UPF Jaume Casals. Un debat en un moment en què les democràcies afronten seriosos embats, quan les propostes autoritàries prenen força. Casals ha plantejat el diàleg esmentant La servitud voluntària d'Étienne de la Boétie ila seva actualitat.
García-Marzá ha assenyalat el que representa la revolució algorítmica en la nova servitud voluntària que implica regalar les nostres dades, apuntant que amb les noves tecnologies "no hi ha diàleg possible". S'ha referit a l'afebliment de les democràcies liberals i el reforç d'una mena de democràcia algorítmica. García-Marzá ha descrit el procés diabòlic de la pèrdua de llibertats: "Primer ens aïllen, després ens bombardegen amb dades" i finalment estem disposats a lliurar els nostres drets a canvi d'unes prestacions. Ha conclòs amb una reflexió inquietant: "Molta gent prefereix la seguretat a la llibertat" i contempla la Xina com un model atractiu. L'única via de reacció és tornar a la societat civil i crear espais de trobada i participació, com són aquest debats de pensament crític.
Eva Anduiza ha advrtit contra el que ha anomenat la dissolució dels límits, des del límit espaial a la jornada laboral, passant per les possibilitats que ofereix internet, que trenca les fronteres entre el que podem fer i el que no. Un nou context en el que el que necessitem per sobreviure és el que, al capdavall, ens pot acabar matant. L'antropòloga Águeda Quiroga ha explicat el cas dels chiriguanos, un poble guaraní que va resistir més de tres segles als inques i als espanyols, gràcies a una estructura organitzativa basada en grups reduïts i bel·licosos que dominaven la guerra de guerrilla i es movien en llibertat, com una xarxa sense centre.