Recosir les dues ànimes: la missió (impossible?) de Turull i Borràs

La setmana ha tingut de tot, a Junts. Un expedient intern que certificava que la periodista del FAQS es va sentir intimidada per Francesc de Dalmases en el programa del 9 de juliol. Una carta del dirigent del partit enviada a l'executiva en la qual qüestionava amb duresa la tasca de la redactora del document -Magda Oranich- i acusava membres de la comissió de garanties d'actuar sense objectivitat. Una reunió molt tensa de l'executiva -es va abaixar la persiana de la seu perquè no transcendissin les vehements intervencions de Laura Borràs- que va acabar amb la dimissió de Dalmases com a vicepresident del partit. I, per acabar-ho d'adobar, la creació d'un perfil fals -una presumpta periodista ja cèlebre, Joana Masdeu- impulsat per un col·laborador de Borràs, empleat del partit, que defensava Dalmases i escampava insídies contra Albert Batet i Jordi Sànchez a través de Twitter sense aportar proves.

És una cadena d'esdeveniments que serveix per explicar com de complicada és la tasca de Borràs, presidenta del partit, i Jordi Turull, secretari general, per recosir les dues ànimes del partit. Una divisió que sovint s'intenta negar, especialment a través dels portaveus oficials, però que aquesta setmana, més que mai, s'ha fet pràcticament física. L'encarregat de posar-hi les paraules concretes ha estat Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i membre de l'executiva arrenglerat amb el sector de la presidenta suspesa del Parlament. Alts dirigents consultats per NacióDigital insisteixen que, més que dues ànimes, el que hi ha són "dos extrems". Quins? En una banda, el afins a Borràs -amb Dalmases, Cuevillas i Aurora Madaula (en silenci durant l'executiva que va culminar amb la dimissió del vicepresident, circumstància que no va passar desapercebuda)- i, en l'altra, el nucli que orbita al voltant de Sànchez, exsecretari general, en el qual hi juga un paper Jaume Giró, conseller d'Economia fins fa tres setmanes.

Al mig, una "columna vertebral" o "esquelet" dins del qual hi ha dirigents de diverses procedències, com el mateix Turull, Josep Rull, Josep Rius, Batet i també Carles Puigdemont, fundador del partit i que en la consulta interna va ser decisiu per aconseguir la victòria dels partidaris de sortir del Govern. El problema per al secretari general -discret i prudent aquesta setmana; "reforçat" per a alguns després de l'episodi de Dalmases, "debilitat" per uns altres perquè no els ha picat el crostó públicament- és que, dins d'aquesta "columna vertebral" del partit, s'hi acumula cada vegada més malestar contra Borràs i el seu entorn. La dimissió de Dalmases ha servit perquè, dins del grup parlamentari, es perdés la por a denunciar el comportament "autoritari" i la "destrucció" dels crítics per part de l'escuder de la presidenta suspesa de la cambra, que continua defensant-lo a capa i espasa, també des del perfil privat a Instagram.


Hi ha una resolució pacífica del conflicte intern que sigui viable? La resposta varia en funció de l'interlocutor a qui es faci la pregunta. Mentre que hi ha dirigents amb altes responsabilitats que descarten completament cap escissió perquè comparen Junts amb el "moviment" que era Convergència -on tampoc va ser fàcil encaixar diferents personalitats, amb Jordi Pujol i Miquel Roca com a figures més destacades-, n'hi ha d'altres que sostenen que no hi haurà calma fins que "se separin els camins". No són pocs els qui estan convençuts que un triomf de continuar al Govern hauria comportant, en el mig termini, un aterratge de Borràs a la plataforma electoral que prepara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El resultat la va reforçar internament, però l'expedient d'Oranich sobre Dalmases ha desbocat el descontentament.

"Ja n'hi ha prou d'agendes personals" o bé "ja prou de confondre el partit amb ella" són dos dels comentaris que més s'han pogut escoltar aquests dies entre els dirigents del sector més pragmàtic, tradicionalment arrenglerat amb Turull, per bé que -aquest és un diagnòstic que es comença a estendre de portes endins- ja no és ben bé el mateix Turull que el turullisme. És precisament aquest sector l'encarregat de promoure una recollida de signatures per portar al consell nacional de Junts del 19 de febrer un text que forci Dalmases a deixar l'acta de diputat. A la cúpula del partit, però, donen el tema per "tancat" i afegeixen una explicació: "pot necessitar l'aforament" en cas que avanci judicialment una causa sobre presumpte desviament de subvencions públiques.
 
En els grups de missatgeria s'hi detecta ironia, per referir-se a aquesta circumstància. "En aquest cas, la pagueta sí que importa", apunten alts càrrecs que han hagut de deixar el Govern després de la consulta. "Ells no perden la seva, que tots són diputats", afegeixen amb resignació. La voluntat de conservar el sou públic era un dels elements que retreien des dels afins a Borràs als exconsellers i als integrants de l'executiu que volien continuar-hi. Aquest és un dels arguments que van comportar que Turull, en la intervenció en obert davant del consell nacional de dissabte passat, fes un discurs d'aroma pujolista: "Què es pensen, que per quatre cotxes oficials renunciarem a l'ànima de Junts?". El missatge anava dirigit a ERC, però també portes endins.

En la reunió de dissabte passat hi va haver 26 intervencions que posaven de manifest el descontentament amb el fet d'haver sortit del Govern, però n'hi va haver 24 a favor de la decisió adoptada per la militància. Turull es va esforçar en fer crides a la unitat interna, i en públic va assenyalar que Junts encetava una nova etapa: "Serem més nosaltres mateixos que mai". El primer pas d'aquest camí serà, si no hi ha ungir copernicà, no votar els pressupostos de la Generalitat. L'ambient continua enrarit amb ERC, com es va constatar la setmana passada en una reunió a Palau amb el president Pere Aragonès. Des de les files republicanes sostenen que Turull encara "s'ha de ressituar" després de la consulta, mentre que a Junts mantenen que Aragonès només volia tenir-los "de genolls" al Govern, i que no és conscient de la seva debilitat.


En aquest sentit, ja hi ha qui calcula quan poden ser les eleccions catalanes. Rius, portaveu de Junts, insistia aquest divendres a Vilaweb que la candidata, si fossin avui, seria Borràs. La causa judicial que té oberta per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes -quan es va obrir judici oral, a l'executiva es van escoltar veus favorables què abandonés la presidència del Parlament- li complicarà el futur polític, sobretot si és inhabilitada, com es dona pràcticament per descomptat de portes endins amb l'argument que és un "element de caça major" per a l'Estat. El nom de Giró, ara fora del Govern, ha estat en les travesses des dels últims mesos. "Hi haurà primàries", sostenen a la direcció, sigui quin sigui el calendari electoral que es dissenyi a Palau.

El cas Dalmases, amb totes les seves derivades -hi ha qui es pregunta com el col·laborador de Borràs encara no ha estat acomiadat després de la creació del perfil fals de Joana Masdeu-, ha tornat a posar en crisi Junts. De calma, des que es van fundar, n'han tingut més aviat poca. Els dos congressos de l'estiu va pacificar la situació i van establir un nou mapa d'equilibris que va decantar-se cap a Turull i, després, amb la consulta, ho va fer cap a Borràs. La dimissió del seu escuder ha tornat a variar el paisatge. A la direcció només desitgen calma per poder arrencar l'etapa a l'oposició i consolidar el projecte. Sempre i quan, això sí, les dues ànimes ho permetin.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor