Entendre el món des de Dénia

El Festival de les Humanitats, coordinat per Josep Ramoneda, busca les claus de la reglobalització i el futur que ens espera enmig del desconcert i l'auge dels populismes autoritaris

Una de les sessions del Festival d'Humanitats a Dénia.
Una de les sessions del Festival d'Humanitats a Dénia. | Humanitats Dénia
28 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 19:36h
Durant tres dies, la ciutat de Dénia, a la Marina Alta, al País Valencià, acull la seu de la primera edició del Festival de les Humanitats, un encontre que vol esdevenir punt de referència del pensament crític just en un dels moments de més incertesa global. Una iniciativa interessant que té lloc just quan se celebra l'Any Fuster, que recorda la rellevància del gran intel·lectual de Sueca. Personalitats de totes les branques del coneixement han intervingut en els debats sobre les preguntes que ara s'acumulen sobre el nostre futur més immediat, quan ja ha quedat enrere el miratge d'un suposat final de la història amb guió neoliberal.

La Dénia oberta a la Mediterrània és aquests dies port de reflexió entorn els grans interrogants del present, que es poden resumir en el tema central del Festival: Mutacions, què ens espera en el futur proper? El projecte és una iniciativa del govern valencià, l'Ajuntament de Dénia i Baleària, amb la direcció de Josep Ramoneda i Jordi Alberich, de la revista de pensament La Maleta de Portbou, i coordinat per la Fundació Dénia Ciutat Creativa. Divendres va ser inaugurat pel president de la Generalitat valenciana, Ximó Puig, el ministre d'Universitats, Joan Subirats, i l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt.  

Les lliçons de la història
El Festival d'Humanitats ha acollit un debat sobre Quines lliçons de la història ens poden servir? Hi han participat Martin Baumeister, director de l'Institut d'Història Germànica de Roma, el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la Xosé Manuel Núñez Seixas i Heidi Cristina Senante, catedràtica d'Història. Núñez Seixas ha advertit contra les teories de la repetició de la història i ha defugit entretenir-se en futuribles que no s'han donat. És el que exemplifica Henry Kissinger quan li van preguntar què hagués passat de no ser Kennedy assassinat: "L'únic que asseguraria és que Jacqueline no s'hagués casat amb Onassis". Ha alertat sobre el fet que feixisme i comunisme van triomfar no perquè fossin més sinó per estar més ben organitzats i es van beneficiar de la divisió de les forces democràtiques. 

Baumeister ha considerat que en els darrers trenta anys s'ha enfortit un corrent presentista sense tenir en compte la història, un fenomen que es percep molt en l'economia, presentada com si no fos fruit d'una construcció històrica. S'ha volgut reduir la història a un simple entreteniment. Però l'acumulació de crisis, començant per la financera del 2008, la pandèmia i la crisi de les democràcies, han fet que la història retornés com a gran camp de batalla. 

El debat etern entre ciència i religió
Una taula rodona ha reunit el teòleg Carmelo Dotolo, de la Pontifícia Universitat Urbaniana, la filòsofa Ana Carrasco-Conde, el científic i periodista Javier Sampedro, i el filòsof de la UPF Santiago Zabala per debatre sobre com ens podem explicar el món entre la ciència, la ideologia i les creences. Carrasco-Conde ha defensat el paper de la filosofia per transformar el món i ha defensat l'espiritualitat com una dimensió essencial de la persona, però aliena a la religió. Sampedro s'ha referit a un Déu tal com l'entenien Einstein i Spinoza, una harmonia universal amb poc a veure amb el Déu personal de les religions.

El teòleg Carmelo Dotolo s'ha preguntat "quin àngel necessitem?" i ha afirmat que s'ha de pensar en la religió com una manera de plantejar-se preguntes sobre els fets i identificar alguns camins d'identificació de l'existència. Ha assegurat que s'està vivint una crisi antropòlogica i que "l'ésser humà no és autosuficient". Ha afirmat que l'home és destinatari d'un do del qual som responsables. Sobre l'afirmació que Déu ha mort, ha assenyalat que el que ha mort és un imaginari i el que cal és descobrir Déu com una pregunta oberta, com una necessitat de la recerca d'un sentit. 

Les transformacions del cos
Una taula rodona sobre Canvis en el cos humà: malaltia i evolució ha reunit la neurobiòloga Mara Dierssen, la bioquímica María Ángela Nieto i el catedràtic de Genètica de la UPF Tomàs Marquès. Nieto parlant de les cèl·lules embrionàries i com afrontar el càncer davant els riscos de les metàstasis, i Mara Dierssen dissertant sobre el desenvolupament del cervell humà han fet una explicació didàctica de com l'evolució ha dut l'ésser humà fins aquí i alhora planteja la complexitat d'aquesta evolució. Per ser més complexos tenim més malalties? María Ángeles Nieto ha respost clarament: sí. 

Mara Dierssen s'ha endinsat en l'estructura del cervell humà i la connectivitat cerebral. El desenvolupament del llenguatge i els canvis socials van exigir un increment de les capacitats cerebrals. "En el cervell, el que funciona és el que costa esforç. Ens ho hem de currar". Tot seguit, ha alertat contra "la pandèmia de la desinformació" i ha reclamat que els programes educatius han d'incloure pensament crític i ensenyament científic. 

Buscant superar la incertesa
Juan José López-Burniol,Josep Ramoneda i Jordi Alberich han fet de colofó d'un divendres intens i exitós de participació a Dénia. Alberich s'ha referit a la necessitat d'una reglobalització després de la crisi d'una globalització obsedida tan sols per la reducció de costos i ha defensat una meritocràcia que s'insereixi en una societat decent i on tothom pugui viure amb dignitat. Ramoneda ha exposat el canvi de fons que s'està produint, quan el món sorgit dels estats-nació democràtics i el capitalisme industrial està en crisi clara. 

Ramoneda ha interpretat la sessió final del XX congrés del Partit Comunista Xinès com un retrat possible del que està passant, quan un grup d'homes de negre, quasi immòbils, sense dones, fan fora de la sala de plens l'exlíder xinès: "La Xina tanca un cicle". Ramoneda ha advertit d'un autoritarisme cada cop més a l'ofensiva, des de la força del trumpisme al triomf de Giorgia Meloni. López Burniol ha assegurat que "Occident ha perdut l'hegemonia", malgrat que els Estats Units conserven encara un predomini tecnològic. Ha reclamat un nou ordre global encarnat en institucions i un marc jurídic global. 

Josep Ramoneda ha conclòs referint-se a la manca d'un horitzó compartit, que hagués pogut ser una certa idea de progrés. La guerra a Ucraïna ha estat, en aquest sentit, demolidora a l'hora d'estendre encara més la incertesa i la por.    
Arxivat a