L'excusa de la sedició

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La setmana política a Madrid estava marcada per la resolució de dues carpetes: el debat al Congrés per facilitar la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat -estretament lligat a la reforma del delicte de sedició, perquè els suports als comptes es juguen en negociacions paral·leles- i la rúbrica de l'acord per a l'actualització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el mandat caducat des de fa massa temps. El primer assumpte es va resoldre amb la votació d'aquest dijous a la cambra baixa mentre que la segona qüestió, que s'intuïa imminent, ha quedat aturada.

El PP, amb escassos incentius per pactar la renovació de l'òrgan de govern dels jutges en el compte enrere de la legislatura -tot i la pornogràfica congelació de l'estament judicial-, ha trobat una nova excusa per desfer un pacte amb la Moncloa que semblava encarrilat. Ara el problema és la reforma de la sedició. O, més ben dit, el compromís de Pedro Sánchez -encara no executat- de modificar el codi penal per rebaixar les penes vinculades a la sedició. Una actualització legislativa defensada pels comuns i negociada amb discreció en el marc de la taula de diàleg, com a concreció principal de la desjudicialització del conflicte català reclamada per ERC.

Perquè la determinació de Sánchez cal posar-la en quarantena, atès l'historial d'incompliments i el garbuix escenificat pel seu govern en el debat pressupostari. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir primer que Sánchez pretenia portar els canvis del codi penal al Congrés per adaptar-lo als "estàndards europeus" i, després, ja fora de l'hemicicle, va refredar la posició amb l'argument que qualsevol tràmit depenia de recollir els suports suficients. El mateix relat, aquest segon, desplegat pel president espanyol en la seva gira africana.

ERC, però, sí que veu l'existència d'aquesta "majoria", com va verbalitzar Gabriel Rufián. Els republicans, que fa dies que calculen les paraules quan es parla de sedició -ja no es conjuga la derogació, defensada per Junts-, treballen amb hermetisme per fer possible un acord de la taula de diàleg abans que acabi l'any. D'aquí el seu vot favorable a tramitar els pressupostos de l'Estat. Un pacte entre governs del qual es desmarcarà Waterloo si s'acaba produint. Només cal parlar amb els assessors legals de Carles Puigdemont per constatar-ho.

Sánchez podia pretendre tenir resoltes les carpetes de la setmana -pressupostos i jutges-, però el PP ha trobat en la sedició una nova bandera per collar la Moncloa. Deia ahir Alberto Núñez Feijóo que, si governa, agreujarà les penes, tipificarà de manera més clara el delicte i penalitzarà la convocatòria de referèndums il·legals, per confirmar que el PP vincula l'acord del CGPJ als moviments de Sánchez amb la sedició. En els darrers dies, els populars han atiat el discurs que el president espanyol paga la seva "supervivència" política amb concessions a l'independentisme. Un discurs previsible, el del PP, que no persegueix solucions. Pel que fa a Catalunya, Feijóo no ha demostrat, fins ara, que sàpiga gruar el relat dels seus predecessors. Segurament, tampoc ho pretén. De la mateixa manera que mai devia mostrar interès per llegir 1984, de George Orwell. El camí fins a les eleccions espanyoles serà feixuc.  
 

---

Avui no et perdis

»El Congrés aplana el camí dels pressupostos de Sánchez amb la sedició en l'aire; per Oriol March.

»El PP atura la negociació per renovar el CGPJ per la reforma de sedició de Sánchez.

» Illa rebutja fixar terminis a la reforma de la sedició: «No és una bona tàctica».

»Els tabús de la tardor del 2017: com es va arribar a la declaració d'independència?; per Oriol March.

» El Parlament Europeu demana a la Junta Electoral que aclareixi si Puigdemont és eurodiputat.

»Fil directe: «El partit del soroll»; per Oriol March.

» Secció Jo Competeixo: «El país de Magda Oranich i Joana Masdeu»; per Modernet.

»El BCE apuja el tipus d'interès fins al 2%, la xifra més alta des del 2009.

»L'empresa de semiconductors MPS amplia les instal·lacions a Catalunya i crea 150 llocs de treball.

»La roba de segona mà s'obre pas entre el col·lapse del «fast-fashion»; per Irene Montagut.

» Els jutges de dretes tanquen més els migrants als CIEs; per Roger Tugas Vilardell.

»Un «error» judicial pot deixar una dona de 92 anys desnonada del pis on ha viscut sempre a Barcelona.

» El govern espanyol planteja fer pagar els abonaments de Rodalies en funció de la renda.

»El Govern presenta la nova guia d'alimentació saludable per fer front a l'«epidèmia» d'obesitat infantil; per Irene Montagut.

» Ciència en societat: «Objectius per alentir el compte enrere»; per Cristina Junyent.

»Mor un legionari català de 22 anys durant unes maniobres.

»Marina Romero reforça «La Tarda de Catalunya Ràdio» després de l'adeu d'Òscar Fernández; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

El vodevil vinculat al cas de Francesc de Dalmases ha situat a l'ombra altres fets de l'agenda política ocorreguts durant la setmana. Un dels més destacats va ser la instal·lació a Catalunya del cable submarí de fibra òptica més llarg del món. La infraestructura, amb l'objectiu últim d'enllaçar fins a 46 ubicacions de l'Àsia, l'Àfrica i Europa, serà de gran ajuda per a empreses i proveïdors de serveis que reclamen aquesta connectivitat per operar. Dimarts, a la platja de Sant Adrià de Besòs on es va fer efectiva l'arribada del vaixell que transportava el cable submarí, hi van coincidir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i l'exvicepresident del Govern, Jordi Puigneró, implicat en el projecte i que hi va fer acte de presència a títol personal. Les fonts que van presenciar l'escena de la salutació entre els dos excompanys d'executiu descriuen un contacte cordial, que no va passar d'un intercanvi breu d'impressions. Vilagrà i Puigneró no havien coincidit ni parlat des del trencament de l'executiu.

Vist i llegit

En aquesta tribuna hem destacat en diverses ocasions els textos de Paco Cabezas, un dels cronistes esportius que cal llegir per desgranar l'univers Barça, i també vam recomanar el seu debut literari, Perder, una radiografia de la derrota amb ancoratge en el periodisme i el futbol. Però avui volem destacar una columna que parla de Cabezas i del seu llibre, escrita per Sergio Heredia a La Vanguardia. Perquè l'article d'Heredia, que fa de prescriptor d'una novel·la que ja mirem amb bons ulls per qui l'escriu, també retrata un manera de viure i entendre el periodisme que va existir i no tornarà. La melancolia és un refugi plaent i Perder una obra exquisida que permet entregar-s'hi.    

 El nom propi

Elon Musk tenia temps fins aquest divendres per completar la compra de Twitter pels 44.000 milions de dòlars pactats amb la companyia. Tot i que l'amo de Tesla havia intentat rebaixar el preu de l'operació, el mandat judicial l'ha obligat a complir el compromís inicial. I Musk, acostumat als cops d'efecte, ja s'ha presentat a la seu de la companyia per fer evident que és el "cap de Twitter", tal com va escriure en aquesta xarxa social, on també va divulgar un vídeo en què entrava a les instal·lacions de l'empresa transportant una pica de bany. Més enllà de les particularitats de Musk, el que resulta una incògnita és l'efecte immediat que tindrà la incidència del magnat en la transformació de Twitter. Els usuaris esperen expectants.

 Els imperdibles

Si no teniu plans pel pont de la castanyada i us agrada el cinema com per deixar-vos sorprendre per títols que desconeixeu, teniu una cita a la desena edició de l'Asian Film Festival Barcelona, que va arrencar dimecres amb la projecció d'un treball indi de caràcter biogràfic sobre el revolucionari Sardar Udham. En els propers dies es projectaran un centenar de pel·lícules amb segell asiàtic. En el cartell hi ha films que aprofundeixen en les qüestions de gènere, el drama i també el relat històric. Feu confiança al festival. Bon cap de setmana!

 ​