30
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
21:13h
La inflació està disparada i, malgrat que algunes mesures per contenir preus estan aconseguint moderar-la, l'alça en els productes amenaça les finances de moltes famílies. De mitjana, ara costen un 7,3% més que fa un any, però l'IPC no colpeja per igual totes les llars, sinó que el cistell de la compra d'aquelles ambrendes més baixes s'ha encarit un 11% més que el d'aquelles més opulentes. Això es deu principalment a que aquells amb menys recursos n'han de dedicar una proporció major a aliments, habitatge i electricitat, tres de les despeses que més es disparen.
Aquest càlcul s'ha fet amb les dades de l'IPC del setembre, les qual permeten consultar l'evolució del preu de forma molt detallada, pràcticament per a cada producte possible. I al mateix temps, l'Enquesta de Pressupostos Familiars que també elabora l'Institut Nacional d'Estadísica (INE) ofereix una fotografia igualment molt concreta i en categories molt similars del contingut del cistell de la compra de les famílies. Agrupant-les en cinc quintils en funció de la renda i, segons el pes de les despeses en cadascun d'ells, es pot calcular quant es poden haver encarit les respectives factures, suposant que els hàbits no s'hagin modificat (més detalls de la metodologia usada, aquí).
D'aquesta manera, en les llars dels tres primers grups -és a dir, el 60% amb menys ingressos-, el cistell de la compra seria ara prop del 8,5% més car que fa un any, mentre que, en el quintil següent, l'augment hauria estat del 8,1% i, en el 20% més ric, l'alça es quedaria en un 7,7%. És una tendència significativa i robusta, fins i tot filtrant en funció d'altres variables que impacten en la quantitat d'ingressos com l'edat i origen dels membres del pis, la seva feina o la mida del municipi. És a dir, no és que els productes més consumits pels joves, migrants o en pobles petits -amb rendes menors, de mitjana- s'hagin encarit més, sinó que, en tots aquests casos, són les famílies de menys recursos les que s'hauran d'estrènyer més el cinturó.
Ara bé, això té una explicació. El producte que més s'encareix són els aliments i les begudes (un 14,4%) i, mentre el quintil amb menys recursos hi destina el 20,7% de les despeses a comprar-ne, el més ric només hi dedica el 12,5%. També puja quasi igual el cost de l'habitatge (un 14,2%), al qual les llars més pobres hi destinen el 43,6% del crèdit i les més riques, tan sols el 29,2%. Té certa lògica, ja que aquells amb menys ingressos n'han de destinar una major part a necessitats bàsiques com el menjar i el pis, mentre que aquells que poden cobrir-les i els sobren recursos, en destinen força més a activitats socials, on la inflació és menor, com anar a bars i restaurants (IPC de +7,9%) i en oci i cultura (+3,4%), o també gasten més en sanitat, sovint privada (+1,1%).
D'aquesta manera, l'augment de preus està colpejant sobretot a les rendes més baixes i, a més, encarint aquells productes de primera necessitat i dels que és més difícil prescindir, fins i tot en cas de dificultats econòmiques. En aquest sentit, convé recordar que gairebé dos milions de persones es troben en risc de pobresa o exclusió social, a Catalunya, segons l'enquesta de qualitat de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), un sondeig que també constata que un de cada tres catalans declara no tenir capacitat d'estalvi ni pot fer front a despeses imprevistes, ingressant pràcticament el mínim per viure.
En aquest cas, no es tractaria d'un pagament no esperat, sinó d'un increment de més del 8% en el cistell habitual. L'Enquesta de Pressupostos Familiars ja identifica una gran quantitat de persones que declara tenir més despeses que ingressos, per bé que lògicament aquests són més habituals en les capes més baixes: ho afirma un 80% del quintil amb menys ingressos i només un 30% d'aquells que en reben més. Simulant quin impacte podria tenir per a cadascun l'increment dels preus, suposant que es mantinguin els sous, ajudes i altres fonts de recursos, aquelles persones en situació de dèficit augmentarien en totes les franges, però, entre el 20% més pobre, ja només un 16% d'aquests ingressaria prou per pagar el seu cistell habitual.
Aquest major impacte en les llars més necessitades també es constata si s'observen un a un quins són els productes que més pugen de preu i quin pes tenen en la compra habitual de cada quintil. Ja que el grau de detall és molt elevat, una fórmula per aproximar-s'hi és comparar els euros gastats en cada article per cada 1.000 euros de despesa total en cada grup de població, posant la lupa en aquells que han augmentat el cost més d'un 10%.
En primer lloc, s'han incrementat molt els combustibles líquids, un 72,7% entre setembre de 2021 i setembre de 2022, tot i que la proporció de despesa de les llars pobres i riques és similar i puja en les intermèdies. En segon lloc, però, la guerra a Ucraïna ha disparat en un 65,9% els olis de girasol -i altres no d'oliva-, consumits set cops més pel quintil de menys recursos que pel quintil que n'ingressa més (1,4 i 0,2 euros de cada 1.000, respectivament). Tot seguit, puja també molt la farina, un 39,4%, el pes de la qual al quintil 1 duplica el del quintil 5.
Altres productes que s'encareixen molt
Igualment, també ocupen una major part de les cistelles les llars més pobres altres productes que s'encareixen molt, com les salses i condiments (inflació del 28,1%), productes de paper (+27,4%), la llet (+25,5% la desnatada), els ous (+23,6%), la carn d'au (+18,1%), les patates (+16,4%), el pa (+14,9%), l'arròs (+13,2%) o la carn de porc (+11,2%). Especialment significatiu és que el quintil 1 destinava fins a 44,9 euros de cada 1.000 a pagar factures de la llum, la qual s'ha apujat un 20,2% i que comprometia només 30,2 euros de cada 1.000 del quintil 5. Fins i tot les comissions bancàries han crescut un 10,6% i, proporcionalment al total de despeses, les llars pobres en paguen el doble que les riques.
D'entre aquests productes que s'han encarit més, cap dels que són nítidament més consumits per les famílies amb més recursos són primeres necessitats: el peix i marisc sec o fumat, els hotels, els paquets turístics i la joieria. En global, els béns i serveis que s'apugen més d'un 10% s'enduen tres de cada deu euros gastats per les llars amb menys ingressos i tan sols 2,3 euros en les que n'ingressen més. N'hi ha, però, que fins i tot són ara més barats que fa un any, com el transport públic -amb les gratuïtats aprovades-, els serveis de telefonia o d'altres que precisament són més consumits per les llars riques, com telèfons mòbils (-8,2%), ordinadors personals (-6,5%) i jocs i aficions (-3,1%), tal com es constata a la següent taula.
Aquest càlcul s'ha fet amb les dades de l'IPC del setembre, les qual permeten consultar l'evolució del preu de forma molt detallada, pràcticament per a cada producte possible. I al mateix temps, l'Enquesta de Pressupostos Familiars que també elabora l'Institut Nacional d'Estadísica (INE) ofereix una fotografia igualment molt concreta i en categories molt similars del contingut del cistell de la compra de les famílies. Agrupant-les en cinc quintils en funció de la renda i, segons el pes de les despeses en cadascun d'ells, es pot calcular quant es poden haver encarit les respectives factures, suposant que els hàbits no s'hagin modificat (més detalls de la metodologia usada, aquí).
D'aquesta manera, en les llars dels tres primers grups -és a dir, el 60% amb menys ingressos-, el cistell de la compra seria ara prop del 8,5% més car que fa un any, mentre que, en el quintil següent, l'augment hauria estat del 8,1% i, en el 20% més ric, l'alça es quedaria en un 7,7%. És una tendència significativa i robusta, fins i tot filtrant en funció d'altres variables que impacten en la quantitat d'ingressos com l'edat i origen dels membres del pis, la seva feina o la mida del municipi. És a dir, no és que els productes més consumits pels joves, migrants o en pobles petits -amb rendes menors, de mitjana- s'hagin encarit més, sinó que, en tots aquests casos, són les famílies de menys recursos les que s'hauran d'estrènyer més el cinturó.
Ara bé, això té una explicació. El producte que més s'encareix són els aliments i les begudes (un 14,4%) i, mentre el quintil amb menys recursos hi destina el 20,7% de les despeses a comprar-ne, el més ric només hi dedica el 12,5%. També puja quasi igual el cost de l'habitatge (un 14,2%), al qual les llars més pobres hi destinen el 43,6% del crèdit i les més riques, tan sols el 29,2%. Té certa lògica, ja que aquells amb menys ingressos n'han de destinar una major part a necessitats bàsiques com el menjar i el pis, mentre que aquells que poden cobrir-les i els sobren recursos, en destinen força més a activitats socials, on la inflació és menor, com anar a bars i restaurants (IPC de +7,9%) i en oci i cultura (+3,4%), o també gasten més en sanitat, sovint privada (+1,1%).
D'aquesta manera, l'augment de preus està colpejant sobretot a les rendes més baixes i, a més, encarint aquells productes de primera necessitat i dels que és més difícil prescindir, fins i tot en cas de dificultats econòmiques. En aquest sentit, convé recordar que gairebé dos milions de persones es troben en risc de pobresa o exclusió social, a Catalunya, segons l'enquesta de qualitat de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), un sondeig que també constata que un de cada tres catalans declara no tenir capacitat d'estalvi ni pot fer front a despeses imprevistes, ingressant pràcticament el mínim per viure.
En aquest cas, no es tractaria d'un pagament no esperat, sinó d'un increment de més del 8% en el cistell habitual. L'Enquesta de Pressupostos Familiars ja identifica una gran quantitat de persones que declara tenir més despeses que ingressos, per bé que lògicament aquests són més habituals en les capes més baixes: ho afirma un 80% del quintil amb menys ingressos i només un 30% d'aquells que en reben més. Simulant quin impacte podria tenir per a cadascun l'increment dels preus, suposant que es mantinguin els sous, ajudes i altres fonts de recursos, aquelles persones en situació de dèficit augmentarien en totes les franges, però, entre el 20% més pobre, ja només un 16% d'aquests ingressaria prou per pagar el seu cistell habitual.
Aquest major impacte en les llars més necessitades també es constata si s'observen un a un quins són els productes que més pugen de preu i quin pes tenen en la compra habitual de cada quintil. Ja que el grau de detall és molt elevat, una fórmula per aproximar-s'hi és comparar els euros gastats en cada article per cada 1.000 euros de despesa total en cada grup de població, posant la lupa en aquells que han augmentat el cost més d'un 10%.
En primer lloc, s'han incrementat molt els combustibles líquids, un 72,7% entre setembre de 2021 i setembre de 2022, tot i que la proporció de despesa de les llars pobres i riques és similar i puja en les intermèdies. En segon lloc, però, la guerra a Ucraïna ha disparat en un 65,9% els olis de girasol -i altres no d'oliva-, consumits set cops més pel quintil de menys recursos que pel quintil que n'ingressa més (1,4 i 0,2 euros de cada 1.000, respectivament). Tot seguit, puja també molt la farina, un 39,4%, el pes de la qual al quintil 1 duplica el del quintil 5.
Altres productes que s'encareixen molt
Igualment, també ocupen una major part de les cistelles les llars més pobres altres productes que s'encareixen molt, com les salses i condiments (inflació del 28,1%), productes de paper (+27,4%), la llet (+25,5% la desnatada), els ous (+23,6%), la carn d'au (+18,1%), les patates (+16,4%), el pa (+14,9%), l'arròs (+13,2%) o la carn de porc (+11,2%). Especialment significatiu és que el quintil 1 destinava fins a 44,9 euros de cada 1.000 a pagar factures de la llum, la qual s'ha apujat un 20,2% i que comprometia només 30,2 euros de cada 1.000 del quintil 5. Fins i tot les comissions bancàries han crescut un 10,6% i, proporcionalment al total de despeses, les llars pobres en paguen el doble que les riques.
D'entre aquests productes que s'han encarit més, cap dels que són nítidament més consumits per les famílies amb més recursos són primeres necessitats: el peix i marisc sec o fumat, els hotels, els paquets turístics i la joieria. En global, els béns i serveis que s'apugen més d'un 10% s'enduen tres de cada deu euros gastats per les llars amb menys ingressos i tan sols 2,3 euros en les que n'ingressen més. N'hi ha, però, que fins i tot són ara més barats que fa un any, com el transport públic -amb les gratuïtats aprovades-, els serveis de telefonia o d'altres que precisament són més consumits per les llars riques, com telèfons mòbils (-8,2%), ordinadors personals (-6,5%) i jocs i aficions (-3,1%), tal com es constata a la següent taula.
Les dades sobre el consum de les llars s'han extret de l'Enquesta de Pressupostos Familiars del 2021, de l'INE, la qual inclou entrevistes a 19.394 llars de l'Estat, incloent informació per a cadascuna d'elles dels ingressos totals, ja siguin informats o imputats, en cas de no notificar-se. D'aquesta manera, s'han agrupat en cinc quintils les llars en funció dels ingressos per unitat de consum i, creuant la despesa per a cada producte segons la classificació ECOICOP (amb cinc dígits) amb la inflació detectada per l'Índex de Preus de Consum, es pot calcular quant s'hauria encarit durant l'últim any la cistella de compra de cada grup de llars.
Ara bé, malgrat que l'IPC també ofereix, a nivell estatal, dades de productes segons la classificació ECOICOP amb cinc dígits, algunes categories presenten diferents nivells de desagregació en relació a l'Enquesta de Pressupostos Familiars, uns desajustos que s'han corregit manualment. De la mateixa manera, s'ha optat per extreure i no comptabilitzar aquelles categories que no suposen estrictament despeses per a la llar, essencialment el lloguer imputat en cas que no se'n pagui realment i les transferències de divises.
Per verificar la robustesa i significativitat estadística de les diferències entre quintils, s'ha calculat el marge d'error en l'evolució del preu del cistell de compra de cada quintil. Igualment, s'han fet altres operacions comprovatòries. Així, si bé les llars s'han ordenat en funció de la renda per unitat de consum segons la metodologia de l'OCDE (valor d'1 per al primer adult, de 0,7 per a la resta i de 0,5 per als menys de 14 anys), s'ha repetit amb la proposta modificada de l'INE (valor d'1 per al primer adult, de 0,5 per a la resta i de 0,3 per als menors de 14 anys). Igualment, s'ha fet el càlcul excloent les llars sense ingressos i, en tots els casos, el resultat era pràcticament el mateix i igualment significatiu.
Finalment, s'ha volgut garantir que la correlació entre nivell de renda i cistell de la compra no fos espúria i causada per alguna altra correlació directa entre les prioritats de consum i altres variables vinculades amb la renda com l'edat, l'origen nacional, la situació laboral o la mida del municipi. Per fer-ho, s'han fet els càlculs també tenint en compte aquestes variables com a variables de control i també una regressió incloent-los. En tots els casos, les conclusions es mantenien similars.
Ara bé, malgrat que l'IPC també ofereix, a nivell estatal, dades de productes segons la classificació ECOICOP amb cinc dígits, algunes categories presenten diferents nivells de desagregació en relació a l'Enquesta de Pressupostos Familiars, uns desajustos que s'han corregit manualment. De la mateixa manera, s'ha optat per extreure i no comptabilitzar aquelles categories que no suposen estrictament despeses per a la llar, essencialment el lloguer imputat en cas que no se'n pagui realment i les transferències de divises.
Per verificar la robustesa i significativitat estadística de les diferències entre quintils, s'ha calculat el marge d'error en l'evolució del preu del cistell de compra de cada quintil. Igualment, s'han fet altres operacions comprovatòries. Així, si bé les llars s'han ordenat en funció de la renda per unitat de consum segons la metodologia de l'OCDE (valor d'1 per al primer adult, de 0,7 per a la resta i de 0,5 per als menys de 14 anys), s'ha repetit amb la proposta modificada de l'INE (valor d'1 per al primer adult, de 0,5 per a la resta i de 0,3 per als menors de 14 anys). Igualment, s'ha fet el càlcul excloent les llars sense ingressos i, en tots els casos, el resultat era pràcticament el mateix i igualment significatiu.
Finalment, s'ha volgut garantir que la correlació entre nivell de renda i cistell de la compra no fos espúria i causada per alguna altra correlació directa entre les prioritats de consum i altres variables vinculades amb la renda com l'edat, l'origen nacional, la situació laboral o la mida del municipi. Per fer-ho, s'han fet els càlculs també tenint en compte aquestes variables com a variables de control i també una regressió incloent-los. En tots els casos, les conclusions es mantenien similars.